Les cures des de la Comissió de la Dona de COESPE.
____________________________________________________________________________________________________
COESPE (Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Público de Pensiones) demana que es considerin les Cures com un treball remunerable i que cotitzin al Sistema Públic de Pensions.
La Necessitat de les Cures per a mantenir la vida de les persones exigeix avui dia a la Societat al complet un canvi radical en la manera d'afrontar-los. Què entenem per Cures? El treball de Cures comprèn activitats destinades al manteniment de la vida i el benestar quotidià de les persones (familiars, fills i filles, així com de persones majors, malaltes o dependents) Aquest treball inclou des de la provisió de béns essencials per a la vida com l'alimentació. l'abric, la higiene, l'acompanyament, la cura de la salut i transmissió de coneixements, pràctiques i valors.
Quan parlem de "cures" ens referim al conjunt de tasques que produeixen béns i serveis que serveixen per a regenerar quotidiana i generacionalment el benestar físic i emocional de les persones i que es produeixen normalment en el marc de les llars. Aquests treballs suposen un 37,04% del PIB.
En l'actualitat cada vegada veiem més necessari per a aconseguir el benestar de les persones incorporar al concepte de cures el cuidar del nostre entorn i considerar el nostre planeta com la nostra " casa comuna " defensant com a dones ecofeministes una forma de vida sostenible i solidària.
Qui exerceix tradicionalment les Cures en la nostra Societat? En la nostra Societat el treball de les Cures de familiars, de fills i filles, així com de majors o persones dependents i de persones malaltes ha recaigut en les dones de la família.
Fa no gaire temps eren les dones les que deixaven d'estudiar per a donar un cop de mà a la mare en les tasques de la llar i la Cura de la família. Avui dia són majoritàriament les dones les que han de deixar el seu lloc de treball o demanar reducció de jornada per a la cura de la seva família. Quan es contracta a una persona aliena a la família perquè faci el treball de cures, aquesta és remunerada de manera precària i amb condicions laborals poc favorables. La majoria de les persones que fan aquest treball són dones.
Les dones que no abandonen el seu lloc de treball es veuen obligades a realitzar una doble i extenuant jornada treballant fora de casa i exercint dins de la llar el treball de cures en major mesura que els homes. Quan les Cures es realitzen fora de la família en centres especialitzats, la situació existent és alarmant. L'oferta de guarderies públiques és escassa i existeixen moltes guarderies privades amb preus molt cars per a la majoria de la gent .
En l'actualitat hi ha una generació d'àvies i avis que està exercint el treball de cures dels néts i nétes. Encara que per a aquestes àvies i avis és gratificant el contacte amb els seus néts/as i sentir-se útils, no és menys veritat que en moltes ocasions pateixen cansament i estrès perquè no són iguals les capacitats físiques que tenien quan cuidaven als seus propis fills i filles que les que tenen amb la seva edat actual.
Quant a les Residències i Centres de Dia per a majors l'oferta pública és totalment insuficient provocant llargues llistes d'espera. L'oferta privada augmenta considerablement i amb preus excessius .Aquestes residències privades tenen com a objectiu final fer negoci i no la qualitat de vida dels seus residents. La recent epidèmia de la COVID ha tret a la llum centres de majors en els quals les persones residents vivien en condicions inadequades, i a vegades no són ben tractades ni tinguda en compte la seva dignitat.
Quant a la llei de Dependència hi ha llistes d'espera de moltes persones per a ser valorades i els recursos econòmics són insuficients per a posar en pràctica la llei íntegrament, això provoca que l'horari d'atenció de moltes persones dependents sigui menor al qual realment necessiten.
Detectem en les persones majors, a vegades en situació de viure soles, amb problemes d'aïllament, de falta de mitjans per a desplaçar-se, de carrers amb obstacles, de blocs sense ascensors, necessiten que l'entorn també s'adapti i sigui acurat amb elles. Considerem que també influeix en el nostre benestar l'estar en un medi ambient saludable i fer de les nostres ciutats i pobles llocs sostenibles i que permetin la mobilitat de totes les persones i una convivència agradable.
Com són considerats les Cures en la nostra Societat?
- Es valoren com a necessaris, però no se'ls reconeixen com un treball ja que no són remunerats.
- Tampoc cotitzen a la Seguretat Social
- Normalment es realitzen dins de la llar.
- Tradicionalment és realitzat per les dones.
- Quan els treballs de cures es realitzen fora de la llar es paguen de manera precària .A vegades no es cotitza i quan es fa els períodes de cotització són irregulares. Es el cas de moltes empleades de llar o dones que treballen en Ajuda a domicili ,o cuidadores de persones majors o dependents.
- Malgrat no ser valorats es perceben com a necessaris i imprescindibles per a la vida i la recent pandèmia de la COVID ha posat encara més en evidència aquesta necessitat de les cures.
-També ha posat en evidència aquesta epidèmia, i el confinament al qual ens va obligar , el molt que depenem unes d'altres totes les persones.
Quines conseqüències té per a les dones el ser elles les que tradicionalment facin el treball de Cures?
-En les generacions de dones anteriors moltes d'elles no van poder estudiar per haver d'ajudar a casa, a diferència dels seus germans homes que es preparaven per a exercir una professió fora de casa .
-En el cas que es pogués estudiar, es condicionava a les dones a triar carreres més curtes o "típicament femenines" moltes d'elles relacionades amb la dedicació als altres.
-No s'animava a les dones a buscar la seva independència econòmica i a exercir una professió per a aconseguir-la.
-Avui dia culturalment s'exigeix a les dones que, a pesar que hagin estudiat i estiguin treballant fora de casa, continuïn assumint en major mesura que els homes el treball de la llar i la cura de la família. Això suposa desgast personal i l'estrès que això comporta.
-En el cas que es treballi fora de casa, quan apareix una necessitat de cures familiars, són majoritàriament les dones les que demanen reducció de jornades, permisos sense remuneració o excedències, amb l'inconvenient que suposen aquestes circumstàncies laborals per al desenvolupament de la seva vida professional.
- El no haver cotitzat o haver cotitzat irregularment amb llacunes de cotització en la vida professional suposa no cobrar pensions contributives o cobrar pensions de menor quantia. Són moltes les dones amb treballs temporals i en precari que fins i tot no van cotitzar per elles(en sectors agrícoles, o manufactureres, aparadores…etc.
La pobresa té rostre de dona
En quina mesura contribueix l'actual reforma de les pensions a millorar la situació de les dones respecte a les Cures?
Des de l'1 d'abril entra en vigor el Reial decret 2/2023 del 16 de març que regula la tercera i última fase de la Reforma del Sistema Públic de Pensions. Reconeixem que aquesta llei millora en alguns aspectes la situació de les dones pensionistes, però centrant-nos en el tema de les Cures valorarem quines són les millores i quins suposen reculades.
-En realitat s'augmenta la bretxa de gènere en les pensions ja que a l'ésser una revaloració basada en percentatges i adequar-se a la inflació, per exemple segons dades de març que era del 3,3%, la diferència entre les pensions mitjanes d'homes i dones augmenten:
Abans de la revaloració:
Pensió mitjana d'homes ……….. 1440,28€
Pensió mitjana de les dones… 967,58€
Bretxa existent ……………………… 472,70€
Després de la revaloració:
Pensió mitjana d'homes…… 1.487,80€
Pensió mitjana de dones …………999,51€
Bretxa existent ……………………… 488,28€
Al no comptar amb la situació de partida real de les dones i no prendre mesures complementàries específiques, la bretxa augmenta.
-Hi ha mesures destinades a facilitar el treball de Cures en la legislació actual.
Partim d'una realitat, són 638.400 les dones que s'han vist obligades a renunciar a una ocupació per a dedicar-se a les Cures enfront de 55.000 homes que ho han fet. En aquesta realitat hi ha dades que influirà en les futures pensions i és el treball en precari. El 55,36% dels contractes temporals són de dones i de les jornades parcials sol·licitades el 73,53% les han sol·licitat dones, sens dubte per a compatibilitzar amb el treball de cures.També són majoria les dones que demanem excedències per Cures, el 85% de les excedències són sol·licitades per dones.
S'amplia el període d'excedència per cures de familiars fins a tres anys. S'allarga el període de reducció de jornada per a la cura del menor. S'assimila la jornada parcial o reduïda a 1 dia complet cotitzat. S'augmenta la pensió per incapacitat temporal per risc en l'embaràs o lactància en les quals treballen en reducció de jornada. S'amplia el cobrament de pensions per fill amb malalties greus fins a l'edat de 23 anys. Es cotitza al 100% de prestacions d'incapacitat permanent de dones treballadores que realitzen reducció de jornada per guarda legal.
En què ens perjudica en aquesta reforma a les dones?
-A pesar que es cobreixen més llacunes de cotització: 100% de la base mínima en els 4 primers anys i el 50% a partir del mes 49. En dones assalariades es cobreix el 100% de la base mínima fins al cinquè any i el 80% en el sisè i setè any. No obstant això, l'augment del període de cotització per a rebre pensió contributiva de 25 a 29 anys (sent elegibles els 27 millors) perjudica les dones que tenen vides laborals més curtes i interrompudes que els homes.
Considerem necessari que per a canviar la pressió social que s'exerceix sobre les dones perquè siguin aquestes les que cuidin, en el futur també se'ls cobreixi als homes les llacunes de cotització per cures per a incentivar-los a exercir-los ells també. El reforç que fa aquesta reforma al sistema de pensions privades d'empresa perjudica les dones que aportarien menys en la seva pensió.
Aquest Reial decret no corregeix la injustícia que es comet amb les generacions de dones pensionistes més majors d'edat, ja que es veuen privades de rebre el complement de bretxa de gènere, aplicable des del 4 de febrer de 2021 i que suposa un 30,4 per fill.
- No es contemplen a dones que han cuidat a altres persones majors o dependents.
- Tampoc reben aquest complement les dones que es van jubilar anticipadament.
- Tampoc es corregeix la injustícia per al grup de Pensionistes més majors que suposa el no poder cobrar el Complement per Maternitat (5%per dos fills, 10%per tres i 15% per 4 o més fills) per a les jubilades a partir de 2016.
Les generacions de dones pensionistes més majors van ser les que van sofrir en major mesura les limitacions de la societat masclista en la qual van viure, són les dones que majoritàriament no van treballar fora de casa, o ho van fer per poc temps i en moltes ocasions de manera precària. Aquestes dones es van dedicar a les cures i moltes van tenir un nombre elevat de filles/fills. Comprenem la dificultat de donar un complement de manera retroactiva però aquestes generacions de dones de 70, 80 o 90 anys són les generacions de dones en les quals més es compleix el lema "La pobresa té rostre de dona" en moltes la seva pensió de viduïtat és el seu únic ingrés i és el sector amb més pensions no contributives per no haver cotitzat, o que cobren pensions contributives mínimes per haver cotitzat irregularment.
Què exigim?
-Que el treball de Cures sigui desenvolupat pels homes i les dones de manera corresponsable.
-Que l'Estat assumeixi les necessitats de rebre cures que presenta la seva població en la infància, en les situacions de dependència i en la vellesa i ofereixi serveis públics de qualitat suficients amb guarderies, residències i centres de dia que posin la vida dels seus usuaris en el centre.
-Que s'exerceixi per part de l'estat un treball d'inspecció continu i eficaç sobre les condicions de vida de les persones residents en centres públics i privats i el compliment de la normativa de qualitat educativa de les guarderies.
-Que es potenciïn solucions noves i alternatives a les guarderies i residències actuals creant centres de menor grandària i més humanitzats en els propis barris on els nens i nenes juguen amb els seus veïns/veïnes i les persones majors no es vegin soles ni desarrelades del seu entorn.
-Que es facilitin formes noves com el viure de manera col·lectiva amb espais comuns.
-Que es desenvolupi la Llei de Dependència amb un pressupost suficient.
-Que s'augmenti la quantia de les pensions no contributives, les pensions mínimes i les de viduïtat i es permeti una vida digna a les persones que la reben, en la seva majoria dones ( exigim el 60% del salari mitjà)
-Que es realitzin campanyes de sensibilització de la Societat sobre el tema de les Cures, assumir-se com un problema comú i es deixi d'adjudicar la seva responsabilitat a les dones, alliberant-les de la culpa que aquesta divisió social del treball per gènere comporta.
-Que es tingui en compte la importància del medi ambient per a la nostra salut i que es treballi perquè les nostres poblacions siguin llocs acollidors i sostenibles que permetin la mobilitat i la convivència dels seus habitants.
-Demanem que es desfeminitzi el treball de Cures i se senti responsable dels mateixos tota la Societat.
17 de maig de 2023 Comissió Dona COESPE