Zeroport presenta una esmena a la totalitat al PDU de la terminal logística intermodal del Port de Barcelona. 

_______________________________________________

La plataforma Zeroport ha presentat al·legacions al Pla Director Urbanístic (PDU) de la terminal logística intermodal del Port de Barcelona, als termes municipals de Barcelona i el Prat de Llobregat, que suposen una esmena a la totalitat del pla presentat.

Segons Zeroport, aquest pla urbanístic posa les bases perquè al delta del Llobregat, a l’antiga llera del riu Llobregat i a la nova llera, just davant dels actuals espais naturals protegits, es pugui desenvolupar un enorme projecte que inclou una terminal ferroviària de ferroutage, tres noves estacions ferroviàries del Port, diverses noves infraestructures viàries (autovies i passos elevats) i l’ampliació de la zona logística (al terme del Prat de Llobregat), gestionada de facto per la socimi especuladora Merlin Properties. 

En plena emergència ambiental global, crisi climàtica i també energètica, estem totalment en contra d’un projecte que el que fa és acabar de trinxar més el Delta i suposarà més vehicles i més contaminació a l’àrea metropolitana.

Un dels objectius bàsics del PDU és requalificar els terrenys per tal de poder construir les terminals ferroviàries citades, que haurien de permetre substituir el transport de mercaderies, que ara es fa en camió, pel ferrocarril. Això, segons el redactat, implicarà un estalvi d’emissions i un avanç cap a la sostenibilitat del funcionament del Port. Doncs bé, el mateix redactat del projecte diu que les noves infraestructures que es desenvoluparan amb el PDU faran que augmenti en un 27% el nombre de vehicles que entrin i surtin de la zona. Això és així perquè, a banda del traspàs de mercaderies del Port que passaran del camió al tren (del 15% al 30%), està prevista una terminal de ferroutage, on entraran i sortiran camions a carregar i descarregar, i, alhora, es preveu ampliar la zona logística del Prat fins a ocupar la totalitat dels terrenys disponibles. Per tant, és fals el suposat benefici ambiental del PDU, i denunciem que, de fet, servirà per provocar un augment de la contaminació a l’àrea metropolitana de Barcelona.

El PDU se centra en l’antiga llera, un indret que el Port ha anat deixant que es degradi i l’ha malmès expressament, fent-hi enormes moviments de precàrrega, a pesar que aquest espai està catalogat com a Àrea Important per a la Conservació d’Aus (IBA) i conserva sis hàbitats d’interès comunitari i un de prioritari. Actualment, la Generalitat està redactant una nova proposta d’ampliació de la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) del delta del Llobregat per complir amb els requeriments del procediment d’infracció que té obert amb la Comissió Europea. En una clara connivència entre la Generalitat, el Port de Barcelona i els ajuntaments implicats (Barcelona i el Prat de Llobregat), en el nou projecte d’ampliació de la ZEPA no s’han inclòs els terrenys afectats pel PDU, malgrat que existeix nombrosa jurisprudència que obliga que els espais catalogats com a IBA han de passar a ser ZEPA i estar protegits, alhora que s’exigeix la restauració dels territoris degradats.

Així mateix, per complir amb els necessitats d’espais lliures i alhora ampliar al màxim la zona logística, el PDU trasllada una bona part dels espais verds–lliures fora de l’àmbit de l’antiga llera i els ubica al marge dret del riu, al terme municipal del Prat de Llobregat. Però el fet és que aquests terrenys ja són avui espais verds i lliures i, fins i tot, una bona part es troba dins el Parc Agrari del Baix Llobregat. Per tant, no es creen nous espais verds i, a sobre, es converteix terreny agrícola en parc urbà, eliminant-ne el potencial ús agrari futur. A més, la part d’espais lliures que es preveuen a la zona de l’antiga llera són voreres amples envoltades d’autovies, viaductes i terminals i vies de ferrocarril, un panorama molt lluny de poder-se considerar espai verd i lliure per al gaudi de la ciutadania.

Finalment, el projecte del PDU es basa en una declaració d’impacte ambiental caducada (2007) i no preveu la necessitat de fer nous estudis d’impacte ambiental, ni en la seva memòria ni en la seva normativa. 

Per tot això, exigim la paralització d’un projecte que només beneficia el Port de Barcelona i les seves empreses concessionàries. De nou, es corre el risc de pagar amb diners públics infraestructures que acaben beneficiant els privats, i es ven d’”economia verda” i “sostenible” un projecte que només portarà més contaminació a l’àrea metropolitana i més destrucció de territori. En aquest sentit, instem els nous futurs governs dels ajuntaments de Barcelona i del Prat de Llobregat a revocar el seu suport acrític a aquest pla urbanístic contrari a la legislació ambiental i climàtica europea i estatal, redactat amb presses i sense cap mena de rigor, i farcit de greus mancances conceptuals, tècniques i de contingut.

--

Enllaç a les al·legacions presentades aquí

ZEROPORT - Plataforma pel decreixement del port i l'aeroport  
https://zeroportbcn.wordpress.com/
@zeroportbcn

Nota de premsa enviada per Zeroport a Maxi Martos, redactor de las afueras.

Antecedents de la notícia.

El Port de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona i del Prat presenten l’avanç del Pla Director Urbanístic de la Terminal Logística Intermodal

16/11/2021

S’inicia el procés de participació ciutadana del PDU del node ferroviari del Port de Barcelona, pas previ a la seva redacció, tramitació i aprovació definitiva.

Aquest node ferroviari, que inclou un total de 6 terminals, configurarà un Port de Barcelona més eficient, més competitiu i més sostenible.

Avui s’ha presentat l’avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) de la Terminal Logística Intermodal del Port de Barcelona, que ordenarà el futur desenvolupament ferroviari de l’àrea sud del Port. Aquest node ferroviari és un conjunt d’infraestructures que inclou: una terminal de ferroutage, una terminal de recepció i expedició i una altra de càrrega i descàrrega, ubicades totes elles a l’antiga llera del riu Llobregat, i una terminal de recepció i expedició paral·lela al curs actual del riu, denominada Terminal Nou Llobregat. Es tracta d’una infraestructura supramunicipal i, per al seu desenvolupament, s’ha aconseguit el consens del Port amb els ajuntaments de Barcelona i El Prat, amb la implicació, també, del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i de Barcelona Regional (que l’ha redactat).

L’acte de presentació de l’avanç del PDU ha comptat amb la participació del president del Port de Barcelona, Damià Calvet; la segona tinenta d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz; l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler; i el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra.

El Port de Barcelona impulsa el transport ferroviari per la seva eficiència i competitivitat. En els darrers 10 anys, aquesta estratègia intermodal del Port ha evitat 2,8 milions de trajectes de camió. L’any 2020, el tràfic ferroviari al recinte portuari va suposar treure de la carretera 175.000 camions, és a dir, 700 camions diaris. Aquesta eliminació de trànsit viari va permetre estalviar l’emissió de 42.700 tones de CO2, deixant de cremar 14 milions de litres de combustible.

Un potent node ferroviari amb 6 terminals

Les infraestructures del PDU, juntament amb les altres existents en l’entorn -la terminal ferroviària de BEST al Moll Prat i la Terminal C d’expedició i recepció, ja construïdes i operatives- conformaran un node ferroviari molt potent, amb 6 terminals, que donarà servei al Port de Barcelona i al seu entorn: la Zona Franca de Barcelona, el Polígon Pratenc, i les indústries ubicades al Baix Llobregat i al sud de Barcelona. Aquest node donarà servei als tràfics marítims-terrestres i terrestres-marítims, però també als tràfics terrestres-terrestres que podran aprofitar aquesta infraestructura per arribar als seus mercats de forma sostenible i eficient.

Ocupa una extensió de 68 ha i és un dels nodes del Corredor Mediterrani. La suma d’aquesta infraestructura amb els nous accessos terrestres al Port de Barcelona i els 10 apartadors ferroviaris de l’eix Barcelona-Saragossa, que comportaran una inversió pública de 600 i 30 milions d’euros, respectivament, permetrà incrementar el nombre de contenidors que entren i/o surten del Port en tren, avançant en els seus objectius ambientals i d’eficiència.

Durant el 2020, el trànsit ferroviari al Port de Barcelona va ser de 269.304 TEU, amb una quota ferroviària del 15% en contenidors i del 42% en vehicles. Es preveu que la Terminal Logística Intermodal permetrà el transvasament anual de la carretera al tren d’uns 400.000 contenidors i 46.000 semiremolcs.

Nous espais públics verds

El PDU inclourà la regulació i ordenació urbanística dels espais afectats per les noves infraestructures. Es crearan 20,8 ha de nous espais públics verds i el Corredor Verd Parc Agrari del Llobregat-Parc de Montjuïc, una xarxa d’itineraris verds que connectaran les diferents àrees logístic-portuàries i els espais naturals. Aquest PDU és un primer pas molt important per aprofitar l’espai que deixaran les noves terminals ferroviàries a l’estació del Morrot per millorar la relació ciutat-port, connectant amb la Marina del Prat Vermell i descongestionant Montjuïc.

Així mateix, està previst integrar paisatgísticament el pas de les infraestructures mitjançant corredors verds que actuïn de coixí. Garantirà la integració territorial de les noves infraestructures i el seu ús per activitats logístiques i de transport, així com la funció ambiental i social dels nous espais públics que es generaran, minimitzant l’impacte del pas de les infraestructures. La Terminal Logística Intermodal del Port de Barcelona no afectarà, per tant, als espais de valor de l’entorn. “Hi ha un compromís important del Port que no és menor. Estem parlant de 15 milions d’euros que invertirà el Port de Barcelona directament fora del seu àmbit per tal de crear les condicions urbanístiques recollides al PDU. Amb aquesta actuació, es garanteix la funció ambiental i social dels nostres espais públics”, ha explicat avui Damià Calvet, president del Port de Barcelona.

La presentació de l’avanç del PDU de la Terminal Logística Intermodal del Port de Barcelona coincideix amb l’inici del procés de participació ciutadana, que tindrà un termini de 3 mesos. Un cop incorporades les aportacions ciutadanes i dels ens locals i finalitzada la tramitació ambiental, es preveu l’aprovació inicial del PDU i l’obertura del tràmit d’informació pública. Les esmenes que es recullin per part de ciutadans, ajuntaments i associacions durant aquesta informació pública ajudaran a acabar de donar forma al document, que rebrà l’aprovació definitiva per part de la Comissió de Territori de Catalunya, previsiblement, el primer trimestre del 2023.

Damià Calvet ha indicat que “l’economia de Catalunya necessita un Port de Barcelona més eficient, més competitiu i més sostenible. Amb aquest instrument urbanístic, consensuat per les quatre Administracions competents, fem possibles els accessos ferroviari i viari i el node ferroviari”.

La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, ha destacat que “aquest PDU és un exemple d’una nova manera de fer ciutat-port, que incorpora nova indústria verda i sostenible, infraestructura pública sostenible i co-lideratge entre grans institucions com el Port de Barcelona, Ajuntaments i Generalitat, al servei de l’interès públic”. Sanz ha afirmat que aquesta actuació “és una oportunitat per garantir que teixit urbà i teixit industrial es connecten i van de la mà, sense generar una barrera, generant un espai públic de qualitat i obert perquè pugui ser gaudit per la ciutadania”.

L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, per la seva banda, ha destacat que l’avanç del PDU és fruit de que “totes les administracions implicades hem apostat pel diàleg i per la negociació”. I ha afegit que “per a l’Ajuntament del Prat era molt important donar valor i ubicar bé les zones verdes”, tot indicant que la solució proposada “permetrà relligar l’equilibri territorial al Delta, la ciutat amb el Parc Agrari i els espais naturals, i enlloc d’un mur diposar d’una frontissa verda i sostenible del Prat cap al sud”.

El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha posat en valor que “aquesta ha de ser una eina urbanística que possibiliti la implementació de la terminal intermodal del Port de Barcelona, i a més, que serveixi per integrar en el territori infraestructures i espais dedicats a l’economia productiva, amb el consens de totes les administracions”.

Presentació: www.portdebarcelona.cat/PDU-TIM