CNT

‘Morala’: “Com les sis de La Suïssa, vam ser condemnats per a donar escarment per uns fets que no vam cometre”
Milers de persones sortiran al carrer en Xixón per a recordar que ´El sindicalisme no és delicte. Després del míting de suport a les cinc sindicalistes de CNT i una treballadora, actuaran Nacho Vegas i el Coru Antifeixista Al Altu La Porta.
Manifestacion solidaritat La Suïssa - 3
David F. Sabadell
Gessamí Forner
@gessamiforner
15 jun 2024 06.00

La seva vida va canviar el 23 de juny de 2021: el jutge Lli Ros Maig, conegut per condemnar amb proves falses a Cándido i Morala, els sindicalistes de Naval Gijón que van inspirar la pel·lícula Els dilluns al sol, va condemnar a cinc dones i un home a tres anys i mig de presó a cadascun i a pagar una indemnització de 150.428 euros —CNT com a responsable civil subsidiària— pels delictes de coaccions i obstrucció a la justícia en una absurda sentència de 125 pàgines que no s'ajustava ni als delictes investigats en la instrucció ni als fets esdevinguts. CNT va interposar recurs. Dimarts que ve, el jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena, qui va presidir la sala que va signar la sentència del procés, que va originar les majors protestes viscudes a Catalunya en els últims anys, publicarà la fallada de la revisió del cas conegut com La Suïssa, un dels majors casos de repressió sindical d'aquest segle.

Jurídicament, el moll d'aquesta causa es troba en què les sis condemnades ho han estat per uns fets distints als que es van instruir i per accions que tant el Jutjat d'Instrucció nº5 com l'Audiència Provincial havien considerat que se circumscrivien a la normal acció sindical —manifestar-se al carrer de forma comunicada, repartir fulls volants, usar el megàfon—, motiu pel qual aquestes causes van ser sobreseidas.

Jara Cristina La Suïssa CNT - 2
Pastisseria Suïssa
“La ràbia i la solidaritat poden més que les condemnes d'un poder judicial que fa olor de naftalina”
Gessamí Forner
4
CNT el porta avisant des de fa anys: “Qualsevol persona que es manifesti contra una empresa pot trobar-se en la mateixa situació. Fer sindicalisme no és delicte”. La seva acció sindical es remunta a 2017, quan una empleada de la pastisseria La Suïssa de Xixón va plantejar a CNT un suposat cas d'assetjament sexual en el lloc de treball. El sindicat va interposar denúncia, que es va arxivar per falta de proves, i va tractar de buscar una sortida per a la treballadora amb la gerència, que no va reconèixer la interlocució. Al contrari, l'empresa va començar a interposar denúncies contra CNT i fins i tot contra el delegat del Govern a Astúries, Gabino de Lorenzo (PP), per no prohibir les concentracions del sindicat. Mentrestant, un agent de la Policia Nacional va multar a un sindicalista en una cercaviles comunicat “perquè va creuar un pas de zebra a un ritme menor del qual li agradava” a l'agent. Un altre militant de CNT va ser multat sense ser identificat; la Policia va al·legar que no era necessària la identificació, per ser “de sobres conegut”.

“La Suïssa va ser una lluita sindical normal i corrent i l'han convertit en un escarment aplicant les lleis com els dona la gana”, resumeix ‘Morala’

De Cándido i Morala a les sis de La Suïssa
Juan Manuel Martínez Morala, més conegut pel seu segon cognom i per ser un dels dos condemnats del cas ‘Cándido i Morala’, relata al Salt que “els fets, la condemna i el dictaminat pel jutge sobrepassa els límits i s'emmarca dins del sindicalisme i les reivindicacions que lluitem en la dictadura”.

“La Suïssa va ser una lluita sindical normal i corrent i l'han convertit en un escarment aplicant les lleis com els dona la gana”, resumeix. “El mateix que ens va passar a nosaltres, condemnats per uns fets que no vam cometre per a donar exemple als treballadors i que no s'acostin a la lluita obrera. Una sèrie de persones et poden espatllar la vida, i no els importa”, afegeix.

Morala adverteix sobre el cas dels sis Saragossa, que han entrat a la presó, i de la Llei Mordassa. “Qui diria que estem en ple segle XXI, estem retrocedint en drets i llibertats i en la defensa de la dignitat”, conclou.

CNT Gijon
Astúries
Tres anys i mig de presó per a set sindicalistes de la CNT per concentracions davant de la Pastisseria Suïssa de Gijón
Gessamí Forner
1
Per això, avui milers de persones sortiran al carrer en Xixón. CNT ha noliejat vuit autobusos que vindran de gran part dels territoris de la península. La manifestació de suport partirà a les 12h des de la Casa Sindical i acabarà en la plaça de l'Ajuntament. En el míting participaran la secretària general de CNT, Erika Conrado, el representant de CC OO José Manuel Zapico, d'UGT compareixerà Javier Fernández Lanero i de CGT, Yanira Hermida. També parlaran representants de la coordinadora del 8M i les pròpies afectades. Després actuaran el cantant Nacho Vegas i el Coru Antifeixista Al Altu La Porta.

Entre el públic estaran Cándido i Morala, com sempre. Sindicalistes del Corrent Sindical d'Esquerres (CSI) van ser condemnats a més de tres anys de presó en 2007 per destrossar una càmera de vigilància que apuntava a la porta de la drassana de la Naval, en les protestes contra el seu tancament en 2005. Sempre han dit que no es trobaven en els incidents i van denunciar a qui va atestar un la seva contra: un policia infiltrat que era el primer a llançar maons contra els aparadors de Barcelona en les protestes contra la globalització. “En canvi, la nostra denúncia es va arxivar”, rememora el sindicalista.

Cándido i Morala van entrar a la presó. Van passar tres setmanes ingressats en la presó 24 hores, de seguida els van concedir el tercer grau i, després, l'indult. La protesta social va tombar la justícia de Lli Ros.

La incertesa set anys després

“Set anys després que comencés tot això, seguim aquí. Resistim i continuem barallant. Alguns dies amb més energia, uns altres amb menys, però per sort, quan nosaltres no podem tenim darrere a un sindicat, un grup de suport, família, amigues… que posen braços on fa falta i veu quan a nosaltres no ens queda. Volem recuperar el nostre calendari, saber si estarem dins o fora en el pròxim aniversari del nostre fill, o saber si podrem continuar estudiant, o acudir a aquest nou lloc de treball, o celebrar el nostre aniversari o si podrem menjar una amanida quan madurin els tomàquets del nostre hort, és a dir si podrem viure lliures o si estarem tancades per un suposat delicte que no hem comès. Han volgut que arribéssim amb por, amb silenci, amb penediment”, explica Jara, una de les sis condemnades.

“Som aquí amb tota l'enteresa de la qual disposem. Som aquí per ser dones que cuiden de dones. Per ser suport, per sostenir, per no callar. Seguim aquí perquè, fins i tot amb por, no retrocedim. Demanem la nostra absolució immediata perquè fer sindicalisme no és delicte, usar les eines legítimes d'un sindicat no és delicte ni pot ser-ho. Demanem la nostra absolució immediata perquè, a més, aquesta condemna estableix un precedent espinós per a reprimir i anul·lar l'acció directa. Volen que altres persones s'ho pensin dues vegades abans de reclamar, volen que tot es mantingui en el seu lloc, que ningú s'atreveixi a protestar, volen acoquinar als qui se solidaritzen i als qui lluiten per a defensar uns drets que haurien de ser indestructibles, però al final la por, aquesta por que pretenien que ens produís el silenci més absolut, la qual cosa ha aconseguit és justament tot el contrari, perquè no estem soles, per a res, som moltes, som moltes més de les que crèiem ser i sobretot moltes més de les que volen que siguem. Així que, pesi a l'esgotament, al cansament mental, a la por i a la incertesa, sabem que continuarem defensant la dignitat de qualsevol treballadora”, conclou.

Arxivat en: Feminismes ‧ Moviment obrer ‧ Repressió ‧ CNT