|
3 3 EL ROL DE LES ARMES NUCLEARS
EN LA GUERRA D'URAÏNA
Teresa de Fortuny, Xavier Bohigas
Les declaracions del president Putin han posat les ar-
mes nuclears al centre de l’atenció mediàtica. Decla-
racions intimidatòries d’aquesta mena són habituals
en un context de guerra. Tant de bo només quedin cir-
cumscrites dins del terreny de la guerra verbal.
Al marge, però, de la visibilització mediàtica, les armes
nuclears han jugat (i juguen) un paper cabdal en l’ori-
gen d’aquesta guerra, en els seus motius de fons.
Du-
rant molts anys, Occident (molt concretament l’OTAN
i els EUA) ha actuat de forma provocadora i irrespon-
sable en ignorar les legítimes queixes russes sobre les
armes nuclears nord-americanes i l’escut antimíssils
també nord-americà, que envolten el territori rus.
Els
EUA començaren a desplegar les seves armes nucle-
ars en territori europeu l’any 1954. Les han mantin-
gudes durant gairebé 70 anys i ara estan a punt de
substituir el centenar d’armes actuals per unes de no-
ves més perfeccionades (de Fortuny i Bohigas, 2023).
El desembre de 2021 (abans de la invasió russa a
Ucraïna) Rússia va presentar als EUA una proposta
de tractat per solucionar el conflicte latent (Federa-
ció Russa, 2021). L’articulat del tractat incloïa els se-
güents punts: el compromís de les dues parts de no
desplegar míssils de curt i mitjà abast fora dels seus
territoris nacionals; el compromís de les dues parts
de no desplegar armes nuclears (i les infraestructu-
res necessàries) fora dels seus territoris nacionals i
de retirar-ne les que ja estiguessin desplegades; el
compromís dels EUA d’impedir l’expansió de l’OTAN a
països de l’antiga URSS i de no instal·lar bases militars
en aquests països.
El tractat hauria garantit l’eliminació de les armes
nuclears nord-americanes desplegades a Europa, la
no instal·lació de míssils de curt i mitjà abast i hau-
ria evitat l’ingrés a l’OTAN de països com Ucraïna o
Geòrgia. Recordem que l’any 2019 els Estats Units es
retiraren unilateralment del Tractat INF (Intermedia-
te-Range Nuclear Forces), que precisament prohibia
el desplegament de míssils d’aquests tipus. L’URSS i
els EUA signaren el Tractat INF el 1987 i eliminaren
els míssils de curt i mitjà abast que tots dos països
tenien desplegats a Europa. La signatura de l’INF esvaí
la possibilitat d’una guerra nuclear en territori euro-
peu. D’ençà del 2019, Europa està sotmesa de nou a
aquesta amenaça.
Si l’OTAN i els EUA haguessin acceptat la proposta
russa, potser no s’hauria iniciat la guerra. Però s’hi
negaren.
L’escut antimíssils dels EUA instal·lat a Europa és un
motiu més de greuge de Rússia respecte la política
nord-americana que també té a veure amb l’arma-
ment nuclear.
El 1972 l’URSS i els EUA signaren el
Tractat ABM (Anti-Ballistic Missile Treaty) que limi-
tava el nombre de sistemes de defensa contra míssils
balístics. La funció d’aquests sistemes és interceptar
possibles atacs de míssils nuclears. El 2002 l’Admi-
nistració Bush (fill) es retirà unilateralment de l’ABM.
Es preparava així per instal·lar un escut antimíssils
a Europa. El 2009 l’Administració Obama aprovava
la ubicació de l’escut a Romania, Polònia, l’Estat es-
panyol i Turquia. Provocà la protesta de Rússia que
veia afeblida la seva capacitat ofensiva i, per tant,
trencava l’equilibri de forces nuclears entre les dues
potències.......