Informe 60: “Els ports de la mort, còmplices de les exportacions d'armes espanyoles per a la guerra. El cas de la venda d'armes espanyoles a l'exèrcit saudita i el seu probable ús en la guerra de Iemen”
_________________________________________________
Només a l'última dècada, Espanya ha transferit a l'Aràbia Saudita més de dos mil milions d'euros en armament, 489 milions en municions i explosius.
Aquest informe pretén contribuir a desemmascarar el negoci de la guerra en una de les seves arestes encara poc coneguda: la del carregament i el trànsit d'armes a través dels ports. Només a l'última dècada, Espanya ha transferit a l'Aràbia Saudita més de dos mil milions d'euros en armament, 489 milions en municions i explosius. D'aquestes vendes, aquesta investigació estima que des del 2016 els ports espanyols de Bilbao, Santander, Motril, Sagunt i Cadis s'han carregat almenys 35 mil tones en armament, que poden suposar més d'un milió de municions i explosius fabricats. Aquestes armes Made in Spain amb destinació a l'exèrcit de l'Aràbia Saudita coincideixen en el temps amb el moment més cruent de la guerra al Iemen, en què la coalició liderada pel règim saudita ha atacat població civil de manera sistemàtica. També s'analitza en aquesta investigació com gràcies a la denúncia i mobilització de ciutadana, la naviliera encarregada de l'abastament d'armes a l'Aràbia Saudita ha anat progressivament alterant les pràctiques i rutes per intentar ocultar la seva activitat i esquivar l'oposició ciutadana, arribant a deixar d'atracar als ports de Bilbao i Santander per fer-ho ara a Motril i Sagunt.
RESUM EXECUTIU
Les transferències d'armes són un element clau en la pau i seguretat internacionals. El seu impacte en els processos militaritzadors de països que manquen d'indústria militar, així com la seva influència en la carrera armamentística que novament defineix les relacions internacionals actuals, és crucial.
Una de les regions que han sofert una major militarització gràcies a la importació d'armes ha estat Orient Mitjà, amb l'Aràbia Saudita al capdavant. Només en 20 anys el regne saudita ha passat de ser un modest país sense cap projecció militar, a #convertir en la primera potència militar de la regió, situar-se entre els països amb major despesa militar del món.
La contribució de la indústria armamentística espanyola a la militarització saudí aconsegueix xifres mil milionàries. Els principals promotors d'aquesta són les pròpies empreses militars, que compten amb la connivència de l'estat, però també amb la imprescindible participació dels llocs de trànsit, entre els quals destaquen els ports. La seva col·laboració, lleial i callada, impulsa, abarateix i facilita la sortida de les armes d'Espanya en operacions no exemptes de riscos i embolicades d'un halo de secretisme que han despertat protestes socials allà on es troben els que s'han donat a conèixer com a “ports de la mort.” l'Aràbia Saudita té diverses navilieres i vaixells que, després de carregar contenidors d'armes i explosius de tota mena als Estats Units i Europa, passen per Espanya per a completar el subministrament d'un actiu exèrcit la principal activitat del qual militar es dóna en la guerra de Iemen.
Les forces armades saudites han estat acusadas per diversos organismes internacionals, ONG i organitzacions locals iemenites de cometre crims de guerra en nombroses ocasions amb armes europees, algunes produïdes a Espanya. Les armes cal portar-les de la fàbrica a la trinxera. De la cadena de producció al camp de batalla. Per a això fan falta transportistes o el personal dels ports pels quals passen vaixells saudites amb la missió de renovar l'arsenal del seu exèrcit.
El rebuig a carregar armes per a la guerra d'estibadors, bombers i qui vulgui que tingui un rol en aquesta situació posa en risc un negoci i un projecte polític i econòmic dels llocs d'origen i de destinació de les armes, basat en la preponderància del negoci armamentista i de l'ús de la força militar. D'aquesta manera, el trànsit d'armes a través dels ports espanyols s'ambaboca no sols en un fet mancat d'ètica, sinó que a més pot ser contrari al Tractat sobre el Comerç d'Armes (TCA), que prohibeix expressament el desviament d'armes a llocs en conflicte armat.
Les 400 bombes Paveway guiades per làser de fabricació estatunidenca són un bon exemple del que pot estar ocorrent amb algunes de les transferències d'armes espanyoles a l'Aràbia Saudita protegides per una Llei de Secrets Oficials encara en vigor, aprovada durant la dictadura de Franco.
ELS PORTS DE LA MORT, CÒMPLICES DE LES EXPORTACIONS D'ARMES ESPANYOLES PER A LA GUERRA
Resum executiu
Des de 2016 els ports espanyols de Bilbao, Santander, Motril, Sagunt i Cadis han carregat al voltant de 35 mil tones en armament, que bé poden suposar més d'un milió de municions i explosius fabricats a Espanya amb destinació a l'exèrcit de l'Aràbia Saudita, immers en la guerra de Iemen des de 2015. Només en una dècada, Espanya ha transferit a l'Aràbia Saudita més de dues mil millions d'euros en armament, 489 milions en municions i explosius de 2016 fins al 30 de juny de 2022.
Moltes d'aquestes armes han sortit pels ports en els quals hi ha cada vegada més una societat civil contrària al fet que des de el seu territori es contribueixi a promoure i perpetuar la guerra i fins i tot a cometre crims de guerra. El cas saudita és flagrant, com denunciem en aquest informe. Els vaixells saudites ja no poden carregar armes sense haver d'ocultar la seva identidat i fins i tot la seva geolocalització, posant en perill el trànsit en la mar i voltants dels ports espanyols de Santander, Bilbao, Sagunt, Motril i Cadis.
El risc de l'operació no es queda aquí, ja que els contenidors d'explosius, bombes, municions i altres tipus de material militar, són una activitat no exempta de perills per a treballadors i població local, tant per un accident puntual com per convertir un port civil en militar durant el període de temps en qüestió. En aquest informe ens centrem en les armes a l'Aràbia Saudita, com a exemple de venda d'armes que genera un rebuig majoritari en la societat espanyola, però d'Espanya i els seus ports i aeroports surten armes per a altres guerres, com la d'Ucraïna, qui assegura que aquesta activitat no pugui ser considerada una acció de contribució militar determinant i posar en el punt de mira militar un lloc dedicat predominantment a l'activitat civil?
En aquest context, els ports s'han convertit els últims anys en la punta de llança dels moviments socials contra el comerç d'armes, especialment des del dia en què Ina Robles, un bomber basc, es va negar a carregar armes en un vaixell saudita al·legant raons ètiques i escudar-se en el teòric dret a l'objecció de consciència.
La reacció d'infinitat de persones, entitats i moviments per la pau, el desarmament i els drets humans, van aconseguir que el ‘Bahri Yanbu’ no s'emportés armes de Le Havre, ni de Gènova. En el port de Bilbao l'objecció de consciència d'un bomber i l'activisme d'antimilitaristes i pacifistes bascos també ho va impedir.
Davant la venda d'armes per a la guerra, la societat civil s'ha mobilitzat, boicotejant, no col·laborant i evitant participar en qualsevol de les fases necessàries per a fabricar i vendre armament, a través de l'objecció laboral i el rebuig que amb el seu treball es fabriquin i transportin armes, demostrant que les armes inicialment destinades a la guerra poden ser bloquejades en el seu trànsit, i en concret en els ports perquè les armes no acabin alimentant i perpetuant guerres com la de Iemen
Autors: Luis Arbide, Jordi Calvo, Abril Cortacans i Camino Simarro
Informació enviada pel Centre Delàs a Maxi Martos, redactor de las afueras.
|