Cercador d'articles

Contacta amb nosaltres

Email Asociación Las AfuerasAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Dissabte, 23 Novembre 2024

Asociación Cultural Las Afueras
Email Asociación Las Afueras
info@lasafueras.info

Avanti

Avanti.it


L'urani empobrit de l'OTAN explota a Ucraïna enmig del silenci mediàtic.

___________________________________________

"Si Occident comença a utilitzar armes amb components nuclears, Rússia reaccionarà en conseqüència".

Francesco Santoianni

24 de maig de 2023


Urani empobrit? Cap problema, segons els principals mitjans de comunicació, tots decidits a negar la declaració del Consell de Seguretat de la Federació Russa sobre un núvol radioactiu que va sorgir sobre l'arsenal ucraïnès de Khmelnitsky després de la destrucció de míssils britànics, amb cons de nas d'urani empobrit, emmagatzemats allà. Negacions irresponsables en considerar que arriben a afirmar que, com que l'urani empobrit és un element pesat, «no pot provocar fenòmens radioactius a l'aire» i que «el mateix nom, esgotat, fa pensar que es tracta d'un material molt menys radioactiu que urani. Tan poc per emetre només (sic!) raigs alfa, partícules capaços de viatjar només uns quants centímetres a l'aire i detectables només in situ. A més, només són perillosos per a la salut (sic!) si la seva font és ingerida o inhalada». I a aquests disgustos afegiríem deliris sorprenents, com els de Lorenzo Cremonesi al Corriere della Sera: «(armes amb urani empobrit) s'utilitzen a tot arreu; són només algunes de les moltes armes utilitzades».

Però és realment així?

Les petxines d'urani empobrit van començar a ser utilitzades per les tropes americanes i britàniques a la Guerra del Golf (1990-1991). Oficialment perquè: quan està sotmès a una forta pressió, l'urani empobrit és pirofòric i explota en fragments incandescents (fins a 3.000 °C); és prou dens i pesat per perforar l'armadura; és més barat que el tungstè, ja que s'elabora amb residus del refinament natural d'urani. Aquesta última afirmació, anunciada pels mitjans de comunicació, és senzillament ridícul tenint en compte que el tungstè (que sempre s'ha utilitzat en dispositius de destrucció de búnquers, és a dir, d'alta penetració) és barat, pirofòric (tot i que desenvolupa temperatures molt més baixes) i amb un gran poder de penetració.

Llavors? Per què s'utilitza l'urani empobrit tòxic en lloc del tungstè provat i provat?

Una resposta la va donar Maurizio Torrealta, periodista de la RAI: ​​la calor que produeix l'urani empobrit no depèn de la compressió a la qual està sotmès en el moment de l'impacte sinó, en alguns casos, d'una fissió nuclear desencadenada per aquesta compressió. Així, per exemple, a l'Iraq, una bomba d'urani empobrit dels EUA hauria desenvolupat cinc quilotones en "fondre" les parets d'acer d'un búnquer subterrani ple de civils. Un episodi sens dubte no oblidat pels analistes del Kremlin tenint en compte les paraules de Putin sobre la perspectiva d'enviar projectils i míssils d'urani empobrit britànics a Ucraïna: "... si Occident comença a utilitzar armes amb components nuclears, Rússia reaccionarà en conseqüència".

Però més enllà d'aquest possible aspecte de les armes d'urani empobrit, el seu propòsit més innoble, tal com ho documenta la digna Coalició Internacional per a la Prohibició de les armes d'urani empobrit, és que es van inventar per condemnar el territori de l'estat canalla de torn a seguir sent un erm insalubre. Fins i tot quan l'agressió militar hagi acabat oficialment. L'Iraq ja ho ha pagat on, l'any 1991, les bombes d'urani empobrit dels EUA van produir un creixement exponencial de tumors i leucèmies a la població i malformacions en el fetus; la mateixa sort ha corregut a Iugoslàvia, Somàlia, Afganistan i que demà, segons les esperances de l'OTAN, també podria afectar Donbass, Crimea i Rússia.

Mentrestant, en el silenci dels grans mitjans, la batalla continua fent justícia a les nombroses víctimes militars italianes (8.000 malalts, 400 morts)(1) de l'urani empobrit utilitzat, sobretot, a Kosovo. Sobre aquest tema, un article realment il·luminador fa llum sobre el paper que va jugar l'aleshores ministre de Defensa en tapar-ho tot, a costa de negar les proves. Endevineu qui era?

(1)Kosovo 20 anys després: 7.600 soldats italians malalts a causa de l'urani empobrit


29 DE MARÇ DE 2021 - 14.05 h


Hi ha 7.600 soldats italians que van emmalaltir de càncer a causa de les bales d'urani empobrit utilitzades per l'OTAN durant el bombardeig de Iugoslàvia de 1999 i, d'aquests, 400 van morir. Les xifres van ser comunicades pel Centre d'Estudis de l'Observatori Militar. Un informe que va trigar gairebé 20 anys a completar-se, un retard pel qual el fundador del Centre d'Estudis, Cosimo Tartaglia, va acusar el Ministeri de Defensa de no haver aportat la documentació necessària.

L'urani empobrit és un subproducte del procés d'enriquiment de l'urani, utilitzat en la fabricació de municions i projectils per la seva capacitat d'encendre's espontàniament. Quan explota, produeix fragments incandescents (fins a 3.000 °C) que augmenten el seu rang destructiu i fan que l'entorn sigui molt tòxic. A més, en contacte amb alguns tipus de superfícies, es polveritza fins a adquirir les dimensions de nanopartícules altament cancerígenes que es dipositen a l'entorn. La qüestió dels malalts i morts provocats per aquestes armes també està al centre de l'atenció a Sèrbia, on un advocat, Srdan Aleksic, està duent a terme una campanya de denúncies contra l'OTAN pel seu ús.

La guerra de Kosovo es va produir entre el 1998 i el 1999 i es va referir a l'estatus de Kosovo, que en aquell moment formava part de la República Federal de Iugoslàvia. Es va caracteritzar per conflictes armats entre els separatistes albanesos de l'organització independentista UCK i les forces sèrbies recolzades per grups paramilitars. L'OTAN va fer costat als activistes independentistes i del 24 de març al 10 de juny de 1999 uns forts bombardejos -a partir de bases aèries italianes- van assolir Sèrbia.

Article publicat en el mitjà de comunicació digital Avanti.it. La traducció correspon a las afueras.

Aquest article es va publicar en El Viejo Topo en castellà.

Utilitzem cookies
MAXIMILIANO MARTOS MARTOS, d’ara endavant ASOCIACIÓN CULTURAL LAS AFUERAS, al seu web https://www.lasafueras.info/, utilitza cookies i altres tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan hi navegues. Aquestes tecnologies poden tenir finalitats diverses, com reconèixer un usuari i obtenir-ne informació dels seus hàbits de navegació. Els usos concrets que en fem d’aquestes tecnologies es descriuen a la informació de la Política de Cookies.
En aquest web, disposem de cookies pròpies i de tercers per a l’accés i registre al formulari dels usuaris. Podrà consultar la informació sobre les cookies amb el Botó de MÉS INFORMACIÓ, a la Política de Cookies. En atenció a la Guia sobre l’ús de les cookies de l’AEPD, aprovada el mes de juliol de 2023, i amb els criteris del Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD); a l’RGPD-UE-2016/679, a l’LOPDGDD-3/2018, i l’LSSI-CE-34/2002, darrera actualització, 09/05/2023, sol·licitarem el seu consentiment per a l’ús de cookies al nostre web.