La guerra d'Israel contra els hospitals i la normalització dels crims de guerra.

___________________________________________________________________

El dimarts a la nit, després de dues setmanes d'un constant bombardeig que va matar a dotzenes de doctors, pacients i refugiats, les forces israelianes van entrar a l'Hospital Al-Shifa i van hissar la bandera israeliana en el sostre.

Jerry White fa 7 hores

El dimarts a la nit, després de dues setmanes d'un constant bombardeig que va matar a dotzenes de doctors, pacients i refugiats, les forces israelianes van entrar a l'Hospital Al-*Shifa i van hissar la bandera israeliana en el sostre. Després d'un bombardeig de l'Hospital Al *Shifa a Gaza, 3 de novembre de 2023 Poques hores abans, la secretària de Premsa de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre va afirmar que “Hamàs i la Jihad Islàmica Palestina utilitzen alguns hospitals en la Franja de Gaza, incloent l'A el-Shifa, i els túnels sota ells per a ocultar i donar suport a les seves operacions militars, i per a albergar ostatges”.

Els mitjans de comunicació estatunidencs van ser encara més lluny. Fox News va descriure Al-Shifa com “un hospital utilitzat per Hamàs com a seu central clandestina per al terrorisme”. Aquestes afirmacions han quedat completament desmentides. Les Forces de Defensa Israelians no han presentat a cap ostatge ni sitja. Després de buscar l'extens complex hospitalari, el qual albergava a unes 60.000 persones enmig d'una zona de guerra activa, les FDI només van poder mostrar un grapat de rifles d'assalt i dues armilles antibalas com a “evidència”.

La veritable raó per la qual Al-Shifa va ser atacat és simbòlica. Els treballadors mèdics, malgrat els bombardejos i trets de franctiradors constants, van desafiar les ordres de les FDI d'anars'en, indicant que preferien morir a abandonar als seus pacients. La seva valentia i actitud desafiadora de cara al genocidi israelià els han guanyat solidaritat i suport de milions a tot el món.

Els primers dos Convenis de Ginebra de 1949 estipulen que els hospitals i les altres instal·lacions mèdiques no poden ser atacats i han de protegir-se en tot moment. Això inclou els hospitals civils i militars. Atacar hospitals i personal mèdic constitueix un crim de guerra segons el dret internacional penal.

Enfront de les declaracions emfàtiques de Nacions Unides, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i incomptables organitzacions de drets humans que els hospitals “no són un blanc legítim”, Israel i els seus patrocinadors imperialistes han respost, “Sí que ho són”. Si bé els Estats Units va atacar hospitals repetidament durant la “guerra contra el terrorisme”, va buscar presentar aquestes accions com a accidents.

A l'octubre de 2015, un bombardeig estatunidenc va matar almenys a 22 persones en un hospital de Metges Sense Fronteres (MSF) en Kunduz, l'Afganistan. En aquest moment, el president estatunidenc Barack Obama va publicar una disculpa, al·legant que l'atac havia estat un “error”. No obstant això, ara els Estats Units defensa els atacs a hospitals i altres crims de guerra com a actes legítims d' “autodefensa”.

Com ho han declarat diversos funcionaris estatunidencs en repetides ocasions, en resposta a les massacres israelianes als hospitals de Gaza, no hi ha límits o “línies vermelles”. Des del començament de l'assalt israelià a Gaza, l'OMS ha registrat almenys 137 atacs contra instal·lacions sanitàries, que han causat 521 morts i 686 ferits, entre ells 16 treballadors de salut morts i 38 ferits. Aquestes estadístiques no inclouen l'atac més espantós contra un hospital, l'atemptat del 17 d'octubre de 2023 contra l'Hospital Al-Ahli Arabi, en el qual van morir entre 250 i 471 persones, però que Israel i els Estats Units, citant proves que van ser ràpidament desmentides, van afirmar que havia estat el resultat del llançament d'un coet des de Gaza.

La guerra d'Israel contra els hospitals forma part d'una campanya sistemàtica de genocidi. Els atacs deliberats contra la població civil, els nens, el personal mèdic i els treballadors humanitaris són ara un objectiu principal. Aquests crims de guerra s'han dut a terme enmig de declaracions públiques d'intenció genocida. El ministre d'Agricultura d'Israel va proclamar la “Nakba 2023” i el seu ministre de l'Interior va proposar l'expulsió del poble palestí de l'enclavament.

Les accions d'Israel a Gaza són un “cas de genocidi tret d'un llibre de text”, va escriure Craig Mokhiber, exdirector de l'oficina a Nova York de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, en una carta de dimissió datada el 28 d'octubre. “Les declaracions explícites d'intenció per part dels líders del Govern i l'exèrcit israelians no deixa lloc a interpretacions ni debats”, va assenyalar.

Encara que els Estats Units porta dècades violant sistemàticament el dret internacional, el seu suport obert a les accions d'Israel contra la població de Gaza, quan els funcionaris israelians declaren sense embuts la seva intenció de cometre crims de guerra i genocidi, marca una nova i important etapa en la normalització dels crims de guerra. Al llarg dels últims 50 anys, les accions de l'Estat d'Israel s'han utilitzat per a establir un precedent per a la política estatunidenca. L'exemple més significatiu és la doctrina dels “assassinats selectius”, és a dir, els assassinats sancionats per l'Estat.

“Israel ha utilitzat els assassinats i els assassinats selectius més que qualsevol altre país d'Occident”, va assenyalar el periodista de recerca israeliana Ronen Bergman en 2018.

El 17 de setembre de 1948, un grup de terroristes sionistes va emboscar i va assassinar a Jerusalem al mediador suec per a les Nacions Unides, el comte Folke Bernadotte. Yitzhak Shamir, que més tard es convertiria en primer ministre d'Israel, va participar en l'aprovació i planificació de l'assassinat de Bernadotte.

Al novembre de 2000, Israel es va convertir en el primer Estat del món a “reconèixer obertament que aplicava una política d'assassinats selectius”, va escriure en 2009 Nils Meltzer, que va ser relator especial de les Nacions Unides sobre la tortura. Poc després, els Estats Units va passar “a adoptar obertament el mètode dels assassinats selectius”.

“El terme 'assassinat selectiu'“, escriu Meltzer, “denota l'ús de força letal atribuïble a una entitat subjecta al dret internacional amb la intenció, premeditació i deliberació de matar a persones seleccionades individualment que no estan sota la custòdia física dels atacants”.

Els Estats Units va dur a terme el seu primer atac amb drons fora d'una zona de guerra a Iemen en 2002. En 2011, el clergue d'origen estatunidenc Anwar al-Awlaki i el seu fill, tots dos ciutadans estatunidencs, van morir en diferents atacs amb drons a Iemen. En 2020, un atac estatunidenc amb drons a l'Iraq va posar fi a la vida de Qasem Soleimani, militar iranià d'alt rang, durant una visita oficial a l'Iraq.

Igual que amb l'adopció dels “assassinats selectius”, els crims de guerra que ara comet Israel es convertiran en el nou criteri per a crims encara majors per part dels Estats Units i altres potències imperialistes. Aquest és el significat de la seva acceptació oberta del genocidi i els crims de guerra israelianes.

Els Estats Units està immers en una escalada bèl·lica global --una guerra cada vegada més intensa contra Rússia i preparatius per a la guerra amb l'Iran i la Xina-- que requerirà una violència a una escala sense precedents. Els crims que Israel està perpetrant, incloent l'assassinat en massa i el desplaçament forçós de tota una població, estan establint un precedent per a la violència homicida, incloent l'ús d'armes nuclears.

Les classes dominants pretenen insensibilitzar a la població davant la perspectiva que centenars de milers, o fins i tot milions, siguin assassinats. Però la guerra en l'exterior també és una guerra a l'interior. Enfront del creixent moviment de vagues i les protestes massives contra la matança de Gaza, la classe dominant estatunidenca utilitzarà cada vegada més les eines per a terroritzar massivament a les poblacions urbanes, com les que s'estan introduint a Gaza, contra la creixent oposició dins del país.

Els esdeveniments de Gaza són un advertiment: les classes dominants imperialistes, desesperades i arraconades, estan disposades a tot per a garantir els seus interessos globals, incloent els assassinats massius. El futur de la humanitat exigeix destruir el domini de l'oligarquia financera sobre la societat, que al seu torn requereix la construcció d'un moviment socialista de les masses obreres.