Working Paper: “Anàlisi dels primers projectes d’R+D del Fons Europeu de Defensa”

El 7 de juny de 2017, la Comissió Europea llençava oficialment el Fons Europeu de Defensa
(FED), un programa de finançament d’investigació de productes i tecnologia militars. És
la primera vegada que la UE destinarà recursos per a investigació estrictament militar. El
Fons de Defensa forma part del procés de militarització que la UE va iniciar anys enrere.
El 2021 es va posar en marxa el primer programa de treball del FED. Es va obrir la con-
vocatòria per presentar projectes que optessin a ser subvencionats. El 25 de gener del
2023 es va publicar la llista de les sol·licituds aprovades.

Dels 142 projectes que es van presentar, van ser seleccionats 60, als quals se’ls desti-
na un pressupost de 1.166 milions d’euros. En aquest treball es fa una exposició general
dels projectes aprovats i una descripció més detallada de catorze d’ells.
Els projectes seleccionats es distribueixen en diferents àrees temàtiques. Les àrees
de Combat naval, Combat terrestre, Combat aeri, Defensa aèria i antimíssils i Mobilitat
i protecció militar agrupen tretze projectes. Aquests tretze projectes tenen un caràcter
clarament militar i s’enduran 597,1 milions, el 51,21% del total.

També s’hi ha inclòs una anàlisi tècnica d’una mostra representativa de catorze
d’aquests projectes. Tots ells es poden considerar com a controvertits des de la pers-
pectiva dels principis i valors fundacionals de la Unió Europea. No només això, sinó
que els projectes que plantegen fer servir noves tècniques d’intel·ligència artificial (IA)
amb aprenentatge profund són especialment preocupants perquè la seva probabilitat
d’error mai no podrà ser nul·la, per la seva manca d’explicabilitat i per la possible manca
de supervisió durant el seu ús. Els sistemes militars d’IA haurien de ser sotmesos a un
escrutini estricte per experts no militars reconeguts i per comitès d’ètica.

La indústria de defensa espanyola jugarà un paper molt rellevant en aquest primer
programa del FED. Dels 60 projectes aprovats, 42 compten amb participació d’entitats
(empreses, centres de recerca, universitats) espanyoles i els correspondran 1.027 mi-
lions d’euros, el 88% del total de finançament. Les entitats espanyoles participaran en
onze dels tretze projectes que integren les àrees de Combat naval, Combat terrestre,
Combat aeri, Defensa aèria i antimíssils i Mobilitat i protecció militar i als quals els co-
rresponen 562,9 milions d’euros. També són presents en deu dels onze projectes amb
més subvenció (superior a 30 milions d’euros).

S’ha dedicat un apartat a la corrupció en la indústria de defensa, una pràctica força
estesa en aquest sector. Algunes de les empreses europees amb major participació en
els projectes aprovats del FED tenen uns llargs historials de corrupció i frau. Les empre-
ses espanyoles no són cap excepció. Es descriuen alguns exemples de males pràctiques
per part d’empreses espanyoles partícips dels 42 projectes aprovats.

Es fa una breu reflexió sobre la participació d’universitats públiques espanyoles en
aquests projectes.

Per fer aquest treball ens hem basat en informació procedent de la UE. Aquestes da-
des ens han permès extreure una sèrie de consideracions i conclusions que tanquen
aquest treball. En destacaríem, en primer lloc, que les subvencions del FED finançaran
projectes de recerca i desenvolupament militars que seran la base per a la posterior
fabricació de tecnologia militar. En segon lloc, la implementació del Fons suposarà un
increment substancial de la despesa militar a Europa. D’altra banda, hem pogut cons-
tatar l’alt grau de participació de la indústria militar espanyola, coherent amb el fet que
l’Estat espanyol es troba, des de fa anys, entre els deu exportadors d’armes més grans
del món. Finalment, cal destacar que, malgrat que algunes de les empreses adjudica-
tàries de subvencions FED tenen amplis historials de corrupció, irregularitats i males
pràctiques, la Comissió Europea no ha dubtat a concedir-los diners públics.

Autors: Xavier Bohigas, Pere Brunet i Teresa de Fortuny
 

1. INTRODUCCIÓ (ANTECEDENTS)

La Unió Europea ha optat, des de fa anys, per la via de la militarització i
el rearmament amb la doble finalitat de, per una banda, vetllar pels seus
interessos econòmics i geopolítics (és a dir, el control de les rutes comer-
cials i l’accés als recursos naturals, cada cop més escassos) i, per l’altra
banda, blindar-se davant del fenomen migratori. Aquest treball presenta
una de les vies que la UE ha emprés en aquest procés de militarització.

El 2015 la Comissió Europea va crear un consell assessor (anomenat Grup
de Personalitats) amb la missió d’aconsellar sobre investigació militar i
va convidar el sector industrial europeu de defensa a participar-hi. El pes
de la indústria de defensa en aquest grup de personalitats va ser nota-
ble: dels 16 membres, set eren els presidents d’empreses d’armament
(Indra, MBA, Saab, Airbus, BAE Systems, Leonardo, Liebherr-Aerospace),
dos eren els presidents de centres de recerca militar (Fraunhofer-Ge-
sellschaf i TNO), un era el director d’un institut d’estudis internacionals
(Finnish Institute of International Affairs) i només 6 eren polítics euro-
peus.

Del sector industrial va sorgir la proposta de posar en marxa un
pla de finançament de recerca en defensa per tal de promoure una base
tecnològica i industrial de la defensa europea. El Grup de Personalitats
va recollir aquesta proposta a l’informe que presentà a la Comissió Eu-
ropea. Aquesta va assumir de bon grat les recomanacions de l’informe
i va posar fil a l’agulla per a la creació de l’anomenat Fons Europeu de
Defensa (FED).1 La indústria, doncs, ha tingut un paper cabdal en la im-
plementació del FED.

Per primera vegada a la història de la UE, amb pressupost de la Unió
es finançarà la recerca i el desenvolupament de productes i tecnologia
estrictament militars. El Fons s’ha integrat a l’actual Marc Financer Plu-
rianual 2021-2027 de la UE. Fons públics subvencionaran projectes de
recerca (el 100% dels costos amb càrrec a la UE) i projectes de desen-
volupament de productes i tecnologia militars (20% amb càrrec a la UE
i 80% amb càrrec als Estats membres).

Per tant, per als projectes de
desenvolupament, el finançament per part de la UE tindrà un efecte mul-
tiplicador de manera que la despesa total serà cinc vegades l’aporta-
da pel Fons. La indústria europea de defensa i seguretat durà a terme
aquesta investigació, cobrarà les subvencions del Fons, es quedarà la
propietat intel·lectual dels resultats de les investigacions i, finalment,
es lucrarà venent aquests resultats als Estats membres, que hi estaran
obligats per la pròpia regulació del FED.

Una jugada mestra per part de
la indústria, que va ser qui va aconsellar el finançament públic de recer-
ca militar i serà la gran beneficiada de la implementació del FED. Al Marc
Financer 2021-2027, el FED té una assignació de 8.000 milions d’euros,
als quals se sumaran, en el cas dels projectes de desenvolupament mi-
litar, les contribucions dels Estats membres.

Es va conferir a la Comissió Europea la capacitat decisòria sobre la gestió
i el desenvolupament del Fons i sobre l’elecció dels projectes a subvenci-
onar, sense intervenció del Parlament Europeu.

La Comissió pot nomenar
experts independents que l’assisteixin en l’avaluació de les propostes.
Aquests experts provenen dels ministeris de defensa i agències subordi-
nades, de centres de recerca, d’universitats, d’associacions empresarials
de defensa o d’empreses del sector de la defensa. És a dir, els mateixos
col·lectius que poden ser potencials sol·licitants de subvenció

poden intervenir en l’avaluació de les propostes.

La llista dels experts no es farà
pública.

No poden presumir de transparència.
Cal afegir, com a incís, que per afrontar el fenomen migratori esmentat
a l’inici d’aquest treball, la Comissió Europea va decidir en la dècada dels
2000 finançar, amb càrrec al pressupost de la Unió, el desenvolupament
de tecnologies de seguretat i impulsar així una potent indústria europea
de seguretat.

Des de fa uns anys, s’ha pogut observar que la indústria
de defensa ha anat ampliant la seva producció cap a la tecnologia de
seguretat i vigilància: radars, sistemes de detecció, dispositius de vigi-
lància, identificació biomètrica i tota la tecnologia destinada als murs
fronterers. Tot això amb el propòsit de blindar la Unió Europea davant
dels fluxos migratoris. El sector de defensa i seguretat ja en va sortir
beneficiat.