Companys i companyes! a per els 1080 euros de pensió mínima.
"Prenguem consciència que la lluita per unes pensions dignes serà llarga. Prenguem exemple del poble francès que prendrà simbòlicament la Bastilla, de nou, en defensa de les pensions i dels salaris el pròxim 14 de juliol, rememorant el passat 14 de juliol de 1789, culminant així dotze jornades de vaga general i un munt de manifestacions multitudinàries. Declarem als quatre vents que les dones són les més afectades per tenir unes pensions més baixes que els homes i per tenir un salari més baix que ells. Però el dia 25 de maig, és necessari que ens concentrem enfront del Congrés dels Diputats i davant els governs civils per a reivindicar que la quantitat de 1080 euros sigui la pensió mínima que percebin les persones en la seva jubilació, és a dir, el Salari Mínim Interprofessional actual. Encara que la nostra lluita sigui per aconseguir el 60% del salari mitjà del país, segons els criteris de suficiència de la Carta Social Europea, avui la batalla és per arribar als 1080 euros per a les pensions mínimes."
Antonia, del Clot-Camp de l'Arpa i membre de Marea Pensionista de Catalunya, llegeix el comunicat de la Comissió de la Dona- COESPE davant dels pensionistes concentrats avui, 22 de maig, a la Plaça Universitat, que com cada dilluns des de fa més de 5 anys es manifesten en defensa de les pensions públiques.
"Com ja sabeu, ha començat llegint l'Antonia el comunicat de la Comissió de la Dona, COESPE ha convocat una concentració per al dia 25 de Maig davant el Congrés dels Diputats per a reclamar l'increment de la pensió mínima fins a aconseguir els criteris de suficiència de la Carta Social Europea, és a dir, arribar al 60% del Salari Mitjà del País. Mentrestant, per a aquest any 2023, és imprescindible que les pensions mínimes augmentin fins als 1080 euros, que és el Salari Mínim Interprofessional actual.
Aquest és el punt central de la concentració. Però, en els cartells que s'han editat i corren per les xarxes, també apareixen altres reivindicacions: l'aplicació de mesures efectives, a més de la pujada de les mínimes per a erradicar la bretxa de gènere en pensions, la realització immediata de l'auditoria dels comptes de la Seguretat Social, l'augment de les pensions d'acord amb l'IPC real, la derogació de les retallades de les pensions i les penalitzacions als jubilats amb llargues carreres de cotització i prohibir que els diners públics financi els Plans Privats d'Empresa.
Sabem que hi ha plataformes que no podran assistir a la concentració de Madrid i que hi haurà altres punts de concentració i protesta a més del de Madrid. Per això demanem a totes les nostres simpatitzants que si no poden acudir a la convocatòria central ho facin a la concentració que els quedi més pròxima. No fa falta repetir els motius, els sabem ja, però sobretot perquè nosaltres, les dones, som les més afectades per unes pensions més baixes que les dels nostres companys. Per això, insistim, és necessària la presència de tantes com sigui possible en les diferents concentracions. Perquè és una lluita massa important, per les quals ens van precedir, per les quals ens seguiran, tenim l'obligació de seguir en la bretxa al crit de Gobierni qui governi, les pensions públiques es defensen."
(20 de maig de 2023. Comissió Dona COESPE).
Juan Ramón Córdoba llegint un comunicat de Marea Pensionista de Catalunya a favor de les concentracions dels pensionistes el proper 25 de maig davant el Congrés de Diputats i dels governs civils de distintes poblacions del territori espanyol.
Comunicat de Marea Pensionista de Catalunya en suport al 25 M.
"Durant tot aquest any el moviment pensionista ha vingut mobilitzant-se en defensa d'un sistema públic de pensions, ha començat dient Juan Ramón Códoba, membre de Marea Pensionista de Catalunya. Amb diverses accions hem aconseguit una revaloració de pensions en un 8,5%, mentre en un entorn de desmobilització dels treballadors, que contrasta amb la persistent i unitària mobilització que s'està produint a França i Anglaterra, els salaris al nostre país només han pujat en un 3,5%. Ni pensions, ni salaris han augmentat en la mateixa proporció que el cost de la vida.
Considerem, a més, que continuen existint pensions molt baixes, especialment en el cas de les dones. Per això, continuem amb l'exigència d'una pensió mínima de 1080 euros. Mentre els salaris en termes reals han baixat més que mai, al nostre país es registra el menor nombre d'hores de vagues en dècades i una cosa està directament relacionada amb l'altra," ha dit Ramón Córdoba.
Cristine llegint un manifest de Rosa Cañadell, ex-portaveu del sindicat USTEC i membre de Socialisme21, en defensa de la llibertat d'expressió i en suport de la revista El Viejo Topo.
"Hola, el dilluns passat el company Angel Tubau anunciava en aquesta mateixa plaça el veto de la Fira del llibre Literal al Viejo Topo, que impedia a aquesta llegendària revista participar enguany en la novena edició d'aquesta trobada, que reuneix el mes de maig a Barcelona a més de 100 publicacions i edicions d'esquerra.
Volem aquí fer-nos eco de les paraules escrites en dies passats per Rosa Cañadell, ex-portaveu del Sindicat USTEC i membre de Socialisme21. Ella expressa, igual que expressem nosaltres, la seva indignació i tristesa per aquest acte de censura a una revista emblemàtica que ha estat, cito: "des d'abans de la transició fins als nostres dies un dels millors espais de difusió d'idees i de debat dins de l'ampli espectre de les esquerres polítiques i socials." Una editorial que ha publicat autors com Manuel Sacristán, Bakunin, Rosa Luxemburg, Antonio Gramsci, Francisco Fernández Buey, Manolo Monereo, Lula Da Silva… i una revista on escriuen tant intel·lectuals de renom, com activistes socials....
Què ens està passant a l'esquerra d'aquest país? La polarització, la falta de diàleg, la desqualificació, la censura… s'estan infiltrant dins de l'ampli espectre del que anomenem esquerra. I això és terrible perquè impossibilita el debat, totalment necessari en temps incerts, i fragmenta l'espai, ja de per si mateix massa reduït. Però també perquè aquestes actituds són totalment contradictòries amb els ideals i els valors que se suposen a les ideologies progressistes, i sempre s'han adjudicat als sectors més reaccionaris. Una esquerra sectària i censuradora no és l'esquerra que volem. NO. AIXÍ NO ANEM BÉ!!!...Heus aquí el text que Rosa Cañedell va publicar en el mitjà digital El Comun:
Por Rosa Cañadell. Llicenciada en Psicologia i professora. Articulista. Exportavoz del sindicato USTEC. Miembro de XSUC-Socialisme 21.
¿Qué nos está pasando a la izquierda de este país? La polarización, la falta de diálogo, la descalificación, la censura… se están infiltrando dentro del amplio espectro de lo que llamamos izquierda. Y esto es terrible porque imposibilita el debate, totalmente necesario en tiempos inciertos, y fragmenta el espacio, ya de por sí demasiado reducido. Pero también porque estas actitudes son totalmente contradictorias con los ideales y los valores que se suponen a las ideologías progresistas, y siempre se han adjudicado a los sectores más reaccionarios.
Se hizo todo ello muy evidente en Cataluña, en la época del Procès. Personas que siempre habían sido activistas y/o militantes de la izquierda, eran tildadas, por parte de compañeros y compañeras de izquierda, de españolistas y fachas por no participar de la ideología independentista. El diálogo se hizo imposible.
Se ha hecho evidente, también, con la discusión y aprobación de la Ley Trans, sobre todo por lo que se refiere a la “autodeterminación de género” en menores. La ley ha dividido a la izquierda y, sobre todo, al movimiento feminista. El diálogo y el debate en un tema de tanta trascendencia han sido también inexistentes y la censura y la descalificación se instalaron. Cualquiera que no está a favor de la teoría Queer o de la autonomía de género, no puede ser de izquierdas ni feminista, sino que se ha convertido en una persona transfóbica o una TERF, digna de ser agredida verbal e incluso físicamente. Se han tenido que suspender presentaciones de libros de renombradas activistas feministas que no comulgan con las ideas de Ley.
Podría continuar con otros temas, pero lo que me ha urgido a escribir estas reflexiones ha sido la indignación y la tristeza que me ha producido el VETO A LA PRESENCIA DE LA EDITORIAL EL VIEJO TOPO A LA FERIA DEL LIBRO “LITERAL”. Una Feria donde, se supone, participa “lo bueno y mejor” de nuestra izquierda editorial. El argumento: ¡diferencias ideológicas! A esto, yo le llamo censura.
La editorial El Viejo Topo, y su revista emblemática del mismo nombre, ha sido, desde antes de la transición hasta nuestros días, uno de los mejores espacios de difusión de ideas y de debate dentro del amplio espectro de las izquierdas teóricas, políticas y sociales. Una editorial que ha publicado autores como Manuel Sacristán, Bakunin, Rosa Luxemburgo, Antonio Gramsci, Francisco Fernández Buey, Manolo Monereo, Lula Da Silva… y una revista donde escriben tanto renombrados intelectuales como activistas sociales. Pero, a pesar de todo ello a los organizadores de la Feria de libros Literal les parece que El Viejo Topo no cumple con los requisitos necesarios para ser declarado antifascista. O sea, en nombre del antifascismo, como se declaran estos organizadores, se toman decisiones autoritarias y arbitrarias.
La Feria se presenta como “el punto de encuentro de la cultura y el pensamiento crítico. Una cita indispensable para los movimientos sociales, el sector del libro y el público en general” y en ella participan editoriales como Akal, Txalaparta, Tigre de Papel, Virus, Traficantes de sueños y un centenar más. Y recibe el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona, la Generalitat de Cataluña y el Ministerio de Cultura, entre otros. Y yo me pregunto: ¿nadie de todos estos participantes, editoriales, intelectuales, izquierdistas, instituciones, va a decir nada contra este acto de censura totalmente contrario al espíritu de la misma Feria?
No sé quién manda en todo ello, quien toma las decisiones, ni tampoco llego a comprender la razón última de esta exclusión, pero lo que sí creo que está claro es que es un gran error y un flaco favor a las izquierdas de este país. Y es, también, una gran injusticia excluir un medio de comunicación que, gracias a la tenacidad y generosidad de su director, Miguel Riera, ha conseguido ser un referente de la izquierda durante más de 50 años. Quien tomó la decisión de esta censura debería rectificar.
Una izquierda sectaria y censuradora no es la izquierda que queremos.
NO. ASÍ NO VAMOS BIEN!!!
Salas, membre de Marea Pensionista de Catalunya, ha parlat de les properes eleccions del dia 28 de Maig.
Ramón Franquesa, membre de la COESPE, s'adreça al grup de pensionistes reunits aquest dilluns 22 de maig, a la Plaça Universitat de Barcelona.
Vull començar amb algunes reflexions una mica tristes, perquè aquesta setmana s'acaba de publicar que als EUA ha augmentat severament la pobresa, especialment entre els majors de 65 anys, ha dit Ramón Franquesa.