"Arribarà un temps en el qual els ocells cauran del cel, els animals dels boscos moriran, el mar s'ennegrirà i els rius corriran enverinats. En aquest temps, homes i dones de totes les races i pobles s'uniran com guerrers de l'arc de Sant Martí per lluitar contra la destrucció de la Terra."
Aquesta llegenda dels indis Cree dona el nom al vaixell insignia de Greenpeace, el Rainbow Warrior (Guerrer de l'arc de Sant Martí), i ens recorda el que estem vivim. Les recents movilitzacions pel Clima han unit a 7 milions de persones en tot el mon, liderades pels joves. Aquestes manifestacions representen una mobilització històrica davant l'emergència climàtica que patim, de la que depèn el futur del nostre planeta, la nostra espècie i la resta d'éssers vius. Ara més que mai, sentir el poder de la gent ens marca el camí.
Protecció pels oceans.
La vida va sorgir dels oceans. Les aigües oceàniques abarquen un àrea immensa, amb més de 360.132.000 km2, que representen aproximadament un 72% de la superfície terrestre. No solament ha servit de principal font d'aliment dels éssers vius als quals va donar vida, sinó que, des del començament dels temps, ha sigut també font de comerç, aventures i descobriments. Ha separat els pobles, però al mateix temps els ha unit.
"Per protegir els oceans, en aquests moments amenazats per la contaminació i el canvi climàtic, és necessari adoptar un sòlid tractat que atorgui una protecció efectiva mitjançant una xarxa de santuaris marins totalment protegits. Aquesta xarxa , segons la comunitat científica, ha de cobrir al menys un terç dels oceàns del mon pel 2030, si volem defensar la seva valuosa biodiversitat, lluitar contra la crisi climàtica i proporcionar seguretat alimentària a milers de milions de persones en tot el món", segons Greenpeace.
Els 193 estats membres de les Nacions Unides van iniciar el passat dilluns, 19 d'agost, a la ciutat de Nova York, la tercera de les quatre rondes de negociacions per aconseguir un nou Tractat Global dels Ocèans, que protegeixi la vida en alta mar o aigües internacionals, amb el que es tancaria així una de les escletxes jurídiques més importants dels ocèans.
Cap Estat podrà reivindicar o exercir soberania o drets soberans sobre els recursos genètics marins de les zones situades fora de la jurisdicció nacional.
Des del 19 al 30 d'agost s'han reunit els 193 estats membres per discutir punt per punt el projecte de text d'un acord en el marc de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar relatiu a la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica marina de les zones situades fora de la jurisdicció nacional.
En les negociacions es van tractar els temes inclosos en el paquet acordat en 2011, és a dir, la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica marina de les zones situades fora de la jurisdicció nacional, en particular, conjuntament i com un tot, els recursos genètics marins, incloses les qüestions relatives a la participació en els beneficis.
L'objectiu de l'Acord és assegurar la conservació i l'ús sostenible a llarg plaç de la diversitat biològica marina de les zones situades fora de la jurisdicció nacional mitjançant l'aplicació efectiva de les disposicions pertinents de la Convenció i la promoció de la cooperació i coordinació internacionals. Segons el Tractat, la utilització dels recursos genètics marins de les zones situades fora de la jurisdicció nacional es farà en benefici de la humanitat en el seu conjunt.
Per "recursos genètics marins" s'entén qualsevol material d'orígen marí vegetal, animal, microbià o d'un altre tipus, que es trobi o procedeixi de zones situades fora de la jurisdicció nacional i contingui unitats funcionals de la herència les propietats genètiques i bioquímiques dels quals tinguin valor real o potencial.
Clica aquí si vols llegir punt per punt el Tractat Global dels Oceans.
Llibertat dels mars.
Durant molt temps, els oceans van estar subjectes al principi de llibertat dels mars, introduït en el segle XVII per limitar els drets i la jurisdicció de les nacions sobre els oceans a la franja del mar que rodeja les costes d'un país. La resta del mar va ser declarat lliure i propietat de tots. Això va continuar sent així fins a mitjans del segle XX. A mijants d'aquest segle va néixer un ímpetu per extendre els drets nacionals sobre els recursos del mar. Existia una creixent preocupació per l'impacte de la pesca d'altura en els recursos pesquers costaners i per l'amenaça de la contaminació i els residus nocius. Aquests últims eren transportats per vaixells i petrolers que navegaven per totes les rutes marítimes del món. Els perills de la contaminació estaven sempre presents i suposaven una amenaça pels recursos costaners i per totes les formes de vida marina. Els vaixells de les potències marítimes competien per mantenir el seu poder en les aigües mundials i fins i tot per sota d'aquestes.
Desenvolupament sí, però sostenible.
Convenció sobre el dret del Mar (CNUDM).
Les Nacions Unides han estat durant molt temps a la vanguardia en els esforços per asegurar l'ús pacífic, cooperatiu i jurídicament definit dels mars i oceans pel benefici individual i comú de la humanitat. L'urgent necessitat d'un règim jurídic internacional efectiu sobre els fons marins i oceànics, més enllà dels límits de la jurisdicció nacional, va posar en marxa un procés que es va extendre 15 anys i que va ser testimoni de la creació del Comitè de Nacions Unides sobre els Fons Marins, aixi com la signatura d'un tractat que prohibia l'utilització d'armes nuclears en el fons marí. També es va convocar la Conferència d'Estocolm sobre el Mitjà Humà i es va aprovar la declaració de l'Assemblea General per la qual tots els recursos que es trobin més enllà dels límits de jurisdicció nacional són patrimoni de tota la Humanitat.
La tasca pionera de l'ONU per a l'aprovació de la Convenció dels Drets del Mar de 1982 constitueix una fita en l'extensió del dret internacional als grans recursos hídrics que compartim en el nostre planeta. Aquesta Convenció ha resolt nombroses questions importants relacionades amb l'ús de l'oceà i la seva soberania, com, entre d'altres: la creació de drets de llibertat de navegació; l'establiment dels límits territorials del mar a 12 milles de la costa; l'establiment de zones econòmiques exclusives a 200 milles de la costa; la creació de normes per a l'extensió dels drets en la plataforma continental a 350 milles de la costa; la creació d'una Autoritat Internacional dels Fons Marins; la creació de mecanismes alternatius per a la resolució de conflictes (per exemple, la Comissió de Límits de la Plataforma continental); la protecció del mitja marí i la biodiversitat.
El programa de Nacions Unides sobre el Medi Ambient (PNUMA) s'encarrega de protegir els mars i oceans i promoure l'us ambientalment racional dels recursos marins.
PNUMA també ha creat el Programa d'Acció Mundial per a la Protecció del Medi Marí Front a les Activitats Realitzades en Terra. És aquest l'únic mecanisme intergubernamental mundial que tracta directament les relacions entre els ecosistemes d'aigua dolça, terrestres, costaners i marins.
L'Organització Marítima Internacional (OMI) és l'institució de les Nacions Unides clau en el desenvolupament del dret internacional marítim. La seva missió principal és crear un marc regulador just i eficaç de l'industria naviera que sigui adoptat i aplicat de forma universal. La OMI ha aprovat una regulació per a resoldre el problema de les emisions de contaminants atmosfèrics que produeixen els vaixells. També, ha aprovat mesures d'eficiència energètica obligatòries per a reduir les emissions de gasos d'efecte hibernacle que produeix el transport marítim internacional.
Greenpeace creu que es necessari un pacte global pels oceans que ajudi a protegir al menys el 30% dels mars del món per l'any 2030, perquè confiar en els marcs legals existents fins ara no és suficient.
Els beneficis que els oceans ens brinden en el nostre dia a dia són innombrables: influeixen en els fenòmens meterorològics més destacats, regulen el clima, produeixen l'oxígen que respirem i són els corredors de migracions de balenes, taurons, tortugues i d'altres especies. Però encara que sigui sorprenent dos terços de l'aigua dels mars i dels oceans són aigües internacionals on no hi ha cap regulació sobre la protecció de la seva biodiversitat.
"Necessitem un canvi radical en la forma en que gestionem els nostres oceans. Confiar en els marcs legals existents no és suficient. I aquest és particularment el cas de les àrees que es troben més enllà de la jurisdicció nacional, atès que es troben entre les menys protegides del nostre planeta. El principal objectiu de Greenpeace és aconseguir uns mars i uns oceans saludables, amb les poblacions de peixos recuperades, amb ecosistemes marins ben conservats i amb comunitats pescadores que puguin viure de la pesca sostenible. Per tant les negociacions del Pacte Global pels Oceans són la millor oportunitat que tenim per canviar el statu quo."
Segons Greenpeace, un 90% de les poblacions de peixos que s'han avaluat a la Mediterrània estan sobreexplotades. El regne d'Espanya només té protegit un 8% de les seves aigües i, sense una implementació real de les polítiques de gestió pesquera o costanera la degradació de les nostres mars és imparable.
Informació de M.Martos. Fotografies cedides per Greenpeace.