Més de mil pensionistes s'han reunit, com cada dilluns des de fa més de sis anys, a la Plaça Universitat, aquest cop amb l'objectiu de manifestar-se pel centre de la ciutat i arribar a la seu del Banc d'Espanya, situat al portal de l'Angel. Convocats per Marea Pensionista de Catalunya els jubilats i pensionistes han arribat des de diferents punts de la ciutat de Barcelona, també des de l'Hospitalet, de Nou Barris, des de Sant Martí de Provençals, els membres d'Anjubi (jubilació anticipada sense penalitzar, amb + de 40 anys de cotització), pensionistes de Sant Boi, de Sant Adrià de Besòs i amb el suport inestimable dels iaoflautes, han protagonitzat un acte reivindicatiu de dignitat per a les pensionistes que cobren per sota dels 1080 euros i un acte de protesta per les declaracions del governador del Banc d'Espanya envers l'augment de les pensions dels "privilegiats pensionistes i jubilats."
La manifestació dels pensionistes de Marea Pensionista de Catalunya arriba a la Plaça Catalunya.
La intenció d'aquesta manifestació que ha transcurregut pel Carrer Pelai és , com ja s'havia fet altres vegades, la de recordar-li al governador del Banc d'Espanya que es dediqui a pastorar, perquè com a economista no val un real. No encerta mai, pero insisteix en informar a la gent que vol escoltar-lo que el sistema públic de pensions no té futur, que millor posar tots els nostres diners en un fons d'inversió, en un pla de pensions privat, o obligar els treballadors a acceptar un pla de pensions d'ocupació. També va dir en el seu dia que si augmentava el salari mínim, el Regne d'Espanya s'enfonsaria, o si augmentava l'IPC a les pensions, la economia es resentiria, etc....
Amb el sou que cobra el governador no es extrany que digui les burrades que diu, però els pensionistes ja estan per sobre dels comentaris d'aquest senyor i demanen una auditoria de les comptes de la Seguretat Social, que demostraria totes les falsetats que diu ell, que diuen els bancs des de fa més 40 anys, que diuen les empreses d'assegurances i els fons d'inversió als mitjans de comunicació, cada vegada que aquests li demanen que digui una altra. El seu sou és de 219.029 euros anuals, però desde aquesta posició econòmica privilegiada vol reduir a la misèria els "privilegiats pensionistes i jubilats.".
Segons el diari salmó Cinco Días, Hernández de Cos en 2004 es va traslladar a la seu del Banc Central Europeu (BCE) en Francfort, on va exercir el càrrec d'assessor del consell executiu del BCE.
En el seu retorn a Espanya l'any 2007 va ser nomenat cap de la Divisió d'Anàlisi de Polítiques Econòmiques del Servei d'Estudis del Banc d'Espanya, ja que va exercir fins a l'any 2015.
Ha estat membre del Grup d'Envelliment de la Població i Sostenibilitat i del Comitè de Política Econòmica del Consell ECOFIN de la Unió Europea, així com del Grup de Treball de Finances Públiques del BCE. Entre 2010 i 2015 va exercir la Presidència d'aquest Grup de Treball, sota la dependència del Comitè de Política Monetària. Al juliol de 2013 va ser nomenat pel Govern membre de la comissió d'experts per a la reforma del sistema tributari espanyol, l'informe del qual es va presentar al març de 2014. Ha estat professor associat del Departament d'Economia de la Universitat Carles III de Madrid i de l'Institut d'Empresa (IE).
En 2015 va ser nomenat director d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, càrrec que ha exercit fins avui al costat del d'Altern al governador en el Consell de Govern del Banc Central Europeu; membre del Consell Superior d'Estadística d'Espanya, del Patronat del Centre d'Estudis Monetaris i Financers (CEMFI) i del Patronat i la Comissió Executiva de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA). Igualment, des de 2016 és membre del Consell del International Center for Monetary and Banking Studies (ICMB) i des de 2017 també membre del Comitè Econòmic i Financer de la Unió Europea.
Què és l'ECOFIN?
Segons escriu Vincent Gayon, al Monde diplomatique en español del mes d'octubre de 2023, en 2010, després del crac financer de 2008 i quan començava la crisi dels deutes sobirans, el Consell Europeu va crear el denominat “semestre europeu”, un espai de debat entre els governs de la Unió destinat a coordinar millor les seves polítiques pressupostàries, econòmiques i socials. Cada any, aquest espai s'inicia amb la publicació del “paquet de tardor”, que inclou un diagnòstic país per país. A la primavera, la Comissió envia les seves orientacions als executius nacionals amb vista a l'elaboració dels seus anomenats programes d'estabilitat (sobre les trajectòries pressupostàries) i de reformes (sobre la competitivitat), tots dos presentats a l'abril. Després, al maig, el col·legi de comissaris publica informes sobre cada situació nacional i pot formular recomanacions que s'adoptaran en el Consell de la Unió Europea de juliol. Aquest calendari instaura una sort de *circularidad tecnocràtica: els Governs s'obliguen a respectar les recomanacions que ajuden a redactar. Cap imposició per part de la Comissió.
Al maig de 2022, aquesta es va limitar a suggerir que França reformés el seu “sistema de pensions per a uniformitzar gradualment les normes dels diferents règims a fi d'enfortir l'equitat del sistema i contribuir a la seva sostenibilitat”. Posteriorment, el Consell de la Unió Europea –integrat per ministres dels Estats membres– va adoptar aquesta recomanació, ja formulada en 2019.
D'altra banda, no és “França”, ni tan sols el “Govern francès”, ni la “Comissió” els qui intervenen i negocien. En detriment dels responsables d'ecologia o assumptes socials, determinats sectors burocràtics dominen el joc a Brussel·les. Per exemple, les recomanacions adoptades en el Consell de la Unió pels ministres de Treball (per majoria qualificada) respecten les “directrius (o orientacions) integrades”, elaborades per òrgans composts únicament per representants dels ministeris econòmics, de la Direcció General d'Assumptes Econòmics i Financers de la Comissió (ECOFIN), dels bancs centrals i del Banc Central Europeu (BCE). Tots educats en el mateix dogma macroeconòmic i pressupostari.
Maarten Verwey és Director general en la Direcció General d'Assumptes Econòmics i Financers de la Comissió Europea.
Tecnocràcia financera
Durant el conflicte sobre les pensions, com era d'esperar, aquest sector econòmic i financer va fer costat ferventment al Govern francès. Així, segons Maarten Verwey, director de la ECOFIN, exfuncionari del Tresor neerlandès, el projecte de llei es justificava per “l'envelliment de la població, que pesarà cada vegada més en el pressupost dels Estats” (Le Monde, 14 de març de 2023). La seva posició recordava a la de Pierre Moscovici: el 25 de gener, davant l'Assemblea Nacional, el ministre d'Economia del socialista François Hollande (2012-2014) i comissari d'Assumptes Econòmics sota Jean-Claude Juncker (2014-2019), havia sostingut novament que, “si no hi hagués una reforma de les pensions, el deute [augmentaria] de manera significativa a partir de 2027”.
@soniasalomeguevar #defendamosnuestrasfuturaspensiones ♬ sonido original - Sonia Salome Guevara Rojas
@soniasalomeguevar #elpueblosalvaalpueblo ♬ sonido original - Sonia Salome Guevara Rojas
Lluisa, la pensionista més antiga de Marea Pensionista de Catalunya, ha llegit el comunicat d'aquesta organització, avui 23 d'octubre, a les portes del Banc d'Espanya.
VOLEM PENSIONS I SALARIS DIGNES
És vergonyós que mentre cada vegada són més les persones que no poden arribar a final de mes, els bancs i les grans empreses obtinguin beneficis escandalosos.
És una barbaritat que els propietaris dels bancs acumulin cada vegada més riquesa a costa de les persones treballadores, mentre hi ha treballadors i treballadores que viuen en condicions precàries i indignes.
Molts pensionistes s'han trobat amb dificultats per accedir als seus comptes bancaris després del tancament d'oficines i la imposició de comissions per operacions bàsiques. No a la hipoteca inversa, que és una forma de desnonament encobert.
És vergonyós que el governador del Banc d’Espanya, amb un salari brut anual 219.029 euros, digui que els pensionistes, amb unes pensions de misèria en moltíssims casos, som uns privilegiats mentre ell guanya cada mes el que molts pensionistes no guanyen en més d’un any.
Els drets humans fonamentals inclouen el dret a un nivell de vida adequat per a tothom, a un treball decent i a una protecció socials i serveis públics de qualitat.
Per això, exigim que es garanteixin uns ingressos mínims, en el cas de les persones pensionistes 1.080 euros mensuals, per a tothom, així com un serveis públics que respongui a les necessitat de la ciutadania.
Igualment volem que es realitzi l’auditoria de les comptes de la Seguretat Social per desemmascarar a tots aquells que diuen que les pensions són insostenibles.
També ens oposem als Plans Privats d’Ocupació, ja que els considerem injustos i discriminatoris.
Cal acabar amb la bretxa de gènere que afecta a centenars de milers de dones, ja que això implica que les dones tinguin menys oportunitats i recursos que els homes.
I, finalment, denunciem l’increment en despeses militars, ja que només serveixen per generar violència i guerres, en les quals sempre moren les persones innocents i treballadores
Només així podrem avançar cap a un món on totes les persones puguin viure lliures i iguals.
Marea Pensionista de Catalunya
23 d’octubre de 2023
Pensionista lee el comunicado de COESPE (Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Público de Pensiones) sobre la injusticia que se está cometiendo con el pueblo Palestino, la limpieza étnica y la ocupación de sus tierras.
NO AL GENOCIDIO
La Coordinadora Estatal por la defensa del Sistema Público de Pensiones condena y rechaza de forma contundente la situación de opresión que está sufriendo el pueblo palestino desde hace décadas y la política que practica el Estado de Israel de "limpieza étnica" y ocupación de los territorios del pueblo palestino.
Esta es la causa fundamental de la situación de injusticia que Palestina sufre desde hace 70 años, situación que cuenta con la complicidad de las potencias occidentales que de forma hipócrita dicen defender los derechos humanos (EEUU, Europa,..)
Estos "defensores" tan favorables a poner sanciones a los pueblos que no siguen políticas que favorezcan sus intereses, no son capaces o no quieren hacer cumplir las Leyes del Derecho Internacional y las resoluciones de la ONU al Gobierno de Israel.
El cumplimiento de estas Leyes y Resoluciones como base para el reconocimiento del Estado de Palestina, la parada inmediata de la política de opresión (guerra, desalojos, ocupaciones, bombardeos indiscriminados, etc..) son el camino para conseguir la paz en el territorio.
Las potencias occidentales tienen que dejar de utilizar el conflicto para defender sus intereses económicos y geoestratégicos y dejar de enviar armas y ayuda militar a la zona. Solo así, se conseguirá desplegar una verdadera solidaridad humanitaria con todas las víctimas del conflicto.
La COESPE condenamos todas las acciones que causen sufrimiento en los pueblos, pero seríamos unos hipócritas sino denunciamos las causas que originan las situaciones de injusticia que viven estos pueblos.
Ante el genocidio que el Estado de Israel está cometiendo. Exigimos al Gobierno español y a la Unión Europea:
- Que exijan a Israel un alto al fuego inmediato.
- Que exijan a Israel el establecimiento de corredores humanitarios para garantizar que la ayuda médica y el suministro de alimentos llegue a la población de Gaza.
- Que suspendan el comercio de armas con Israel y la cooperación militar y de seguridad.
- Que presionen a Israel para acabar con la ocupación, el colonialismo y el apartheid al pueblo palestino y permita retornar a los palestinos refugiados.
Por una sociedad más justa. NO AL GENOCIDIO.
Comisión Internacional de COESPE
16 octubre 2023
Ramón Franquesa, professor d'economia mundial, avui ens ha donat una lliçó d'economia i de comptabilitat, avui ens ha ensenyat per a què serveixen els economistes tertulians, per a què serveix el Governador del Banc d'Espanya, per a què serveixen els economistes que escriuen en les pàgines de color salmó. Tots ells al servei del capital que els dóna menjar, perquè sinó no existirien. Ens enganyen a canvi d'un plat de llenties, menjat al costat d'una piscina de la casa adossada de qualsevol urbanització construïda per alguna empresa que va aconseguir la seva llicència gràcies al regidor d'urbanisme de torn.
"Vivim temps difícils, ha dit Ramón Franquesa, i pot semblar desesperant veure com la mentida s'apodera del carrer. Pot sorprendre que el mateix president dels EUA surti dient que són els palestins els que bombardegen els seus propis hospitals, per a amagar un assassinat. Que els mitjans de comunicació fa uns mesos ens intentessin convèncer que eren els russos els que havien destruït el gasoducte del qual tenien la clau i que els havia costat 10 anys d'inversió i de treball. I que a això se li pugui donar certa credibilitat, que els mitjans no ho discuteixin i s'imposi a la gent aquest relat.
Però és que també veiem tots els dies que es diu que les pensions són inviables i, no obstant això, ni el Banc d'Espanya ni el Govern procedeixen a executar l'auditoria. Intenten convertir la mentida en veritat. Repetint-la de manera pesada. I es dirigeixen als nostres joves i els diuen: NO vosaltres no tindreu pensions, per tant, no us preocupeu quan us contracten si les vostres empreses cotitzen a la Seguretat Social, perquè com no hi haurà pensions...
Mentides que s'acumulen les unes sobre l'altra i que busquen el que ja el ministre de propaganda Nazi deia: que una mentida repetida mil vegades s'acaba convertint en una veritat. I les gents senzilles s'acaben creient que no és possible tenir un sistema de pensions. Amb una Espanya molt més pobra fa 20 o 30 anys teníem pensions i ara resulta que no és possible. Intenten desanimar-nos, intenten dividir als treballadors, els diuen: ho sentim però és que no és possible pujar els salaris. Però quan el moviment pensionista amb COESPE davant convoca la mobilització del 28 d'octubre, deu dies abans, a part de tancar-nos en youtube el canal de Marea Televisió, deu dies abans diuen que ens pujaran el 4,5% a veure si ens desmobilitzen. Doncs NO. Cal persistir encara que vegem que les coses són molt difícils. Cal fer pedagogia, dirigir als treballadors, a aquests que ens han aplaudit quan passàvem davant d'ells i explicar-los que no poden permetre que s'apliqui el conveni col·lectiu que diu que a partir de l'any que ve, una part del que cotitzaven a la Seguretat Social anirà cotitzant als sistemes privats de pensions, perquè això sí que fa fer fallida la Seguretat Social i això sí que els fa perdre en el futur aquest salari diferit."
Quin remei ens queda?, es pregunta Ramón Franquesa i la seva resposta és contundent, primer, mai sentir-nos derrotats. Mireu, abans que nosaltres uns altres han hagut de batallar en condicions molt més difícils. Això que els mitjans de comunicació enganyen a la gent no és d'avui. En el segle XIX les organitzacions dels treballadors van haver de crear els seus propis mitjans, van crear El Socialista, que els mestres, a les Cases del Poble llegien a la gent, perquè la gent no sabia llegir. La CNT va crear Solidaritat Obrera per a omplir les fàbriques de pensament que un altre món era possible. I més tard vam tenir la pirenaica (Ràdio Espanya Independent) que quan ningú parlava en aquest país, es deia a través de les ones d'aquesta emissora que era possible una altra sortida. En aquells dies, la premsa lliure, la Vanguardia, els periòdics que eren del moviment, però també de famílies privades, no informaven de les vagues, no informaven del que lluitaven els miners asturians, no explicaven perquè s'afusellava a la gent, no denunciaven quan s'assassina a Puig Antic.
Qui va acabar amb la desinformació dels mitjans de comunicació de masses?, la gent al carrer, el boca a orella va desbordar als mitjans de comunicació, aquests que volien perpetuar la dictadura i ho vam fer des del carrer. No teníem televisions, no teníem organització, teníem teixit social, sindicats obrers, associacions de veïns, que lluitaven per la democràcia i per un món millor. I vam forçar la caiguda de la dictadura.
Ara estem en una altra etapa i ens diuen tots els mitjans de comunicació, que no és possible mantenir el Sistema Públic de Pensions, que no és possible millorar els salaris, que no hi ha diners per a la sanitat o no hi ha diners perquè les cuidadores atenguin els majors en les residències. Residències que s'han privatitzat, són públiques, però les gestionen entitats privades que fan negoci, maltractant als avis, mantenint moltes menys treballadores/és de les quals haurien de tenir per a cuidar a la gent. Pensions que ens intenten retallar, dient-nos que NO, que Europa no permet que s'augmentin les pensions. Hem de ser nosaltres els que barallem enfront d'això, els que ens aixequem, boca a orella, com vam fer en el passat. Som deu milions de pensionistes i som 20 milions de persones treballadores en aquest país..si ens posem en peus no hi ha ningú que ens pari, ni tan sols el governador del Banc d'Espanya. Governador que té el cinisme de dir-li a la gent que la inflació és culpa que pugin els salaris i les pensions i, alhora, corre a pujar els tipus d'interès, quan això provocarà que augmentin els desnonaments l'any vinent, perquè la gent no podrà pagar les hipoteques.
Aquests mitjans de comunicació que en totes les tertúlies ens diuen el terrible que són les ocupacions, el dolents que són i que cal endurir les lleis i no diuen que per cada casa okupada hi ha 10 desnonaments ara, veurem el que passarà l'any que ve com continuïn pujant els tipus d'interès i la gent no pugui pagar les hipoteques. I pujaran perquè ho permet el Banc d'Espanya.."
"Ens diuen que no hi ha recursos, que els bancs no poden, però el Banc d'Espanya permet una fusió bancària que ha destruït al 80% de les entitats financeres i a sobre els permeten, als bancs que han quedat, tancar les sucursals i augmentar el maltractament a la gent gran. Els diuen que si necessiten pagar un rebut el facin a través d'Internet, que si volen recollir els seus diners ho facin de 10 a 12, perquè després no hi ha personal. Amb els diners que són de la gent.
Com és possible això?, perquè ho permet el Banc d'Espanya, un Banc que és públic, que és de tots, que representa la sobirania nacional i que en canvi és utilitzat per a donar-li-ho als grans bancs: bancs europeus i bancs estatals.
Perquè una altra de les coses que hauria de fer el governador del Banc d'Espanya és acabar amb els paradisos fiscals. Mireu, no cal anar molt lluny, anar-vos a Andorra i veureu que els bancs que agafen i retiren els diners i utilitzen el diner negre estan vinculats al Banc de Santander, a la Caixa. No són bancs andorrans, d'andorrans només tenen el nom, són filials de multinacionals bancàries franceses i espanyoles. Què fa el governador del Banc d'Espanya per a posar fi al frau fiscal, per a acabar amb la fugida de capitals? RES. Res, perquè està al servei d'ells. Al contrari, el que fa és dir-nos que hem de contractar una pensió privada, que si no arribem a fi de mes contractem amb els bancs una hipoteca inversa, és a dir, donem als bancs, per una tercera part del que val el nostre habitatge, la propietat futura del nostre habitatge. És a dir, si els nostres fills la volen recuperar hauran de pagar la paperassa, els impostos i els interessos, més del que val el pis. D'aquesta manera el governador del Banc d'Espanya està permetent que creixi el sistema de grans forquilles d'habitatges. L'objectiu és que els nostres joves no es puguin emancipar, que hagin de passar per la caixa dels Bancs, de les grans immobiliàries, propietat d'aquests bancs, que ha contribuït a crear aquest governador del Banc d'Espanya, per això avui som aquí enfront de les portes del Banc d'Espanya."
Ramón Franquesa ha finalitzat el seu discurs parlant de la manifestació del dia 28 a Madrid per a exigir que es realitzi l'auditoria de les comptes de la Seguretat Social, entre altres reivindicacions. Aquestes han sigut les seves paraules:
"I som aquí també per a dir que la setmana pròxima marxarem sobre Madrid. Marxarem per a defensar el Sistema Públic de Pensions, per a exigir l'auditoria, per a dir-li als treballadors que si es lluita es pot guanyar. Si nosaltres aconseguim el 8,5% quan Rajoy deia que no hi havia diners per a pujar les pensions i l'any passat vam guanyar el 8,5%. I si enguany, 10 dies abans de la marxa sobre Madrid, ens han pujat ja un 4,5% com és possible que els treballadors actius, que sí que tenen contractes precaris, que sí que ho tenen difícil, però que tenen joventut, que tenen energia, molta més de la que ens queda aquí, siguin incapaces que el seu salari es revaloritzi? On tenen el seu valor, la seva identitat? Tenim també un missatge per a aquests joves: defenseu la vostra dignitat i defenseu el vostre futur.
Per cert, no és la primera vegada que ocorre això. A Alemanya, a principis de segle, va haver-hi una generació que va lluitar contra la primera guerra mundial, que es va oposar a la guerra, que va intentar fer la revolució a Kíev, a Berlín, a Baviera, a Munic i que va perdre. La següent generació els joves es van desentendre de la política, es van dedicar a altres coses. Es van dedicar a creure's als mitjans de comunicació que la culpa de tots els seus mals eren els jueus, els gitanos. Es van creure el que es comptava en les classes de matemàtiques amb Hitler, quants marcs perdem per cada persona que atenem que és sorda o que és cega? Quant ens estalviaríem? Van liquidar a la gent amb deficiència, van liquidar als jueus, però al final sabeu qui va acabar morint més?, aquests joves que van ser incapaços de rebel·lar-se i que van morir a Stalingrad, en les estepes, a les platges de Normandia.
Cal dir-li a les joves generacions que qui no lluiti, qui no defensi els seus drets es veurà abocat al desastre, a la destrucció de la nostra societat.
Però no serà. Aquí queda una tradició, la tradició dels que vam lluitar en la transició, dels que vam aconseguir condicions dignes de treball, vam aconseguri pensions dignes i que no ens volem deixar arrabassar ni les pensions, ni la sanitat. I aquí cal donar exemple, encara que anem amb cadires de roda, encara que anem amb crosses, amb les nostres xacres estarem a Madrid o amb tren, amb autobús, amb cotxe, caminant, aquí estarem i marxarem junts exigint pensions per a tots, per a nosaltres i per als nostres fills, salaris dignes per a la gent i un repartiment de la riquesa diferent d'aquells que ens volen portar pel curs de la guerra a la destrucció de la nostra societat. Companys i companyes, desgraciadament la lluita és l'únic camí, però sabrem realitzar-ho, sabrem unir i sabrem arribar als joves i als treballadors per a acabar amb aquesta llarga nit de pedra que vol deixar sense futur a la nostra societat. Companys i companyes, governi qui governi, les pensions es defensen.
Escribe Yago Álvarez Barba, en su libro "Pescar el Salmón. Bulos, narrativas y poder en la prensa económica", que uno de los primeros textos que cayeron en sus manos alertando de que España se encontraba en una burbuja inmobiliaria estaba firmado por el economista Vicenç Navarro, allá por 2005, cuando el dinero corría a raudales, cualquiera con un terreno se hacía rico, las constructoras fichaban a directivos de multinaciones tecnológicas y España, tal y como había dicho José Luís Rodríguez Zapatero dos años antes, estaba jugando en la Champions League de las economías mundiales.
Vicenç Navarro ha sido catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Barcelona, doctor en Políticas Públicas y Sociales en la Universidad Johns Hopkins, asesor de varios Gobiernos, miembro del grupo de trabajo sobre la reforma sanitaria de Estados Unidos dirigida por Hillary Clinton durante el mandato de Bill Clinton y uno de los científicos españoles más citados en la literatura científica internacional en ciencias sociales, según la Lauder Instittute of Management and International Studies. Su carrera y su experiencia no evitaron que los avisos que lanzó sobre la burbuja inmobiliaria en la que se encontraba el país y las consecuencias que podría acarrear con su estadillo, calificados de erróneos y alarmistas por muchos de sus compañeros de profresión, fueran totalmente ignorados por los medios de comunicadión mainstream y la prensa económica.
Los mensajes alarmistas sobre la burbuja del ladrillo podían afectar de manera negativa a las cuentas de resultados de los sectores inmobiliario, promotor y financiero, por lo que la narrativa aceptada por los medios de comunicación era aquella que hablaba de bonanza económica y que confrontaba directamente la existencia de un mercado de precios inflados, actores sobreendeudados y beneficios descontrolados que podría estallar en nuestras narices. Si el discurso, la declaración o el artículo del experto remaban en esa dirección, se le abrían las puertas. Si, además, dicho experto se podía presentar como un "progresista" que podía ser colocado en el lado izquierdo de los debates, eso permitía simular confrontaciones con otras ideas situadas todavía más a la derecha.
Un caso paradigmático es el del economista José Carlos Díez, columnista, opinador y tertuliano habitual en distintos medios, además de asesor del Gobierno Zapatero precisamente durante los años en los que el entonces presidente ignoraba todas las señales y opiniones que, como las de Vicenç Navarro, alertaban de que la economía se encontraba en una burbuja y el estallido se acercaba. "La probabilidad de ver una caída significativa del precio de la vivienda está próxima a cero", dijo en unas declaraciones a El Mundo en 2006. En 2007, publicó un artículo en la revista especializada Política Exterior bajo el título "El mito de la burbuja inmobiliaria" que empezaba su resumen asegurando que "los cambios estructurales que ha registrado la economía española en la última década deberían haber sido suficientes para contrarrestar el mito de la burbuja inmobiliaria". En 2009, una vez que estalló la crisis financiera global con la caída de Lehman Brothers y el mercado español empezó a resentirse, Díez firmó un artículo bajo el título "Algo está cambiando en la vivienda" en un blog personal llamado El Economista Observador, que mantuvo durante años en el medio especializado Cinco Días. En el texto, Díez modificaba la narrativa ante el innegable pinchazo de los precios de la vivienda para argumentar que lo peor ya había pasado y que en 2010 "los precios se estabilizarán y subirán lentamente hasta que se absorba el exceso de oferta". Dos meses más tarde, en otra columna, afirmaba que "nuestra bubuja ya ha pinchado" y, para aliñar un poco sus predicciones, señalaba que "nuestro sistema bancario resiste y ha sido el único de los principales países que no ha necesitado recapitalizaciones con dinero de los contribuyentes". El resto es historia. De aquel blog con sus artículos no queda ni rastro en la web de Cinco Días.
No es el único ejemplo. El economista Gonzalo Bernardos, que se define en su propia web como "analista y consultor económico e inmobiliario", también era presentado en una tertulia de 2004 en TVE como experto en asesoría inmobiliaria que "cree que no hay razones para hablar de burbuja inmobiliaria". Más de una década después de aquello, tanto Bernardos como Díez siguen siendo habituales de las tertulias y las páginas salmón.
A los profesores Navarro y Torres es casi imposible encontrarlos citados, salvo en sus propias columnas en periódicos que no entran en la esfera mainstream. El medio Libre Mercado los tachó de "gurús" de la extrema izquierda tanto a Vicenç Navarro, como al catedrático de Economía Política de la Universidad de Sevilla, Juan Torres López, cuando confeccionaron el borrador económico de Podemos, en octubre de 2014.
Carlos Jiménez Villarejo (Málaga, 3 de junio de 1935) es un jurista español, fiscal de profesión (1961-2003), exfiscal anticorrupción. En las elecciones europeas de 2014 fue elegido eurodiputado de Podemos, aunque poco después renunció a su escaño.
Paseaba el ex-fiscal Carlos Jiménez Villarejo por la calle del Portal de l'Angel, de la ciudad condal, junto a la muy concurrida Plaza de Catalunya, cuando éste oyó a Ramón Franquesa en su alocución dirigida a los pensionistas congregados frente a la puerta del Banco de España y decidió pararse a escuchar, en el día de hoy, 23 de octubre. Alguien, de entre los jubilados, lo ha reconocido y le ha pedido que dirigiera unas palabras a la concurrencia. Así que, una vez acabada la disertación del economista, profesor de Economía Mundial en la Universidad de Barcelona, Ramón Franquesa, se ha acercado al micrófono para alentar a todos los allí presentes en su lucha por unas pensiones dignas.
Hemos recogido su testimonio, que reproducimos aquí:
El fiscal del caso Banca Catalana, Sr. Carlos Jiménez Villarejo, ha empezado su discurso justificando la manifestación y posterior concentración frente al Banco de España de los pensionistas. "Un acto de protesta justificadísimo y necesario," ha dicho.
________________________________________________________________________________________
"En primer lugar, yo no he venido expresamente a este acto, que me parece justificadísimo y necesario, de protesta por los derechos del pueblo, por los derechos de todos y cada una de las personas que integramos esa sociedad y particularmente por las personas que como vosotros estáis sufriendo la privación de sus derechos económicos fundamentales para sobrevivir, simplemente para sobrevivir porque están aplicando políticas fundamentalmente de signo capitalista, que conlleva la exclusión de la mayoría de la sociedad, en beneficio del capital y en definitiva de los poderosos y de los ricos de este país."
Esta es la realidad, ha insistido el ex-fiscal Villarejo, en la que estamos viviendo hoy en día. Por tanto, os animo a seguir en este camino y a seguir luchando por derechos que son fundamentales para garantizar que la sociedad sea auténticamente democrática, porque sino se satisface los derechos básicos de la ciudadanía, la sociedad deja de ser democrática, pierde su sentido democrático y su perfil democrático, su signo democrático y se convierte en una sociedad cada vez más autoritaria donde los derechos van quedando prácticamente marginados, sobre todo los derechos fundamentales, como son los que garantizan la superviviencia, como son los salarios, como son las pensiones, como es el derecho a la vivienda, como es el derecho a tantos bienes fundamentales para que la sociedad y los ciudadanos: vosotros y vosotras particularmente podáis vivir en paz y todos podamos vivir en condiciones dignas, como corresponde a un Estado Social y Democrático de Derecho, tal y como se define en el preámbulo de nuestra Constitución, pero que de eso tiene muy poco.
La Constitución española en su artículo 129 expresa que el gobierno promoverá que los trabajadores adquieran la propiedad de los medios de producción.
El ex-fiscal, Sr. Jiménez Villarejo, ha continuado su exposición hablando de que la Constitución española tiene por ahí perdidos algunos preceptos que parece que anunciaban la posibilidad de una sociedad diferente, de una sociedad económica que no fuera estrictamente la sociedad capitalista, la sociedad que representa, en efecto, más que nadie, el Banco de España, "este Banco de España que tenemos delante y que vosotros habéis venido a denunciar", ha dicho.
"Hay un artículo, que es el artículo 129 de la Constitución, que dice que "el gobierno promoverá que los trabajadores adquieran la propiedad de los medios de producción". ¿Eso se ha producido alguna vez en este país? Mentira, no se ha producido nunca. ¿Por qué?. Porque es un precepto que significa el arranque de un modelo de sociedad distinto, de un modelo de sociedad con valores democráticos y socialistas, con valores democráticos avanzados, como corresponde a una sociedad que debe ser más justa en el reparto de su riqueza y más justa en el reparto de sus bienes, cosa que no ocurre.
Por tanto, os felicito por esta manifestación, por esta protesta absolutamente justificada y os animo a seguir en esta lucha y en esta batalla inmensa por los derechos de todos los ciudadanos y particularmente de los que sois, en definitiva, víctimas de unas pensiones que no corresponden con el nivel de vida y con el derecho a una sociedad más justa, más equilibrada y mas satisfactoria para todos y cada uno de vosotros y de vosotras, por tanto, ánimo y adelante.
Jiménez Villarejo ha hablado también sobre lo que está ocurriendo en Palestina.
"Me duele, ha dicho, me duele tanto como os duele a vosotras y a vosotros lo que que está sucediendo en Palestina. Me duele también, por supuesto, aquellos que han sido víctimas de las acciones terroristas de Hamas y además creo que estos deben ser juzgados, como corresponde a cualquier conducta de naturaleza violenta y delictiva. Pero lo que está haciendo el estado de Israel con la población civil de Gaza es una auténtica barbaridad. Es lo que se llama en el Estatuto de Roma de la Corte Penal Internacional crímenes de guerra, porque está persiguiendo y machacando a la población civil de todas las poblaciones, mediante bombardeos, mediante ataques que van a ser terrestres, mediante acciones de privación de los derechos más fundamentales, como son la alimentación, el agua, la sanidad, etc. Todo eso son, según el artículo 8 del Estatuto de Roma de la Corte Penal Internacional, crímenes de guerra."
La Asociación Cultural Las afueras, que edita aquest blog, pensa que l'auditoria de les comptes de la Seguretat Social faria callar les boques dels tertulians, dels falsos economistes (per estar pagats per les cadenes en les quals es presenten), dels economistes de les pàgines de Cinco Días, Expansión, etc..., perquè callin d'una vegada i encertin quan serà la pròxima crisi, perquè en la del 2008 la van cagar tant, que no sabien on amagar-se. En les pàgines del diari Le Monde podia llegir-se aquest article publicat a l'any 2011: "Per a què serveixen alguns economistes?....La ceguesa dels economistes, la seva incapacitat no només per preveure la crisi, sinó fins i tot per considerar-la simplement plausible, és, als nostres ulls, la conseqüència directa de la seva situació hegemònica. Un fracàs d'aquesta magnitud demostra clarament que la nostra comunitat ( economistes) no ho està fent bé. És encara més inquietant que l'economia es considerés, fins a la crisi, com l'única disciplina dins de les ciències socials que podia reivindicar l'estatus d'autèntica ciència. Evidentment, no evitarem reflexionar sobre l'estat de la nostra disciplina...." S'està parlant, evidentment, d'aquella meravellosa crisi que va enviar a més de 600.000 famílies al carrer, desnonades, i que va retallar drets socials a tort i a dret.
Això és el que hem de preguntar-nos per a què serveix el governador del Banc d'Espanya?, per a què serveixen els economistes de les pàgines salmó? per a què serveixen els tertulians dels mitjans de comunicació de masses?
Informació, vídeo i imatges de Maxi Martos, redactor del blog de lasafueras.info, amb la col·laboració de l'activista del Frente de Peruanos Autoconvocados, Sònia Guevara.