Govern, CCOO, UGT i patronal pacten privatitzar les baixes comunes d'origen traumàtic a través de les mútues.
_______________________________________________________________________
La Mesa de Diàleg Social cola en el quart acord de les pensions una mesura l'objectiu de la qual és escurçar les baixes dels treballadors.
Gessamí Forner
@gessamiforner
24 ago 2024 06.00
El Govern, els sindicats CC OO, UGT i les patronals CEOE i Cepyme han pactat la privatització de les baixes comunes d'origen traumàtic a través de les mútues. Un retrocés per a les treballadores i treballadors del qual només ha alertat el sindicat basc LAB. El canvi ve forjant-se des de fa dos anys i es va fer públic el 31 de juliol, durant l'anunci de millores per a l'accés a la jubilació anticipada. Pedro Sánchez va utilitzar la tècnica comunicativa del sandvitx —ficar una cosa dolenta entre dues bones— per a resumir la mesura en onze paraules davant una sala de premsa gairebé buida: “El que fem és aprofitar millor els recursos de les mútues”. Es referia al punt 7 de l'acord i el seu objectiu apareix en el text: “Evitar la prolongació innecessària dels processos”. És a dir, escurçar les baixes.
V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva 1
Laboral
CC OO i UGT avalen la privatització de la salut de la població activa a través de les mútues
Gessamí Forner
9
“Les mútues són patronals empresarials que gestionen diners públics amb interessos privats”, recorda el responsable de salut laboral de LAB, Inko Iriarte, qui afegeix que escurçar una baixa no implica curar una lesió, sinó incorporar-se abans al treball. Segons l'acord, els metges de les mútues podran diagnosticar, tractar, rehabilitar i intervenir quirúrgicament a les persones treballadores que hagin sofert una lesió d'origen traumàtic fora de l'horari laboral. En un passeig amb bicicleta el diumenge, en un accident de cotxe a l'agost, en una caiguda per la ciutat després d'un aiguat.
Atès que això suposa una perversió del sistema públic de salut, l'acord assenyala que “requereix el previ consentiment informat del pacient”. No concreta si els metges de capçalera saturats per les llistes d'espera tindran prohibida utilitzar la tècnica del sandvitx amb pacients amb necessitats urgents —“et farien un escàner aquesta mateixa setmana, en la mútua, i rebries una infiltració més ràpid que a l'hospital”—.
Acord Pensions Mútues per Gessamí Forner
Les patronals desitjaven aquest canvi gestat a dues bandes: d'una part, la patronal de les mútues, Amat, amb l'exministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá. D'una altra, les patronals CEOE i Cepyme amb els sindicats CC OO i UGT.
Va ser LAB qui al març de 2023 va advertir a la premsa que Escrivá estava promovent el major intent de privatització de la salut pública de la població activa, gràcies a la filtració d'un document signat per l'exministre i la patronal de les mútues, al qual va tenir accés el sindicat basc. Les mútues volien gestionar totes les baixes, no sols les d'origen traumàtic.
Dos mesos després, CEOE, Cepyme, CC OO i UGT van anunciar que havien signat el cinquè Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), un document que conforma una espècie de manual d'instruccions per a la negociació col·lectiva. En ell s'insta les “administracions amb competències en la matèria a desenvolupar convenis amb felicitats mútues, encaminats a realitzar proves diagnòstiques i tractaments terapèutics i rehabilitadors en processos d'incapacitat temporal per contingències comunes d'origen traumatològic”.
LAB mútues
Seguretat Social
LAB destapa la proposta d'Escrivá: el major intent de privatització de la sanitat a través de les mútues
Gessamí Forner
3
Est el mateix text que apareix en l'acord signat el passat 31 de juliol. Les baixes d'origen traumàtic “són la gran part del pastís”, assenyala Iriarte. Amb l'aval de CC OO i UGT, el Govern ha ratificat el text en l'acord de les pensions, sense passar-lo pel Congrés dels Diputats. Sense debat polític ni social, a part d'anunciar la mesura a les portes d'agost.
Amb l'aval de CC OO i UGT, el Govern ha ratificat el text en l'acord de les pensions, sense passar-lo pel Congrés dels Diputats. Sense debat polític ni social
L'abast del text del AENC era la negociació col·lectiva, mentre que l'abast de l'acord de Govern són les comunitats autònomes i la tasca prevista per als pròxims mesos és “promoure la celebració de convenis de col·laboració entre la Conselleria de Sanitat de cada comunitat autònoma, les mútues i el INS”. El text justifica la cerca d'aquesta “cooperació” en la Recomanació 9 del Pacte de Toledo i el V AENC.
LAB reclama que ni la CAB ni Nafarroa subscriguin el conveni
La petició actual de LAB és clara: que el Govern basc i el Govern navarrès no signin aquest acord. “Estem veient com les patronals, CC OO, UGT i el Govern estan creant un sistema sanitari a dos temps: un per a la població activa i un altre per a jubilats, aturats i la infància, on el primer persegueix la productivitat. És una privatització per fascicles del sistema públic”, alerta Inko Iriarte.
Al maig de 2022, agrega, LAB ja va alertar que el Sistema Basc de Salut (Osakidetza), dependent del PNB, havia signat amb Mutualia un conveni per a facilitar que el personal facultatiu de les dues organitzacions puguin accedir de manera directa als expedients i històries clíniques de les persones que reben assistència en tots dos serveis. Mitjançant aquest conveni, i l'ús d'aplicacions informàtiques, el Govern basc va facilitar a les mútues l'accés a les històries clíniques dels seus pacients per a conèixer antecedents, tractaments que estiguin rebent, analítiques, proves diagnòstiques, informació personal i sensible. Aquest conveni està en vigor i afecta a 420.000 treballadors.
Un exemple molt significatiu:
A causa d'aquest acord, Iriarte assegura que en el sindicat ja s'han trobat amb casos que un metge de la mútua objecta declarar una malaltia professional a un treballador adduint que aquesta lesió prové d'una ferida mal curada del passat —un os trencat en la infància, un esquinç en l'adolescència—.
Reunió taula de diàleg social desembre 2023 Elma Saiz.
La majoria de les empreses estan associades a una mútua (al voltant del 90%). Les quals decideixen que les baixes laborals les gestioni sempre la Seguretat Social. Els treballadors d'aquestes empreses no es veuran afectades per l'acord impulsat per les patronals, ratificat primer per Comissions i UGT i, després, el Govern de Pedro Sánchez.
La prima per a bonificar les cotitzacions de les empreses
A més d'incorporar aquesta mesura, l'acord signat el 31 de juliol inclou una altra que tampoc afavoreix a la classe treballadora, sosté Iriarte. Es tracta del punt 8 i és la recuperació de la Prima decaiguda en 2019 per a bonificar a les empreses que redueixin la xifra de sinistralitat laboral. El responsable de salut laboral l'exemplifica de manera clara: “Reduir una xifra no implica reduir la sinistralitat. Fins a abril, en la CAB havien esdevingut 30.000 accidents laborals, dels quals 16.000 van acabar en baixes. A ningú se li escapa que hi ha milers d'accidents que no es comuniquen, sobretot els de farmaciola, i malalties generades pel treball que no es reconeixen ni accepten. En 2022, en la CAB només es van reconèixer quatre casos de càncer d'origen laboral, quan l'OMS adverteix que el 30% dels càncers en la societat tenen origen laboral”.
Valoració de CGT
Quim Garreta, jubilat afiliat a CGT que va treballar durant 48 anys en entitats asseguradores, valora l'acord negativament: “Es tracta d'un pas més per a derivar a pacients a les mútues venent-nos la moto que serem atesos més ràpidament, quan aquest interès no és fútil, sinó espuri, desitgen que la gent torni al treball perquè l'empresari obtingui una plusvàlua, ja que les mútues es regeixen pels interessos dels empresaris, a pesar que en gran manera siguin finançades pels Pressupostos Generals de l'Estat”.
La història de les mútues es remunta a 1900 i en els últims trenta anys han anat augmentant el nombre de gestions que realitzen: atorgar la prestació per incapacitat temporal per contingències comunes (1996), les prestacions de risc durant en l'embaràs i risc durant la lactància (2007), el cessament d'activitat dels treballadors autònoms (2010) i la prestació de cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu (2011), segons indica Seguretat Social. Quan no existia Sanitat Pública, els empresaris van ser obligats a crear mútues.
És el quart acord en matèria de pensions
El text signat té el llarg nom de ‘Acord social per a la millora de la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el treball, per a la regulació d'un nou procediment d'accés a la pensió de les activitats amb elevada perillositat i per al major aprofitament dels recursos de les mútues amb la finalitat de recuperar la salut de les persones treballadores’. Es tracta del quart acord en matèria de pensions signat pel Govern de Pedro Sánchez i el primer en matèria de mútues. Aporta una nova regulació de la jubilació parcial i activa i augmenta la compatibilitat d'ocupació i pensió. També canvia coeficients reductors per a ocupacions especialment penoses o perilloses.
Un exemple de publicitat de l'assegurança de salut d'empresa.
No és publicitat, atès que aquest blog no accepta cap mena de publicitat. És mostrar els beneficis per a la empresa y el treballador que se suposa que obtindran amdós. Un parany molt bé organitzat. El resum d'aquesta publicitat és el següent: " El seguro de salud ayuda a reducir el absentismo laboral y mejorar la productividad de las empresas. Premia a tus equipos con las mejores pólizas sanitarias del sector."
Un seguro de salud de empresa que se adapta a todo el mundo
Cuida a tu plantilla con el beneficio más valorado: el seguro de salud de empresa. Con Cobee tendrás la póliza que se adapta a las necesidades de tu empresa y contarás con acceso a los mejores profesionales y centros sanitarios.
¡Comienza a cuidar a tu personal!Todas las ventajas del
seguro de salud¿Por qué elegir un seguro de salud?
Con el seguro de salud de Cobee contarás con las mejores pólizas del mercado a precios competitivos gracias a Cobee Broker.
Una experiencia realmente única en el mercado
Sencillez
Plataforma 100% digital, intuitiva y fácil de usar
Flexibilidad
Sin necesidad de recargas mensuales
Ahorro
Beneficios fiscales para empresa y plantilla
Innovación
Tarjeta física, virtual y app para gestionar beneficios