Montse, membre de Marea Pensionista de Catalunya, llegeix el document que ha redactat la Comissió Dona COESPE en el qual s'analitza la tercera fase de la reforma de les pensions, des d'una perspectiva de gènere. Fins al moment cap organització havia analitzat en profunditat la tercera fase de la reforma de les pensions. Heus aquí que avui, 24 d'abril, s'ha llegit en públic, davant els pensionistes que es reuneixen a la Plaça Universitat de Barcelona cada dilluns, l'anàlisi i posicionament amb perspectiva de gènere de l'última fase de la reforma de les pensions. Mereix la pena que tots plegats fem un petit esforç per difondre aquest comunicat, atès que els mitjans de comunicació comercials no ho han fet ni ho faran, així, mai no podran dir que no sabien les consequències de l'entrada en vigor d'aquest Real decret 2/2023.

Anàlisi i posicionament amb perspectiva de gènere de l'última fase de la reforma de les pensions.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

L'1 d'abril va entrar en vigor el Reial decret 2/2023 de 16 de març, amb l'última fase de la reforma de les pensions, com a moneda de canvi per a rebre els 9.000 milions d'euros dels fons Next Generation de la Unió Europea, que tenen com a destinataris a les grans empreses.

 

"El Reial decret pot tenir alguna modificació en el tràmit parlamentari, encara que segurament no serà de canvis significatius. És una reforma que deixa serrells per resoldre, com modificar la jubilació parcial i el tema de rellevistes, o deixa nombrosos dubtes sobre la seva aplicació, donada la complexitat del seu redactat i que cada mesura té diferents dates d'inici o finalització. La reforma s'ha realitzat en tres fases després de les últimes recomanacions del Pacte de Toledo en 2020.

En la primera, ens van imposar la privatització a través dels plans d'empreses, juntament amb la revaloració de les pensions amb l 'IPC mitjà, la derogació del factor de sostenibilitat i substitució pel Mecanisme d'Equitat.

En la segona, es van concretar les noves cotitzacions dels autònoms, i en aquesta tercera s'han centrat en els ingressos, en l'ampliació dels anys de cotització juntament amb mesures com la pujada de les pensions mínimes i la reducció de la bretxa de gènere.

A cada moment hem realitzat una anàlisi de cada canvi i les seves repercussions, ressaltant aquelles que signifiquen conquestes, més aviat ha estat recuperar alguns drets perduts, assenyalant les que són retallades o bé suposen dificultar l'accés al dret a les pensions de les futures generacions o bé directament un intent de privatitzar el sistema que fins ara ha estat públic, viable i suficient.

En aquest camí, aquest document vol aportar un gra de sorra més en l'anàlisi sobre aquesta última fase de la reforma, que tant presumeix de defensar els interessos de les dones. Vegem si realment suposen avanços o, una vegada més, no són tan significatius o senzillament són reculades.

Destaquem que tota mesura sol tenir repercussions específiques en les dones, ja que tenim diferent “línia de sortida” tant en el treball productiu com reproductiu, la qual cosa fa que qualsevol reculada ens col·loqui més enrere encara i qualsevol avanç, si no es realitza mirant on estem col·locades, signifiqui que les distàncies entre homes i dones es mantinguin.

Perquè s'entengui amb un exemple: la revaloració de les pensions, que ha estat una de les nostres reivindicacions principals, suposa al mateix temps un augment de la bretxa de gènere perquè es fa sobre la base de percentatges. Per exemple, suposem que ens toca revaloritzar les pensions i que la inflació mitjana és la que vam tenir al març de 2023, un 3,3%, la revaloració de la pensió mitjana dels homes que és 1440,28€ seria 1487,80, mentre que en el cas de la pensió mitjana de les dones de 967,58% seria de 999,51€. Si existia una bretxa de 472,7€, després d'aquesta hipotètica revaloració, la bretxa seria de 488,29€. Això ens porta a concloure que, si bé exigim aquesta revaloració, caldrà implementar altres mesures que tendeixin a reduir la bretxa de gènere i no augmentar-la com és el cas. En altres paraules, una mesura que és positiva per a tots i totes al mateix temps suposa una reculada si no es prenen altres complementàries.

Analitzem alguns aspectes en aquesta última fase de la reforma que tant es diu que ha tingut en compte la bretxa de gènere en les pensions. La reforma no ve precedida de cap document d'anàlisi de l'actual situació de les dones pensionistes ni de les actuals treballadores per a prendre mesures integrals que suposin una reducció  significativa de la bretxa ni molt menys que siguin efectives perquè redueixin la pobresa i precarietat que, com diem, té rostre de dona. Partim ja d'una falta d'enfocament de  quines són les adequades i de si les que s'han plantejat tenen realment un efecte positiu.

ALGUNES DADES I REFLEXIONS

Sobre l'actual situació laboral:

- La bretxa de gènere salarial depèn de diferents factors com el sector, el tipus d'empresa, el territori, l'edat, es dóna fins i tot en els anomenats treballs feminitzats. Les dones han de treballar dos mesos més que els homes per a guanyar el mateix. S'estima una diferència de 4.721€ anual tenint en compte els salaris mitjans per gènere.

- Les dones som majoria en la població espanyola però minoria en el mercat laboral. En 2022, 11,1 milions de dones de més de 16 anys es trobava treballant o en cerca d'ocupació, enfront de 12,3 milions d'homes.

- 638.400 dones s'han vist obligades a renunciar a una ocupació per cures enfront de 55.000 homes. Dades 2022

- La taxa d'activitat femenina és de 53,79% enfront de la masculina d'un 63,53% (deu punts superior). Encara que cal assenyalar que va augmentant cada any.

- L'autoocupació femenina ha tingut un fort increment, sent en aquests moments superior al 36% del total de treballadors autònoms com a resposta a la impossibilitat d'aconseguir ocupació (encara que en aquesta xifra no es diferencia les que es veuen obligades a fer-se autònomes perquè la pròpia administració pública ha anat externalitzant serveis). Majoritàriament decideixen obrir negocis en el sector serveis, per exemple en el comerç (24,2%), en hostaleria (9,5%), en educació (58,4%), sanitat i serveis socials (61,3%) o altres serveis (63,46%) i normalment en situacions precàries.

- Desocupació femenina 14,61% enfront del masculí d'un 11,32% (tres punts de diferència). 222.000 dones més, de les que una de cada tres (32%) porta més de dos anys buscant treball.

 

- Presència majoritària de dones en sectors precarizats: comerç (50,6%), hostaleria (52,86%), activitats administratives (54,75%), educació (66,8%), sanitat i serveis socials (78,4%), activitats de la llar (90,5%). Al desembre de 2022, segons el SEPE, els contractes temporals en el sector de comerç va aconseguir el 62,8%, en l'hostaleria el 56,9%, el d'educació el 55% i en sanitat el 80% (el que demostra la precarietat just en els sectors feminitzats).

- Les dones ostenten el 55,36% del total de contractes temporals i el 73,53% de les jornades parcials.

- Les dones estan en minoria o no estan en els sectors que més cobren o en llocs de més responsabilitat.

- Amb les dades de 2020 el 27,5% de les treballadores no arribava al salari mínim interprofessional, enfront del 11,9% dels homes. El 4,5% de les dones cobren per sobre dels 53.200€ enfront del 7,5% dels homes.

- La bretxa, conseqüència dels factors de desigualtat i discriminació estructural del sistema capitalista patriarcal, té molt a veure amb la infravaloració dels treballs que desenvolupem. Es relaciona el fet de ser dona amb què realitzem les cures i, al seu torn, aquests es devaluen perquè els són gratis en l'anomenat àmbit privat. Quan es realitzen en el treball assalariat se segueix amb aquesta consideració de gratuïtat amb salaris molt baixos, amb condicions laborals més  laxatives i menys regulades. Aquest rol de dona cuidadora arriba fins al punt que encara que ens incorporem a una altra mena de treball sempre se'ns vegi com a cuidadores i reproductores, amb menor valor com a persones, amb menys garanties de tenir una estabilitat laboral ja que es pressuposa que en qualsevol moment hem de retirar-nos a cuidar. Es continua considerant a les cures com una rèmora perquè puguem dedicar-nos al 100% en el treball productiu pel que es prefereix als homes a l'hora de contractar, perquè se'ls pressuposa que no fan tasques de cures irreemplaçables com a les dones.

- Es continua insistint en la conciliació família - treball però no en la corresponsabilitat de les cures entre dones, homes i Estat. Es proposen mesures que afermen la idea i la pràctica que les dones són les responsables d'aquestes tasques. Les dones s'acullen en més d'un 85% a les excedències del treball per cures. Si les solucions que es prenen són les de cobrir les llacunes de cotització en major proporció que als homes, s'està provocant que aquest percentatge segueixi o augmenti.

 

Sobre l'actual bretxa en les pensions:

Dades de març:

- Es comptabilitzen 10.019.006 pensions, comptant tots els règims, amb una pensió mitjana de 1.192,30€. D'elles 5.256.089 les reben dones

- Existeixen 9.076.616 pensionistes, de les quals 4.454.070 són dones. Si comparem amb el nombre de pensions assenyalades en el primer punt observem que hi ha persones que reben dues pensions, per exemple pot rebre una de viduïtat amb una de jubilació.

- La bretxa en les pensions se situa en el 33% com a conseqüència de la vida laboral de les dones. Influeixen les pensions de viduïtat, on 9 de cada 10 són dones, amb quanties mitjanes de 800€. El 59,2% (1.395.701 pensionistes) no arriben als 750€.

- En el cas de les pensions de viduïtat les dones van rebre de mitjana 873,21 € enfront dels 596,41€ dels homes. Cal assenyalar que per a moltes d'elles és el seu únic ingrés enfront de la situació dels homes que solen rebre la seva pròpia pensió.

- Les actuals pensionistes van tenir una vida laboral en moltes ocasions sense ser donades d'alta en la Seguretat Social. Unes van tenir prohibit treballar fora de les seves cases, unes altres ho van fer fora sense cotitzar i unes altres cotitzant però en condicions precaritzades o en desigualtat, considerades “ajuda” o “suport al salari del marit” en el millor dels casos. La conseqüència és l'actual bretxa en les pensions, el que rebin les pensions més baixes, el que siguin majoria en pensions de viduïtat, de cura familiar o en les no contributives.

- La pensió mitjana dels homes se situa en 1440,28€ enfront dels 967,58€ de les dones (dades de març). Si tenim en compte a tot el sistema, la pensió mitjana dels homes se situa en 1368,31 i la de les dones en 917,31€.

- El complement per a la reducció de la bretxa de gènere, aplicat pel govern actual, en les pensions és actualment de 30,4 per fill. Ho reben 452.764 persones, 36.697 homes i 416.067 dones. Totes les que es van jubilar anteriorment al 4 de febrer de 2021 no es poden acollir a aquest complement. Tampoc les que es jubilin anticipadament.

- Complement de maternitat, aplicat pel govern del PP, es basa en percentatge, 5% per dos fills, el 10% per tres i el 15% per 4 o més fills. Només per als qui es van jubilar a partir de l'1 de gener de 2016 fins a 3 de febrer de 2021. Ho reben, a data de març de 2023, 846.967 persones, 42.426 homes enfront de 804.541 dones. 4

- Si sumem els qui reben algun dels complements, tenim a 1.299.731 persones, de les quals 1.220.608 són dones. Vol dir que si hi ha 4.474.070 dones pensionistes, existeixen 3.253.462 que queden excloses de ser compensades d'alguna manera per les cures que també se'ls pressuposa han realitzat. Gairebé dos terços de totes les pensionistes no poden reduir la bretxa, a més, just aquelles que solien tenir més fills i cuidar a familiars, just perquè eren dones.

QUÈ CANVIA O ES REAFIRMA EN AQUESTA FASE DE LA REFORMA?

1.- La revaloració de les pensions.

Amb un sistema que no és el que el nostre moviment plantejava i que ens ha fet perdre poder adquisitiu, que se suma a les pèrdues d'anys anteriors. Continuem reclamant la paga compensatòria de gener. Però hem de plantejar-nos com corregim l'efecte que produeix en augmentar la bretxa de gènere, tal com vam exposar en la introducció. Estem segures que s'haurà de fer elevant més les mínimes fins a equiparar-les al salari mínim interprofessional i aquest, al seu torn al 60% del salari mitjà del país. La reivindicació dels 1080€ per a totes les pensions mínimes és la millor manera de reduir la bretxa de gènere en les pensions (disminuiria un 20%).

2.- Es posa l'accent en els ingressos a la Seguretat social

a) A través del "destope" de les bases màximes de cotització i de la pensió màxima. En 2025 començarà la pujada de les pensions màximes amb l'IPC anual més una alça addicional de 0,115 punts percentuals acumulatius cada any fins a 2050. Suposa elevar 1,2% fins a 6.198€ + IPC mig anual acumulat. Actualment la base màxima de cotització està en 4.495€. Aquestes mesures no tenen un efecte discriminatori en les dones.

b) Mecanisme d'Equitat Intergeneracional. Ja s'està aplicant la pujada del 0,6% i ja s'està nodrint l'anomenada guardiola amb aquestes cotitzacions. Hi haurà un augment fins a 1,2% en 2050, a un ritme de creixement d'una dècima a l'any ( 1% empresa i 0,2% treballadors). En 2033 es podrà començar a usar i el seu desemborsament serà entre 2033 a 2053 d'entre el 0,10% del PIB (2033) i el 0,91% (2047), depenent de cada exercici.

c) Quota de solidaritat. Començarà en 2025 amb l'augment de l'1%, que anirà pujant 0,25 punts a l'any fins a arribar al 6% en 2045. En principi aquestes mesures són positives i entren d'acord amb algunes de les nostres propostes. No obstant això, fa recaure una altra vegada l'esforç en la cotització de la classe treballadora sense explorar altres formes de finançament ja sigui de transvasament dels pressupostos generals per a cobrir el que anomenem despeses impròpies o d'impostos o “cotitzacions” per l'eliminació de llocs de treball a conseqüència de la robotizació o digitalització. Tampoc s'ha estudiat possibles modificacions en l'exempció de pagament de cotitzacions o les rebaixes fiscals a les empreses. El que recaiguin els ingressos en els salaris (tant diferits com no) sí que té una certa repercussió precisament en aquells sectors més vulnerables i més precarizats, perquè seran els qui menys força tinguin per a impedir que els imposin salaris reals més baixos amb l'excusa que el cost del lloc de treball els ha augmentat (discurs que la CEOE ha tret immediatament amenaçant amb acomiadaments i congelar salaris). Just aquests sectors més vulnerables són ocupats per dones.

5 3.- Augment de les pensions mínimes de jubilació i viduïtat i les no contributives.

CURA, NO TOTES HO FARAN EN EL MATEIX PERCENTATGE.

Augmentaran les de jubilació i les de viduïtat amb càrregues familiars aproximant-les al 60% de la renda mitjana, és a dir, les vinculen al llindar de la pobresa d'una llar composta per dos adults i no al 60% del salari mitjà, que és el que nosaltres reivindiquem. Pujada de les mínimes de manera progressiva des de 2024 fins a 2027.

Si usem la dada de l'any 2021 del llindar de la pobresa (dada que varia cada any) es passaria de 966,20€ a 1.178,50€. La paga de viduïtat passaria dels 905€ als 977€, 72 euros d'augment.

Es farà progressivament des de l'1 d'abril i es completarà en 2027, de tal forma que en 2024 la bretxa entre la pensió mínima i el llindar de la pobresa es reduiria un 20%, en 2025 un 30%, en 2026 un 50% i en 2027 s'aconseguiria el llindar de pobresa (per a calcular aquest llindar es multiplica per 1,5 el llindar de pobresa d'una llar unipersonal).

La resta de les pensions que no tinguin càrregues familiars s'incrementaran igual que les anteriors però en un 50% (una vídua sense càrregues familiars cobraria 36€ en tres anys fins a 2027, és a dir una mitjana de 13 € per any, i una de jubilació 101,15€, uns 33,70€ per any de mitjana). Com ja s'ha indicat aquestes pujades aniran unides a la revaloració, és a dir, que ens podem trobar que, depenent de la inflació, l'augment que ens anuncien no hagi si més no de donar-se.

Per exemple, les previsions que existeixen d'inflació per a aquest any 2023 són d'un 4,3% de mitjana (4,6% al desembre) i un 2,8% per a 2024. En la pensió de viduïtat amb càrregues familiars suposaria la revaloració en 2023 de 38,915€ (943,915€), en 2024, que hauria de reduir-se un 20% la diferència entre la pensió mínima i el llindar de la pobresa, tindrien una pujada de 26,42€ (970,34€).

En resum, que la tan anunciada pujada de les mínimes es quedaria molt per sota dels que en els últims anys s'ha implementat. Recordem que ja les pensions de viduïtat reben el 52% de la base reguladora de la persona morta, que pot augmentar al 60% si la persona beneficiària no té dret a pensió pública i no percep ingressos per treball o rendiments superiors als límits exigits per a accedir a la pensió mínima, però just les que tenen càrregues familiars poden rebre fins al 70% de la base reguladora si aquesta pensió és la principal font d'ingressos.

Podem afirmar que aquestes “pujades” no seran gens significatives ni per a les quals tenen càrregues familiars i molt menys per a les que no tenen càrregues. Ens queda el gran dubte de saber què passarà quan aquestes pensions deixin de tenir càrregues familiars, els redueixen les seves pensions? Assenyalar que el llindar de la pobresa varia cada any, podent augmentar o disminuir la seva quantia, per la qual cosa fer els càlculs és complex i per això hi ha confusió de dades. En època de crisi sol baixar, com es va veure entre els anys 2008 al 2016. Les no contributives pujaran fins al 75% del llindar de pobresa. Tornant a usar la dada del 2021 seria des dels actuals 484,61€ als 510,81€ mensuals. Com comprovem no hi ha una intenció de superar el llindar de pobresa, com menys d'arribar al 60% del salari mitjà.

Sembla que és molt poc ambiciós per als qui ens diuen estar d'acord amb un major repartiment de la riquesa, i amb els qui van usar la frase gastada de “ningú es quedarà enrere”, el plantejar que la majoria de les quanties de les pensions es mantindran en el llindar de la pobresa o que aquelles que no són contributives es quedaran per sota del 75% d'aquest llindar.

És més, ni tan sols es van plantejar anar augmentant més enllà de l'any 2027 perquè són conscients que en aquest moment deixen la possibilitat fins i tot de revertir el poquet que han avançat. No ens enganyem, encara que assumeixin un discurs i quedi molt bé dir que  són feministes, la realitat és que es queda en això, en un discurs liberal que no posa en peus polítiques reals per a les dones, ni per a nosaltres ni per al futur.

4.- Nou model dual per a calcular la pensió durant 20 anys (2040) on es podrà “triar” entre els últims 25 anys cotitzats o els 29 anys triant els millors 27. En 2044 es quedarà només aquesta última opció. El sistema dels 29 anys començarà de manera progressiva des de 2026 fins a 2038, any en què quedarà completat els 29 anys, llevant els dos pitjors. En 2041 i 2044 l'opció de 25 anys anirà pujant 6 mesos per any. A partir de 2044 ja no es podrà triar i només es podrà optar pels 29 (27 millors). La Seguretat Social aplicarà d'ofici la més avantatjosa de les dues opcions.

D'una banda consoliden els 25 anys (reforma del 2011). En menys d'11 anys se'ns està obligant a acceptar quatre anys més i res ens indica que no pugui succeir el mateix en aquests 20 anys pròxims, fins i tot que dins de tres puguin dir-nos que cal aplicar els 35 anys, que era l'objectiu inicial. El moviment pensionista reclamava derogar les reformes del 2011 i 2013, destacant el seu rebuig a l'augment dels anys cotitzats ja que perjudica clarament aquelles treballadores més precaritzades que no aconsegueixen arribar a aquests anys de cotització. No sols no hem aconseguit revertir sinó que just l'any en què s'implanta els 25 anys se signa un augment més.

Se'ns diu que hem d'estar contentes perquè el que es plantejava eren els 35 anys i hem aconseguit paralitzar aquesta mesura. Potser ens van plantejar els 35 com una forma estratègica que acceptéssim com mal menor els 29. I cal dir els 29 encara que triïn només 27 perquè cal tenir-los per a poder fer els càlculs. La realitat és que amb un mercat de treball precaritzat, on abunden les interrupcions i la regressió del nivell salarial (contrari al que succeïa de carreres ascendents i estables de fa anys) faran treballar més anys i hem de recordar que ja les dones per a arribar als 25 anys cotitzats s'han de jubilar més tard que els homes, com un any i mig més tard producte de falta de cotització per les aturades en la vida laboral (els homes amb una mitjana de 64,4 anys i les dones 65,2 anys).

Se'ns diu que aquest augment afavoreix a les dones precisament perquè així tindrien millors pensions però es constata que la generació que avui té els quaranta i els cinquanta ha tingut precarietat laboral i les que li segueixen encara més. Cada any que augmenti per al càlcul suposa més anys treballats i una disminució de la quantia de la pensió, una mitjana d'1% per any.

Pensions més pobres. I si tenim en compte la bretxa en els salaris, el que les dones cobren i cotitzen en menor quantia, que continuen tenint més temps en períodes d'atur i que tenen menys possibilitats d'aspirar a millores salarials, concloem que aquesta mesura perjudica especialment les dones, encara que se'ls cobreixi una mica més les llacunes que hagin tingut.

5.- Pujada del 10% del complement per a reduir la bretxa de gènere en pensions.

Es durà a terme entre 2024 i 2025. Significarà 3 euros en dos anys, quantitat insignificant. És un complement que no afecta la majoria de les actuals pensionistes, jubilades amb anterioritat i que només contempla la cura de fills i filles i no les cures a altres persones, que solen recaure en la majoria de les dones. Per això reivindiquem que es faci extensiu a totes, incloses les que es jubilen anticipadament i les que reben una pensió no contributiva, que se'ls pressuposa han assumit les cures, actuals i futures pensionistes, fins que la bretxa de gènere s'erradiqui. I que l'augment d'aquest complement sigui major, que es prolongui en més temps, atenent als qui tenen pensions més baixes.

No parla de pujada del complement de maternitat, del 2016, al qual es van acollir les que es van jubilar entre 2016 i 2021 amb dos fills i molts homes que vénen reclamant aquest complement. Entenem que per aquesta via no es reduirà la bretxa de gènere en les pensions. Només es posa pegats una situació i no s'afronta amb altres mesures que tenen molt a veure amb augmentar les pensions mínimes, amb el complement a les mínimes i amb l'augment de les no contributives, però referenciades al salari mitjà del país i no al llindar de la pobresa.

Però té més a veure amb els canvis que s'han de donar perquè existeixi corresponsabilitat en les cures, a donar valor als treballs feminitzats i pujar els seus salaris, a millorar les condicions laborals, a eliminar les discriminacions, al fet que l'estat es faci corresponsable i permeti conciliar treball i cures. I, per descomptat, en les millores salarials i de condicions de treball generals que permetin als homes assumir la seva part en aquestes cures, a tenir millors condicions de vida en veritables condicions d'igualtat de drets.

Tampoc s'afronta l'augment de la bretxa de gènere cada vegada que es produeixi la revaloració de les pensions en percentatge amb l'IPC, que fa automàticament que els qui tinguin una pensió major rebin un major augment que els qui la tenen menor. El complement, que va ser una exigència des d'Europa per a canviar l'anterior complement de maternitat, que era un complement per contribució demogràfica i per conseqüència discriminatori per als homes, que també contribueixen a la natalitat, ve novament a ser una mica del mateix, ja que comptabilitza per igual i només tenint en compte el nombre de fills. És un complement que no està per a realment reduir la bretxa encara que ajudi a elevar en alguna cosa les pensions de part de les pensionistes

6.- Millora la cobertura de llacunes de cotització: 100% de la base mínima en els primers 4 anys i el 50% a partir del mes 49, afegint per a les dones assalariades el 100% de la base mínima entre el mes de buit 49 i el 60 (fins al cinquè any) i el 80% entre el mes 61 i el 84 (del cinquè al setè any). És clar que les carreres de cotització irregulars per inestabilitat i precarietat laboral és una característica de gairebé totes les dones, però el Reial decret parla de dones amb amplis períodes de llacuna “vinculats a cura dels fills” i cal entendre que les cures no sols s'emmarquen en el dels fills sinó també el d'altres persones de la família o pròximes (quantes dones solteres no són les que abandonen els seus llocs de treball per a cuidar als seus pares i mares, per exemple). Per això caldria corregir i que s'ampliés el concepte de cures a més enllà dels fills. D'altra banda, sembla perillós mantenir diferenciació entre dones i homes quant a qui se li cobreix més temps i en major percentatge perquè farà que les cures continuïn recaient en nosaltres.

Com ja està exposat, la corresponsabilitat de les cures és fonamental perquè no continuem sent les perjudicades. Corresponsabilitat que ha de ser compartida amb els homes i amb l'Estat, per la qual cosa qui o els qui assumeixin aquestes cures, sigui dona o home, se li pugui reconèixer i cobrir les llacunes que puguin existir, al mateix temps que l'Estat ha d'afavorir mesures tant en els drets laborals com en els serveis necessaris. Aquest augment del 100% en un any més i el 80% fins al setè any ha de ser un dret reconegut per als qui assumeixin les cures i surtin perjudicats o perjudicades per això. Aquesta millora a cobrir les llacunes hauria de ser amb efectes retroactius per a totes aquelles que han estat penalitzades injustament, conferint-los els mateixos drets que a les quals se'ls apliqui en el futur. Aquestes millores en les llacunes han d'estar pressupostades anualment en els Pressupostos Generals de l'Estat perquè es traspassi a la caixa de la Seguretat Social i no es converteixin en una despesa impròpia més per a 8 la caixa comuna, o dit d'una altra forma, és l'Estat, a través dels impostos, qui ha d'ingressar aquestes cotitzacions.

7.- S'introdueix l'obligatorietat de cotització dels contractes en pràctiques. Cal veure en quines condicions es durà a terme però en principi és una de les mesures positives que permeten tenir més anys cotitzats. 

 No parla de pujada del complement de maternitat, del 2016, al qual es van acollir les que es van jubilar entre 2016 i 2021 amb dos fills i molts homes que vénen reclamant aquest complement. Entenem que per aquesta via no es reduirà la bretxa de gènere en les pensions. Només es posa pegats una situació i no s'afronta amb altres mesures que tenen molt a veure amb augmentar les pensions mínimes, amb el complement a les mínimes i amb l'augment de les no contributives, però referenciades al salari mitjà del país i no al llindar de la pobresa.

Però té més a veure amb els canvis que s'han de donar perquè existeixi corresponsabilitat en les cures, a donar valor als treballs feminitzats i pujar els seus salaris, a millorar les condicions laborals, a eliminar les discriminacions, al fet que l'estat es faci corresponsable i permeti conciliar treball i cures. I, per descomptat, en les millores salarials i de condicions de treball generals que permetin als homes assumir la seva part en aquestes cures, a tenir millors condicions de vida en veritables condicions d'igualtat de drets.

Tampoc s'afronta l'augment de la bretxa de gènere cada vegada que es produeixi la revaloració de les pensions en percentatge amb l'IPC, que fa automàticament que els qui tinguin una pensió major rebin un major augment que els qui la tenen menor. El complement, que va ser una exigència des d'Europa per a canviar l'anterior complement de maternitat, que era un complement per contribució demogràfica i per conseqüència discriminatori per als homes, que també contribueixen a la natalitat, ve novament a ser una mica del mateix, ja que comptabilitza per igual i només tenint en compte el nombre de fills.

És un complement que no està per a realment reduir la bretxa encara que ajudi a elevar en alguna cosa les pensions de part de les pensionistes

 

8. Assimila la jornada parcial o reduïda a un dia complet cotitzat a partir de l'1 d'octubre. Es calcula que beneficiaria a més de 2 milions de treballadors. Aquesta mesura sí ajuda a moltes dones encara que insistim que cal dur a terme polítiques que impliquin els homes perquè assumeixin també les cures, principal motiu pel qual les dones acudeixen a aquest tipus de jornades.

9.- S'incrementa als tres primers anys el període d'excedència per cura de familiars fins determinat grau, així com el període de reducció de la jornada de treball per cura de menor. S'incrementa les cotitzacions fins al 100% de la quantia corresponent sense aquesta reducció. Una altra mesura que en principi, també beneficia a les dones per ser elles els qui més demanen excedències (85%). Insistir novament en la necessitat de serveis socials i sanitaris que permetin que no recaigui en exclusivitat en les famílies les cures d'altres familiars, siguin fills o no, que facin possible o bé no haver de renunciar a la vida laboral o bé signifiquin un alleujament de càrrega de tota mena (física, psicològica o econòmica).

10. Hi ha altres mesures que ens semblen, en principi positives, com el cobrament de pensions per fills fins als 23 anys per malalties greus, l'abonament d'orfandat en cas de violència de gènere que evita que ho cobri l'assassí o la millora a reduir la burocràcia quant a les pensions internacionals.

11.- Cotització al 100% de les prestacions d'incapacitat permanent de les dones treballadores que realitzen una reducció de jornada per guarda legal i l'augment de la pensió d'incapacitat temporal per risc durant l'embaràs o la lactància per a aquelles treballadores en reducció de jornada. També són mesures positives.

Altres aspectes:

● El Reial decret deixa en mans de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) l'informe per a dins de tres anys. A través de la Disposició Addicional segona s'estableix el mecanisme automàtic per a prendre mesures addicionals, com retallar prestacions o pujar més les cotitzacions, si a partir de 2025 els nous ingressos del sistema no cobreixen l'augment esperat de la despesa. El mecanisme consisteix en el fet que a través d'un informe de la AIReF, informes trianuals, el govern podrà “corregir, de forma equilibrada, l'excés de la despesa en pensions mitjançant un augment de les cotitzacions o una altra fórmula alternativa d'incrementar els ingressos o una reducció de la despesa en pensions en percentatge del PIB, o una combinació de totes dues mesures”.

Es planteja que les mesures recaptatòries han de superar el 1,7% del PIB. Que ha d'existir un topall del 15% del PIB en despesa mig bruta públic en pensions, fixat per a tot el període i en tots els supòsits. En cas contrari el Govern enviarà un projecte de llei al Parlament que contingui les mesures apropiades per a eliminar l'excés de despesa neta en pensions abans del 30 de setembre de l'any en curs.

La AIReF ja va treure un informe, just després d'aprovat el Reial decret, plantejant que els nous ingressos serien de 1,3% del PIB, amb un desfasament de 4 dècimes (1,7%) amb el marcat com a referent.

Preveu una despesa per a 2050 d'un 2,4% i que superarà el 16,3% del PIB, per sobre del 15% de referència. Ja podem estimar el que dirà dins de tres anys. Aquest organisme que té com a missió garantir el compliment efectiu del principi de sostenibilitat financera per les Administracions Públiques, porta “preocupada” per la sostenibilitat del sistema i tracta d'analitzar l'impacte de la demografia sobre els comptes públics en un escenari macroeconòmic i fiscal amb un horitzó fins a 2050 i 2070.

En 2018 publica les seves previsions demogràfiques, en 2019 “opina sobre la sostenibilitat de la Seguretat Social” i en 2020 actualitza les seves previsions demogràfiques i de despesa en pensions”. És un organisme per tant que manté des de la seva creació en 2014 que el sistema de pensions és insostenible financerament, perquè el veu com una inversió financera i no com un dret social.

 

Entenem que és important afrontar el debat de les pensions des d'un punt de vista polític i no des d'un punt de vista tècnic d'ingressos i despeses. No compartim que s'estableixi un 15% del PIB com a màxim de despesa o que no pot existir una altra forma d'ingressos que no siguin exclusivament contributius. Volem que s'entengui que defensem un sistema públic com a dret de totes les persones treballadores i, per tant, que ha de ser considerat indispensable per a una societat que ha de cuidar a tots els seus sectors.

Per tant, el finançament ha de ser tasca de tota la societat. S'ha de continuar basant en les cotitzacions però no es pot continuar carregant el que anomenem les despeses impròpies, és a dir, despeses que han d'assumir els pressupostos generals de l'Estat a través del sistema impositiu. La sostenibilitat del sistema es veuria clar si es realitza l'auditoria, que curiosament ningú vol escometre encara que el van aprovar en el seu moment en la disposició addicional sisena de la Llei de Garantia del Poder Adquisitiu de les Pensions. És inassumible que s'incompleixin les lleis i continuem exigint que aquesta auditoria la realitzi el Tribunal de Comptes.

● Aquesta reforma reforça els plans privats d'empresa aprovats en anteriors fases. És a dir, van obrir les portes a entitats financeres i asseguradores per a gestionar plans de pensions privats que s'acordarien mitjançant la negociació col·lectiva estatal, plans que afectaran negativament als qui tenen salaris més baixos i condicions laborals precàries, és a dir, a moltes dones. I que encara no sabem com afectarà els ingressos de la caixa única i totes les seves conseqüències, encara que tenim d'exemples altres països.

● Aquesta reforma manté la penalització als qui han cotitzat més de 40 anys.

● Aquesta reforma es planteja aliena a la necessitat de reformes laborals que permetin l'augment dels salaris i, per tant, dels ingressos en cotitzacions.

● Aquesta reforma no proposa solucions per a les dones que treballen en sectors feminitzats, molt precaritzades que no poden arribar gairebé als 25 anys cotitzats, que sol·liciten la jubilació als 60 precisament per la càrrega de treball que mantenen, com les kellys o les treballadores de la llar.

● Aquesta reforma no millora significativament les pensions no contributives.

● Aquesta reforma no saca de la pobresa a la majoria de les pensionistes, que cobren per sota de les mínimes.

● Aquesta reforma no atén a totes les dones que van treballar i no van cotitzar per elles, sobretot en sectors agrícoles o manufactureres, que encara continuen reclamant, com les tomaqueres, les aparadores i tantes altres.

La Comissió Dona COESPE

12 DE ABRIL DE 2023