Antonia, del Clot-Camp de l'Arpa i membre de Marea Pensionista de Catalunya, ha llegit avui, 8 de maig, el comunicat sobre la nova Reforma de les Pensions (Reial decret llei 2/2023), en defensa de salaris i pensions, en la concentració de pensionistes que ha tingut lloc, com cada dilluns des de fa més de cinc anys, a la Plaça Universitat de Barcelona. Ha explicat Antonia perquè Marea Pensionista i la COESPE consideren que l'última reforma de les pensions representa una amenaça per als treballadors i les treballadores, tot i que en aquesta reforma s'ha aconseguit esmorteir part de les exigències que plantejava la Comissió Europea, com elevar a 35 anys el còmput de les cotitzacions i millorar alguns aspectes menors.
L'ultima reforma de les pensions, una amenaça també per als treballadors i les treballadores.
_______________________________________________________________________________________________________________________________
"S'ha de reconèixer que en eliminar gradualment el sostre de les bases màximes dels salaris més alts, milloren els ingressos de la Seguretat Social, però també és cert que la inflació es menjarà part d'aquesta mesura."
El Decret conté mesures que obren vies per restringir drets actuals i disminuir les pensions públiques futures, segons el comunicat signat per Marea Pensionista de Catalunya i la COESPE. Si bé es retarda el seu procés d'aplicació, tanmateix es transfereix a obscurs organismes d'experts aquesta decisió en el futur (AIREF), per eximir de responsabilitat les i els diputats dirigents sindicals de l'impacte d'ampliar en el futur el període de cotització considerat. Això pot afectar els actuals treballadors i treballadores amb menys de 64 anys i molt especialment les dones, ja que tenen carreres de cotització més curtes.
Antonia ha continuat llegint el comunicat de Marea Pensionista i la COESPE en el qual s'especifica que el poder financer vol apoderar-se del salari diferit de les i dels treballadors per novament rescatar bancs, reduir el cost salarial indirecte que són les cotitzacions per a les empreses i potenciar els sistemes privats de pensions que són sempre una estafa a llarg termini, com s'ha constatat repetidament a tot el món (enguany tots els fons de pensions privats espanyols i internacionals han tingut grans pèrdues).
Els plans d'ocupació que pretenen imposar a través de la negociació col·lectiva, ha llegit l'Antonia, amb la connivència sindical per sectors o empreses, és un veritable atracament a la Seguretat Social i al Sistema Públic de Pensions, perque suposa la privatització de part dels salaris diferits de les i dels treballadors i una descapitalització més gran de la Seguretat Social.
Aprobar aquesta reforma sense un debat públic i adoptant les mesures de forma precipitada, d'esquena a la ciutadania en general (a les portes de les vacances de la setmana santa) i evitant qualsevol procés participatiu en el sí de les organitzacions sindicals que, en cap congrés, ni debat col·lectiu, han acceptat aquest procés d'involució, és una traició al món pensionista. Tan sols, en alguns casos, s'ha informat a posteriori de part del que s'ha aprovat, segons s'explica en el comunicat de Marea Pensionista i COESPE..
"El moviment pensionista, del qual COESPE és un contingent important, ve movent-se des de fa més de 270 setmanes en defensa del sistema públic de pensions, exigint tancar la bretxa de gènere i una pensió mínima de 1080 euros o l'exigència d'una auditoria dels comptes de la Seguretat Social, que els mitjans donen per arruïnada, sense mai haver-ho demostrat. Al contrari, ocultant les enormes depeses impròpies de la SS, per continuar justificant reforma rere reforma, que suposa retallada rere retallada a les nostres pensions,..." segons el comunicat de Marea Pensionista de Catalunya i COESPE, llegit per l'Antonia.
"Els pensionistes seguim mobilitzats, però sense la intervenció de les i els treballadors actius estem limitats a una mera defensa de posicions en condicions molt difícils. França mostra clarament que quan el moviment és també de joves i de treballadors és possible guanyar i defensar aquest dret d'una forma vigorosa, activa i amb possibilitat de victòria," ha continuat llegint l'Antònia.
És la falta d'informació de les treballadores i dels treballadors i la coaptació de part dels dirigents sindicals i polítics el que explica com la ciutadania espanyola s'ha resignat que s'allargués l'edat de jubilació als 67 anys, mentre que a França les i els treballadors i joves han construït una enorme mobilització i una sòlida unitat sindical en la defensa de la jubilació als 62 anys.
Per tot això, hem hagut de desenvolupar una campanya d'informació sobre el contingut real de les reformes.
Què ofereix aquesta reforma? És sostenible el nostre sistema? Per què volen portar-nos a les pensions privades? Per què es neguen a auditar la Seguretat Social?, es pregunta Marea Pensionista en el seu comunicat.
Marea Pensionista de Catalunya i la COESPE s'ofereix a anar i compartir informació amb treballadors i treballadores, sindicalistes, representants de les i dels treballadors allà on se'ls cridi. Volen aportar coneixement i empoderar treballadores i treballadors, futurs pensionistes, per joves que ara siguin.
Marea Pensionista de Catalunya i la COESPE estan disposats a donar explicacions a qualsevol acte que organitzin dins i fora dels centres de treballs, ofereixen compartir les preocupacions d'aquestes organitzacions amb qualsevol persona treballadora en actiu.
Sens dubte, informació és poder, i la base per a construir una defensa àmplia i sòlida en defensa de les pensions públiques actuals i futures, ha acabat llegint l'Antònia el comunicat de Marea Pensionista i la COESPE, que finalitza, com sempre amb: GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS ES DEFENSEN!.
l
El company de Marea Pensionista que ha parlat a continuació de la companya Antonia ha informat de "que tenim pendent una concentració enfront de la Delegació del Govern de Barcelona, el pròxim dia 25, a les onze del matí. Aquesta concentració es realitza, entre altres motius, per a demandar que la pensió mínima sigui de 1080 euros. Aquest mateix acte es farà a Madrid davant el Congrés dels Diputats."
Un company de Marea Pensionista de Catalunya ha informat de la preparació de la vuitena assemblea d'aquesta organització.
"D'acord amb l'aprovat en l'última coordinadora del passat dia 18 del mes d'abril, ha començat dient el company, es va nomenar a un equip de treball perquè preparés totes les tasques de cara a la vuitena assemblea i a la celebració del desè aniversari de la Marea Pensionista de Catalunya, que es durà a terme durant els dies 15 i 16 del mes de setembre, en les Cotxeres de Sants.
Però fins a arribar a aquestes dates, que en principi semblen llunyanes, ha continuat manifestant, hem de treballar sobre els continguts de la vuitena assemblea. Aquests continguts, que també van ser aprovats per la coordinadora, s'estan enviant a totes les marees locals perquè aquestes tinguin l'oportunitat de participar amb les seves propostes de com hem de ser en el futur, quins problemes hem tingut actualment, com podem resoldre's, etc... Així que jo us demanaria, ja que encara no hem rebut les respostes del primer enviament de documentació, que com a dia últim és el dia 10 , tinguéssiu a bé tenir en compte aquesta sol·licitud des del grup de treball, per a donar l'oportunitat a totes les assemblees locals de participar i que elles aportin les seves idees i propostes."
Ramón Franquesa, membre de COESPE ha fet un resum de tot el que ha succeit a França i a les manifestacions de Barcelona, durant aquest 1er. de Maig.
"Ens hem de situar, ha dit Ramón, en el moment històric en el qual estem. Les mobilitzacions d'aquest primer de maig en tota Europa. En el cas de França han sortit al carrer, segons la policia, a París, 750.000 persones i segons els organitzadors més d'un milió, exigint revertir la reforma de pensions de Macron, que és la mateixa línia de treball que tenen els globalitzadors, les multinacionals, els fons d'inversió que volen aplicar a tot el món....
S'estan produint canvis profundíssims i intenten despistar-nos perquè ens resignem, ha continuat explicant Ramón Franquesa. Hem vist al Sr. Escri-bah manifestant que en els últims anys s'han desviat 145.000 milions d'euros de les pensions a despeses impròpies. Per què es diu això després d'haver aprovat la reforma de les pensions i no abans? Per cert, una quantitat molt inferior de la qual ha calculat Marea Pensionista de Catalunya i la COESPE, però encara així, continua sent una quantitat important. Amb 145.000 milions d'euros, amb aquests diners es podrien pujar les pensions, es podria tancar la bretxa de gènere, però sembla ser que aquests diners és més important que vagi a parar a la guerra.
Al mateix temps, el Sr. Borrell ens diu que al jardí d'Europa cal resignar-se a tenir menys educació, menys sanitat i menys pensions perquè els diners ha d'anar per a la guerra. Una guerra que es posa al servei, com sempre, de les grans multinacionals, dels grans fons d'inversió, que estan fent negoci a costa de les morts, del sofriment i de la inflació que pateix la gent.
Els eurodiputats del Parlament europeu demanen que el Parlament rescati els seus plans de pensions privats que van fer fallida amb la crisi del 2008.
Al mateix temps, hem vist una altra cosa extraordinària. En el Parlament europeu els eurodiputats tenien un sistema de pensions privat, que es va anar al "carajo" amb la crisi del 2008. Atenció a l'assumpte!, perquè això que els fons privats es vagin al "carajo" és una cosa comuna, tan comú que la Comissió europea va obligar al Sr. Escri-bah, negre sobre blanc, en la reforma de les pensions que es va aprovar l'any passat, posar que mai l'Estat espanyol rescatarà pensions privades que facin fallida. Perquè el que vol Europa és que Espanya pagui el deute extern, retorni les ajudes del NEXT GENERATION que ha rebut. I com ha vist que a Xile l'Estat ha hagut de posar diners per a pagar als pensionistes que es van jubilar i que havien perdut un 70 per cent de la quantitat que els corresponia en concepte de jubilació. (Per cert, que va ser el propi Estat xilè durant la dictadura el que va obligar a privatitzar les pensions a tots els treballadors, a excepció de les forces armades que van seguir amb les pensions públiques.) Doncs bé, com Europa ha vist qué està succeint tant a Xile, com en altres països, on l'Estat ha hagut de posar diners per la fallida de les pensions privades, ha obligat a Espanya a signar que mai l'Estat espanyol podrà pagar pensions privades que hagin fet fallida.
Perquè mireu, aquests eurodiputats que estan a Brussel·les, que aproven les polítiques de la Comissió Europea, quan han vist com les seves pensions s'han anat al "carajo" han demanat al Parlament que els rescatin les seves pensions. Una doble vara de mesurar. Per a la gent, per als treballadors, per a les dones jubilades i vídues no hi ha diners, però per als eurodiputats i diputades això és una altra cosa. Aquesta gent com fan una contribució essencial a la marxa del món exigeixen que se'ls rescati les seves pensions privades fetes fallida. Tot un exemple de moralitat, tot un exemple de com aquesta gent es posa al servei dels bancs i les multinacionals i no al servei de les persones que els han elegit."
Aquest 1er de Maig la gent al carrer ha exigit "salari o conflicte".
I hem vist aquest 1r de maig sortir als treballadors al carrer en diferents marxes, ha continuat explicant Ramón Franquesa, en diferents festejos, però hem vist com es demanava a la gent que havien d' exigir "salari o conflicte" i la gent ha respost. S'ha estat al carrer barallant perquè la gent entén que el camí és el camí de la unitat sindical que és el que estan fent a França.
Però han passat quatre dies, quatre i els dirigents sindicals dels grans sindicats, sense congressos, sense debat intern, s'han anat corrent a signar un acord que assegura que els perdran el salari real als treballadors durant els dos pròxims anys. No sols enguany ha pujat un deu per cent la inflació i ells han signat pujades salarials del 3,5% de mitjana, sinó que enguany es comprometen a un altre 3% i al següent un altre 3%.
En un escenari en el qual la inflació serà de cavall, quina eminència grisa tenen aquests dirigents? en què s'assessoren per a signar la pujada de salaris d'aquí a dos anys?, quan estem veient que la guerra d'Ucraïna, i la inflació pels núvols, estem veient com els EUA aquesta setmana ha arribat al sostre de despesa, el van ampliar al gener. Què vol dir això? que ja no tenen diners i què és el que estan demanant? el que fan sempre després de barallar-se demòcrates i republicans. Ja us puc assegurar què és el que faran, imprimir més dòlars. Els EUA el mes de juny no es quedarà sense diners per a pagar als seus soldats, o sense pagar als treballadors de l'administració de l'estat, imprimiran més diners i pagaran i això portarà més inflació.
Sabent que està ocorrent això com es negocia una pujada salarial de només el 3% per a l'any vinent?. Amb quina cara es dirigiran als treballadors que estaven aquest 1r de Maig i que se'ls plantejava salari o conflicte. Perquè ells, els dirigents, no la gent, no els afiliats, no els milers i milers de treballadors que van ser al carrer aquest 1r de Maig, que es van sacrificar per a no sortir el cap de setmana i van marxar a la manifestació, no, aquests dirigents el que han decidit és que "ni conflicte , ni salari." Bé, ells poden decidir això, veurem què decideix la gent, perquè la gent encara no ha dit la seva última paraula.
Només als EUA, en aquest moment, hi ha 30 milions de persones passant fam.
I estem en un entorn molt difícil, ha continuat explicant Ramón Franquesa, perquè ens aixafen els mitjans de comunicació, perquè distorsionen, perquè intenten desanimar a la gent, espantar-la amb les imatges dels incendis, els còctels molotov, el desordre. El desordre no és que es cremin unes bicicletes a París durant les manifestacions realitzades en contra de la reforma de les pensions de Macron, el desordre és que hagin milions de persones sense casa. El desordre és que, per exemple, només als EUA en aquest moment hi ha 30 milions de persones passant fam. En tres Estats dels EUA Walmart, un dels centres comercials, com podria ser Caprabo aquí, han tancat els seus centres perquè la gent els assalten, entren en esbarts de cent, cent cinquanta persones i s'emporten el menjar i han decidit tancar perquè no els robin. Això és el desordre, aquest és el món que no volem i que no volem aquí, i per això defensem les pensions, defensem la sanitat, defensem els salaris dignes. I en aquest entorn haurem d'esforçar-nos per a canviar les coses. Ho aconseguirem.
Perquè mireu, quan durant la manifestació del primer de maig repartíem la fulla sobre la reforma de les pensions entre els afiliats dels sindicats majoritaris jo no em vaig trobar a cap treballador que em retornés la fulla, ni a ningú que digués que estàvem equivocats. La gent la llegia i amb molta atenció. Aquest primer de maig la gent ha sortit per a defensar salaris i condicions de vida digna i si no ho resol d'una manera, ho farà d'una altra i l'exemple de França és molt important.
En aquest escenari nosaltres tenim una certa dificultat, perquè sabem perfectament que ve el mes de juny i que ens tornen els néts a casa i que haurem de suspendre durant l'estiu les nostres concentracions, com cada any hem fet aquests últims cinc anys.
Primera cosa, no ens desanimarem, nosaltres tenim un lluita de llarg recorregut que la continuarem al setembre. Segona cosa, durant aquest temps hem de continuar explicant als nostres fills, als nostres néts, als nostres veïns que les pensions es defensen , que és possible millorar els salaris si es baralla al carrer com ens ensenyen moltíssims països, que és possible la unitat entre els treballadors i que és necessari que ens mobilitzem aquesta tardor.
Tres dies abans de les eleccions, serem a les portes del Congrés dels Diputats 1080 pensionistes de tot l'estat reivindicant la pensió mínima de 1080, perquè si hi ha diners per a les armes, el primer és que ha d'haver-hi diners per a la gent que ho està passant malament.
I en tercer lloc, donarem testimoniatge que aquí no es rendeix ningú i aquest 25 de maig pròxim, tres dies abans de les eleccions, serem a les portes del Congrés dels Diputats 1080 pensionistes de tot l'estat reivindicant la pensió mínima de 1080, perquè si hi ha diners per a les armes, el primer és que ha d'haver-hi diners per a la gent que ho està passant malament. I els responsables d'això estan en aquest Parlament, no estan a la Cotxinxina, no estan en la Comissió europea, no estan amagats, són aquí i d'ells depèn votar una altra cosa, en lloc de privatitzar. I aquí estarem simbòlicament 1080 activistes de les diverses organitzacions de pensionistes de tot l'estat i aquí a Barcelona, així com a Bilbao, Saragossa i altres ciutats es farà una rèplica de concentració enfront de la Delegació del govern.
Ramón Franquesa ha finalitzat el seu discurs amb aquestes paraules:
Aquest senyal és el senyal que vindrà l'estiu, que ens replegarem, com hem fet cada any, però que aquí no es rendeix ningú. Aprofitarem aquesta situació per a realitzar l'assemblea de Marea Pensionista, per a reorganitzar-nos, per a arribar a més gent per a arribar als centres de treball i als centres d'estudi. I aquesta tardor ens trobaran de front, amb la força de la raó, amb la força de la victòria dels treballadors que es produirà a França i en altres llocs, i amb la força que donarà que la gent xoqui amb la realitat, que aquesta gent que avui encara es creu que les pensions s'han rescatat o que els salaris seran suficients, es trobarà que amb el salari que cobra ha d'anar al mercat i comprar i no li arriba i aquí estarà el nostre moviment explicant per què no li arriba i quina és la manera de poder viure en dignitat: organització, mobilització, unitat i persistència. Governi qui governi les pensions es defensen."
Informació i imatges de Maxi Martos, redactor de las afueras.
Antecedents del 1er de Maig a Barcelona
Els treballadors intentem no caure en la divisió, en la fragmentació del moviment obrer, però, tot i que és sá la desavinença en molts temes, no podem sucumbir mai en la escisió a l'hora de lluitar per l'estat de benestar de la població.
El primer 1r de maig a Barcelona
Un poble que no recorda la història del seu moviment obrer, està condemnat a no repetir-la.
Setmanes abans del 1r de maig de 1890, es va plantejar la possibilitat de realitzar una aturada i reivindicar una sèrie de drets, entre els quals hi havia els batejats com el dels tres vuits (8 hores descans, 8 hores treball i 8 hores oci). Ben aviat va provocar l´interès dels obrers i van començar un seguit d’assemblees.
Només entrar en debat ja van sorgir els dos sectors de l´obrerisme; el primer obstacle era decidir com s’havien d’executar les accions, és a dir, si s’optava per una vaga general o per una línia legalista. Per una banda hi havia el sector defensor de la vaga general, que volia adreçar tota la força contra els patrons, ja que entenien que qualsevol canvi seria resultat de la claudicació d´aquests. També hi havia els que veien amb millors ulls una protesta contra el govern, per tal que aquest fes una reforma legal afavorint als sectors obrers. Aquesta segona línia reformista tindria moltes dificultats, ja que els patrons no volien ingerències governamentals i, a més, la relació entre la patronal i el govern era d´absoluta complicitat. Però els socialistes defensors de la via legal creien que només per aquest camí es podien realitzar canvis.
Els ritmes eren prou lents, però a mesura que s’apropava l’1 de maig, semblava que la intensitat pujava, i ja en la darrera setmana el moviment era frenètic. Ara bé, continuava el dubte de la triple acció: vaga, manifestació o no participació. A cinc dies de la Diada, convoquen vaga els paletes, boters, fusters, sabaters, teixidors, marbristes, tipògrafs, forners, una part dels conductors de tramvies i uns quants gremis més. Molts d´aquests gremis aprofiten aquestes jornades per tal de fer arribar als seus patrons les vindicacions pròpies de cada sector i d´altres van fer una sola reclamació, la dels tres 8- Aquest és un detall força interessant, ja que aquests gremis són els que més tard declararien la vaga general. De fet aquesta darrera setmana d’abril ja molts es declararen en vaga, amb els obrers de Sant Martí i Gràcia al capdavant. El 28 d´abril els partidaris de la manifestació i lliurament de peticions a l’autoritat tanquen l´acord de fer un míting al Tívoli, i després una manifestació fins a Governació.
El 1890, el 1r de maig, la Diada Obrera, es commemora de forma reivindicativa per primer cop a Barcelona. Gent va arribant al Tívoli i surt en manifestació un gruix de més de 20.000 persones, que passen per la Plaça Catalunya, les Rambles i Colom, fins a arribar a Governació, encapçalats per una bandera roja amb consignes referents al 1r de maig i a la reivindicació de les 8 hores, són rebuts pel Governador que agraeix el bon seny als obrers. Tot seguit la manifestació es dissol de forma pacífica.
Llista de demandes
Limitació de la jornada de treball a un màxim de vuit hores per als adults.
Prohibició del treball dels infants menors de 14 anys i reducció de la jornada a sis hores per als joves d’un i altre sexe de 14 a 18 anys.
Abolició del treball de nit, exceptuant certs rams de la indústria que per la seva naturalesa exigeixin un funcionament no interromput.
Prohibició del treball de la dona en tots els rams de la indústria que afectin amb particularitat l’organisme femení. Abolició del treball de nit de la dona i dels obrers menors de 18 anys.
Descans no interromput de 36 hores, almenys, cada setmana per a tots els treballadors.
Prohibició de certs gèneres d’indústria i de certs sistemes de fabricació perjudicials a la salut dels treballadors.
Supressió del treball a preu fet i per subhasta.
Supressió del pagament en espècies o queviures i de les cooperatives patronals.
Supressió de les agències de col.locació.
Vigilància de tots els tallers i establiments industrials, inclosa la indústria domèstica, per mitjà d’inspectors retribuïts per l’Estat i elegits, almenys la meitat pels mateixos obrers.
Mentrestant, els obrers partidaris de la vaga general van fent moviments curts al voltant de la ciutat. En un d’aquests, a primera hora de la tarda, es van reagrupant els nuclis i des de les Rondes baixa una manifestació amb més de 2000 obrers, que en arribar a Colom tenen una primera trobada amb la Guàrdia Civil. Els agents feren càrregues a cavall i anaven fortament armats.Però aleshores algun tipus d´ordre va arribar des de Governació, doncs, es van aturar les càrregues, al mateix temps que els obrers es reagruparen i continuaven la seva marxa fins a Governació. A darrera hora de la tarda, la vaga general hi havia triomfat.
El dia 2 de maig al matí els obrers es concentraven en diversos punts, sobre els quals la Guàrdia Civil carregava contra les masses i es declarava l´estat de setge a tot Catalunya. Mentrestant hi havia negociacions, es produïen aldarulls, detencions i consells de guerra.
El dia 3 de maig, amb el suport de la Guàrdia Civil, els patrons obren les portes de fàbriques, però com que els treballadors no hi acudeixen, tot resta aturat. El 4 de maig era diumenge, i va resultar un dia de tensa calma, ja que comencen els problemes de subsistència dels obrers per no cobrar el jornal.
Finalment el dia 5 de maig, el sector més radical encapçalat pels anarquistes, cedeix a les pressions obreres, ja que difícilment es podia sostenir la vaga més temps amb economia minvada, i a més s´havien assolit amples millores en diferents gremis que van ser donades per bones. Entenien que havien aconseguit una victòria històrica sense polítics, religiosos ni amors patris, Tot va ser la voluntat i la lluita de la classe treballadora.
A partir del 6 de maig es van anar reobrint fabriques, i aquest degoteig va durar fins al 12 de maig. Només algunes, poques, van aguantar fins a final de mes. Així s´instaurava per primer cop i en endavant la jornada del 1r de maig com dia de lluita de la classe treballadora a Barcelona.
Publicat el 29/04/2015