Imatge d'arxiu de las afueras.
Governi qui governi les pensions i els salaris es defensen.
Al crit de governi qui governi les pensions es defensen, Marea Pensionista de Catalunya i la COESPE han aconseguit defensar el sistema públic de pensions, al llarg d'aquests últims anys.
Avui, 13 de febrer, un cop més s'han reunit les pensionistes i els pensionistes a la Plaça Universitat de Barcelona, malgrat les baixes temperatures, per reclamar l'IPC real en lloc de l'IPC mitjà que és el que ha augmentat el govern. Per deixar clar que el moviment pensionista no és corretja de transmissió de ningú, i que el seu objectiu es defensar allò que és públic.
Sense la lluita dels pensionistes de tot el territori espanyol organitzats en diferents associacions i moviments socials independents que representen la voluntat de molts milions de pensionistes aquest any ens haurien pujat el 0,25%.
En un comunicat de la COESPE, llegit per Conchi, una de les persones més lluitadores d'aquest moviment, els pensionistes han volgut deixar ben clar que ells no són ni pertanyen a cap partit polític, ni sindicat, ni tampoc són corretja de transmissió de ningú, són independents i autònoms, el seu objectiu és defensar allò que és públic: les pensions públiques, la sanitat pública, l'ensenyament públic, les residències públiques, etc.., per ésser aquestes les conquestes més preuades que poden llegar a la societat.
Imatge d'arxiu de las afueras.
Sense la lluita dels pensionistes de tot el territori espanyol, els succesius governs del PP i del PSOE haurien privatitzat i desmantellat les pensions públiques fa temps, reformant el sistema i amb el consentiment dels dos sindicats majoritaris amb el Pacte de Toledo.
"Vam saber gestionar la indignació de centenars de milers de pensionistes en lluita pel sistema públic de pensions, ha continuat llegint Conchi, generant alhora grans simpaties en la societat. La nostra lluita, persistent i continuada, ha tingut els seus èxits, fent retirar moltes de les reformes encaminades a la destrucció del sistema públic de pensions i obligant a una revaloració anual lluny del 0,25%. La nostra identitat es reflecteix en aquest sentir unànime de totes les nostres plataformes, al crit de governi qui governi les pensions es defensen!."
Governi qui governi les pensions es defensen
El representant de la COESPE va llegir un comunicat adreçat als companys i companyes que han sortit al carrer en defensa de la Sanitat Pública, a tot el territori espanyol.
"Ja sabeu que el diumenge, 12 de febrer, a Madrid, i en altres ciutats es va mobilitzar el conjunt de la Marea Sanitària. En suport a ells també els dedicarem el comunicat següent de la COESPE, va començar dient el representant de Marea Pensionista de Catalunya.
El diumenge 12 de febrer centenars de milers de ciutadans han sortit al carrer a Madrid, Santander, Santiago de Compostel·la, igual que en dies anteriors van sortir a Catalunya, a Galícia, Andalusia i Burgos a defensar la Sanitat Pública, en aquest cas l'Atenció Primària. Mentre a França es lliura una lluita en defensa de les pensions, en la qual milions de franceses i francesos s'oposen a l'augment de l'edat de jubilació amb vagues, assemblees, concentracions, manifestacions, etc. Totes dues lluites es lliuren contra el capital financer, que busca fer negocis privats amb els drets socials. Darrere de totes les retallades està la mà dels fons d'inversió, els anomenats Fons Voltors, que són reals.
El nostre moviment ha lluitat i lluita per preservar i millorar el nostre sistema de pensions. Gràcies a aquesta lluita hem aconseguit frenar l'avanç de les retallades, i hem aconseguit alguns triomfs parcials: auditoria, poder adquisitiu, taxa de reposició, però hem de tenir clar que per fer retrocedir al capital i les lleis que defensen els seus interessos necessitem de la unitat del poble, del conjunt de les seves organitzacions socials, sindicals i representatives dels seus interessos.
Per això, des de COESPE hem d'apostar per la unitat d'acció, continuar treballant per a forjar la unitat que ens faci més fortes. Aquest factor ha estat el que ha permès l'èxit en les últimes mobilitzacions. Donar suport a la lluita de França i combatre el silenci dels mitjans de comunicació sobre les mobilitzacions i vagues que realitzen, donar suport a les lluites per la Sanitat Pública activament, i continuar lluitant per la millora i el caràcter públic del nostre sistema de pensions han de ser els nostres objectius més immediats."
Governi qui governi les pensions es defensen.
Antecedents de la lluita per les pensions a França
La batalla de les pensions a França
L'assalt a la Seguretat Social francesa
Amb cada reforma de les pensions a França, el Govern i els mitjans de comunicació defineixen un marc de debat que deixa en penombra la qüestió més important. El sistema creat en 1946 atorgava als propis treballadors, i no a les empreses ni a l'Estat, la gestió dels fons de la Seguretat Social. Des de llavors, reformistes de tot pelatge s'han vist animats per un mateix desig: recuperar aquest poder.
per Nicolas Da Silva, febrer de 2023
publicat al diari Le Monde diplomatique en espanyol.
La primera ministra francesa Élisabeth Born ho va anunciar en la seva presentació davant la premsa el passat 10 de gener: la seva reforma de les pensions figurarà en un projecte de llei de finançament de la Seguretat Social (LFSS) rectificatiu. Segons el parer d'alguns experts en dret constitucional, tal decisió ignora l'esperit, quan no la lletra, de la llei fonamental (1). De donar crèdit a la crònica política, caldrà suposar que la primera ministra ha triat aquesta opció perquè la Constitució li permet imposar tots els seus textos pressupostaris gràcies al tercer paràgraf de l'article 49 (49.3), i fins i tot limitar el temps de debat parlamentari gràcies a les disposicions del primer paràgraf de l'article 47 (47.1)…
Sigui com sigui, Élisabeth Born ha decidit emprendre-la amb les pensions usant un mecanisme, les LFSS, instaurat en 1996 pel Govern d'Alain Juppé per a tornar a prendre les regnes de la Seguretat Social. La mobilització contra el pla de reforma de la protecció social (també anomenat “pla Juppé”), anunciat pel primer ministre el 15 de novembre de 1995, ha quedat en el record com una victòria sindical. L'oposició de la Confederació General del Treball (CGT) i de Força Obrera (FO) va obligar la dreta a renunciar al seu propòsit d'alinear les pensions del sector públic amb les del privat.
La mobilització va durar més de tres setmanes, sense trens ni metre, sovint sense correu (2). Després que dos milions de persones es manifestessin per tota França el 12 de desembre, el primer ministre va fer marxa enrere el 15 del mateix mes. Fi del projecte de llei sobre les pensions. En els mesos que van seguir, quan els assalariats ja havien abandonat la lluita, el Govern va aconseguir crear el marc institucional previst en el pla Juppé: llei constitucional del 22 de febrer de 1996, llei orgànica del 22 de juliol i ordenances adoptades el 24 de gener i el 24 d'abril.
Aquest nou aparell jurídic va facilitar la ulterior adopció (primer en 2003 i després en 2010) de les mesures la posada en pràctica de les quals es va evitar en 1995, ha contribuït a les pressions que sofreixen els organismes de la Seguretat Social –especialment els que s'ocupen de l'assegurança de vellesa– per a modificar la seva gestió i ha portat a un procés d'estatalizació en marxa des de fa dècades. En 1946, la relació de forces va obligar les classes dominants a acceptar la creació del règim general; en endavant, no van deixar de posar en dubte la seva concepció original: posar la direcció de les caixes en mans dels propis interessats.
El pla que instaurava la Seguretat Social no sols aspirava “a la millora de la situació dels treballadors –com aclaria Pierre Laroque, un dels seus creadors–, sinó, sobretot, a la creació d'un nou ordre social en el qual els treballadors es facin càrrec plenament de les seves responsabilitats” (3). Ara bé, tot i que les prerrogatives de l'Estat sobre el funcionament de la Seguretat Social continuaven sent importants (a ell corresponia determinar els percentatges de cotització i l'import d'algunes prestacions), a les elits polítiques, administratives i econòmiques sempre els ha semblat escandalós que el món laboral dirigeixi una institució de semblants dimensions. Estaven resoltes a recuperar aquest poder.
La instauració de les LFSS en 1996 va ser un punt d'inflexió en aquesta batalla de llarg alè. El 15 de novembre de 1995, en la presentació del seu pla davant l'Assemblea Nacional, Alain Juppé va llançar una "crida a la responsabilitat”: el dèficit de la Seguretat Social –dramatitzat fins a l'excés en el seu discurs– suposadament corroborava el fracàs de la gestió del règim general per part dels treballadors assalariats. Que en 1967 havien perdut ja un terç dels seus llocs d'administradors en favor de la patronal (4)? Continuaven ocupant massa. Massa poder en mans d'irresponsables. S'imposava crear un nou marc. Al febrer de 1996, l'Assemblea Nacional i el Senat, reunits en Congrés en Versalles, van afegir un article, el 47.1, a la carta magna. La Constitució disposa des de llavors que “el Parlament vota els projectes de llei de finançament de la Seguretat Social”.......
(1) Aurélien Soucheyre, “Retraites. Avec le PLFSSR, la Macronie joue aux apprentis sorciers législatifs”, L’Humanité, París, 12 de enero de 2023.
(2) Christian Chevandier, “Les grèves de 1995”, en Michel Pigenet y Danielle Tartakowsky, Histoire des mouvements sociaux en France. De 1814 à nos jours, La Découverte, París, 2014.
(4) Victor Duchesne, L’organisation de la santé en France depuis 1967: Vers un gouvernement marchand?, tesis de doctorado en Ciencias Económicas, 2021, Universidad de La Sorbona París Norte.
Trini, de Marea Blanca, ha informat de que la campanya per obtenir el 25% dels pressupostos de Salut per l'Atenció Primària ha estat iniciada per Amnistia Internacional, junt amb altres organitzacions com Foro de l'Atenció Primària, Médicos del Mundo, Metges de Catalunya (MC), Rebelión Primaria i Marea Blanca. La campanya del 25% va començar a principis de l'any 2022, i s'han arribat a recollir més de 3.000 signatures de particulars, més de 100 signatures d'entitats i colectius, així com més de 38 mocions municipals al llarg del territori català, sobretot del àrea metropolitana. Aquestes mocions aprovades en la seva immensa majoria per quasi la totalitat dels representants municipals representen que han donat suport a la campanya més de 2 milions de persones.
"També ens hem dedicat a tocar la porta dels grups parlamentaris, ha continuat manifestant la representant de Marea Blanca. Després d'aquest esforç enorme dedicat a explicar als portaveus de salut del parlament la nostra proposta del 25%, de la qual molts d'ells no sabien del que estàvem parlant, hem aconseguit que enguany augmenti d'un 17 a un 18 per cent la quantitat destinada a l'Atenció Primària en els pressupostos, malgrat que els parlamentaris catalans asseguren que enguany en els pressupostos es destina un 24% a l'Atenció Primària. Estem demanant el que recomana L’OMS. Aquesta organització recomana destinar el 25% del pressupost sanitari a l’atenció primària per tal de cobrir les necessitats de salut de la ciutadania.
El dimarts, és a dir, demà 14 de febrer, entreguerem totes les signatures i mocions que hem recollit al Paralment de Catalunya, atès que hi ha un plenari per a pressupostos i assistiran tots els grups polítics. Volem estar presents per recordar-lis que no han complert amb la petició de tots els col·lectius, organitzacions i ciutadans d'arribar al 25%. Hem hagut de fer nosaltres els càlculs de les quantitats que aquest any destinen a l'Atenció Primària i hem demostrat que només dediquen un 18%, quantitat totalment insuficient", ha remarcat la representant de Marea Blanca.
Antecedents de la campanya pel 25% a l'Atenció Primària.
|
Des d'Amnistia Internacional Catalunya, juntament amb les entitats Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Marea Blanca, Medicus Mundi Mediterrània, Metges de Catalunya i Rebel·lió Atenció Primària, fa temps que tenim en marxa una campanya per aconseguir que es destini com a mínim el 25% del pressupost de Salut a l’atenció primària en la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 que tot just es comença a negociar aquestes setmanes entre els grups amb representació al Parlament. La campanya #25AtencióPrimàriaJa vol el 25% com a primer objectiu, però va més enllà i aposta per un augment progressiu del pressupost que doni resposta a les necessitats de salut de la població i que reconegui la importància de l’atenció primària mitjançant l’augment de recursos materials i professionals. Us convidem a llegir i a adherir-vos al manifest, que podeu signar a títol individual o bé des d'una entitat o associació. Si sou membres d'una organització i penseu que els pot interessar l'adhesió, envieu-los l'enllaç. Fins ara prop de cent entitats i organitzacions ja s'hi han sumat. FIRMEU: MANIFEST 25% ATENCIÓ PRIMÀRIA JA VÍDEO: US CONVIDEM A VISIONAR (i compartir!) aquest REPORTATGE que descriu quina és la situació de l'Atenció Primària a Catalunya. De la mà d'algunes de les entitats de la campanya podeu conèixer el diagnòstic i quina pensem que és la solució Restem a la vostra disposició per ampliar-vos la informació sobre aquesta campanya. Salutacions, Equip d'Amnistia Internacional Catalunya Informació enviada per Amnistia Internacional a Las afueras. |
El representant de "La lleialtat Santsenca", ha parlat de lèxit que han tingut els actes organitzats per aquesta associació per tal de donar a conèixer al poble de Catalunya el que va representar "La Desbandá".
"Els fets de la carretera Màlaga-Almeria van deixar una empremta inesborrable a la memòria de les persones supervivients. Van transmetre els seus records a la família i poc més enllà, degut al temor que inspirava la dictadura franquista. Però així i tot, quan van sortir a la llum i es van anar ajuntant, van tenir l'extensió i la profunditat suficients per constituir la principal base material des de la qual s'ha pogut recuperar la memòria històrica de La Desbandá."
El creuer Almirall Cervera, un dels tres vaixells que van disparar els seus canons des de la costa a les columnes de milicians i civils que abandonaven la ciutat de Màlaga, ocasionant centenars de morts.
Segons aquesta organització, els primers moviments memorialistes de La Desbandá van sorgir l'any 2005 a les costes de Màlaga i Granada: Almuñecar, Motril, Salobreña i Vélez-Malaga. Un moviment constant d'actes de memòria i de marxes fins a l'actualitat. Cada any partien de diferents poblacions, buscant la implicació d'Almeria. L'any 2017 es van iniciar les marxes integrals que recorren tota la carretera de Màlaga a Almeria. El 2022 es va celebrar el primer Congrés Internacional de La Desbandá. Aquestes són tres de les associacions que tenen més incidència i tres de les activitats que organitzen el 2023:
Foro por la Memoria de la Axarquía: "homenaje a los mayores que sufrieron el horror de la carretera Málaga-Almería y la represión franquista, porque el olvido no es una opción para nuestra democracia."
Asociación sociocultural y club senderista La Desbandá: "nuesta visión es la recuperación de la verdad, la justicia y la reparación; que es la única base donde la sociedad puede alcanzar la conciliación y crecer en democracia."
Asociación 14 de Abril para la Recuperación de la Memoria Histórica de la Costa de Granada. "La Muestra pretende dar a conocer la realidad y circunstancias históricas en las que se producen la represión del franquismo y las desapariciones de personas durante la guerra civil y la dictadura."
"Veritat, Justícia i Reparació són les exigències de les entitats que lluiten per recuperar la memòria històrica. I haurien de tenir una dimensió universal en un món on les guerres, els conflictes i els èxodes són continus.
- Veritat sobre les guerres i els conflictes que existeixen, sobre les seves causes i els seus responsables.
- Justícia i reparació per a les víctimes que en pateixen les conseqüències en forma de repressió, desplaçament forçat, misèria, discriminació i altres formes de patiment.
I de forma urgent, establiment de Vies Legals i Segures de trànsit per a les persones obligades a desplaçar-se i una Acollida Digna en els països on han de refugiar-se.
Vuitanta-sis anys després de La Desbandá, la seva memòria hauria de ser una eina per lluitar contra la repetició de la barbàrie, contra la violació dels Drets Humans a qualsevol lloc del món."
La companya de Marea Pensionista de St. Boi ha informat que cada dissabte al matí els pensionistes de St. Boi van a una plaça de Sant Boi amb una taula i un equip de só. Últimament han recollit signatures per l'ampliació de l'Ambulatori. Han aconseguit recollir unes 3.000 signatures que han entregat en mà al Conseller de Salut, Sr. Manel Balsells, i també les han presentat al seu Ajuntament.
"Amb les signatures hem demanat, explica la companya, fer un seguiment del projecte del nou ambulatori. També expliquem que la Sanitat és Pública i que l'hem pagat entre totes i tots. Actualment, expliquem als nostres veïns el nou engany de laugment de l'IPC mitjà en lloc de l'IPC real a les pensions.També, estem recollint signatures per aconseguir que una residència per a a gent gran a Sant Boi. Les residències no han de ser llocs on es deixa a les persones grans com si es tractés d'un pàrking, demanem una forma d'envellir digna. Demanem que es construeixi un complex assistencials on ha d'haver un centre de dia i sobretot habitatges amb serveis comuns.
Aquesta experiència de lluitar i reivindicar no només les pensions dignes i públiques, sino també de lluitar pels drets socials de la comunitat, fa que la gent s'apropi més a nosaltres, la Marea Pensionista, i estigui més disposada a col·laborar. Fins al punt que els veïns fan cua per signar els documents on es reivindica, tant les residències com a favor de la sanitat pública o de les pensions públiques. Es per això que creiem que la Marea Pensionista ha de sumar-se a reivindicar els drets socials més propers, juntament amb altres organitzacions, com les Associacions de Veïns, o altres."
Una mostra més del desmantellament de l'Atenció Primària és el que vol fer la Conselleria de Salut a Roquetes. Al Centre d'Atenció Primària de Roquetes volen eliminar la consulta ginecològica. Volen deixar sense atenció ginecològica a un barri molt poblat i apartat del centre de Barcelona on resideixen moltes dones que haurien de desplaçar-se a altres centres per rebre atenció mèdica ginecològica, ha explicat un veí del barri de Roquetes i ha convocat a tots els presents a la concentració que tindrà lloc el proper dijous.
Imatge d'arxiu de las afueras. Correspon a la vaga de metges convocada pel sindicat Metges de Catalunya i en concret a la concentració que va tenir lloc a la plaça Sant Jaume el segon dia de vaga.
El barri de Roquetes està situat en l'extrem nord-est de Barcelona, en un vessant del pujol dels Roquetes (Turó dels Roquetes) (304 m) que pertany als contraforts de la serra de Collserola. Concretament, el barri s'estén des de la cota 80 fins a la 190, en un terreny muntanyenc molt irregular i de forts desnivells, amb un pendent mitjà superior al 20%, segons Wikipèdia.
Ramón Franquesa ha començat el seu discurs fent al·lusió al temps, "ja pot ploure, ja pot fer fred que aquí seguim". A continuació ha parlat que avui fa tres anys que va començar el mal somni de l'epidèmia, i fa uns dies que podem anar en els transports públics sense màscares, però ningú ens ha informat del que en realitat va ocórrer en les residències de la gent gran, no hi ha hagut una recerca seriosa. Tampoc sobre el que va ocórrer amb les vacunes, que pel que sembla no tenien l'efecte que ens havien promès. Sobre el que va ocórrer amb les mesures que es van adoptar, amb els canvis que s'han introduït en la Sanitat Pública, que han portat al fet que en aquest país encara que ha acabat l'epidèmia continua baixant l'esperança de vida.
I per tant, en memòria d'aquells que ja no hi són amb nosaltres i en el plantejament que això no es pot tapar, exigirem una recerca a fons de l'ocorregut en les residències, del que ha ocorregut en la Sanitat Pública, d'aquells que s'han lucrat, d'aquells que han fet benefici del dolor de la gent i d'aquells que continuen retallant la sanitat pública.
Treure tanta gent al carrrer ens empodera.
A Madrid hi ha hagut una manifestació enorme, com no s'havia vist mai. I els nostres companys, els pensionistes, han col·laborat perquè això fos possible. Ha estat la unitat de totes les organitzacions socials la que ha portat als carrers a 1 milió de persones. També a Santiago de Compostel·la, a la Plaça de l'Obrador, han sortit al carrer 20.000 persones per a exigir que augmenti la despesa en la sanitat pública, però que aquest augment de la despesa vagi a mans públiques, no a les mans de les empreses privades.
Ramón Franquesa ha insistit en que la gent està farta de tant robatori i de tant saqueig. A Dinamarca la gent ha sortit al carrer perquè el govern ha proposat ara abolir un dia festiu, anomenat "Store Bededag". Al Regne Unit també la gent ha sortit al carrer i quan el primer ministre ha demanat augmentar la despesa militar, els treballadors han respost que no, que el que volen és més despesa en Sanitat, els ferrocarrils públics. El que està destruint el Regne Unit és la financiariació i el fet de que la borsa de Londres s'hagi apropiat de l'economia britànica, i l'hagi convertit en una economia desindustrialitzada, privatitzada, financera, que al final s'acaba caient a trossos. Amb l'atur pels núvols, sense iniciativa productiva, dependent de l'exterior i dependent dels EEUU, perquè s'han convertit en la nova colònia dels EEUU a Europa.
Ramón Franquesa informant de les mobilitazions dels pensionistes i treballadors a França, en defensa de les seves pensions i contra les retallades del govern Macron.
El 72 % de la població francesa aprova la lluita que s'està fent en defensa de les pensions i contra les retallades.
Cal veure amb enorme esperança el que està succeint a França, ha continuant manifestant Ramón Franquesa, una nova mobilització general i una mobilització que ha tret encara més gent al carrer. I que els companys francesos ens expliquen que han fet una consulta interna i el resultat ha estat que el 41% és partidari d'endurir la mobilització. Aquest percentatge no es donava ni al maig de 1968. I el 72% de la població francesa aprova la lluita que s'està fent. Per tant, el que faran és convocar una altra mobilització el pròxim 7 de març fins a tombar a Macron i els seus projectes privatitzadors. Els treballadors i treballadores de França estan farts de les retallades, d'aquesta pèrdua de drets i s'han posat dempeus i ens marquen un camí, el camí de construir la unitat social sobre la base de punts en concret, el camí d'aconseguir el màxim d'unitat sobre qüestions concretes i clares, sense donar un pas enrere. I el 7 de març tornaran a ser al carrer i intentaran enllaçar aquesta nova mobilització amb el 8 de març.
Nosaltres també estem preparant el 8 de març. La comissió de dones de COESPE està fent un gran esforç perquè aquest 8 de març el moviment feminista reculli la situació de les dones vídues i majors, que són una part molt important de les dones d'aquest país que viuen en la pobresa i viuen en la misèria. Tancar la bretxa de gènere, dignificar les pensions de viduïtat, treure-les de la foscor de posar el problema sota la catifa. El moviment feminista ha de recollir aquestes reivindicacions d'aquest col·lectiu perquè són una part important de les dones treballadores. I nosaltres, com a organització, hem de ser solidaris per tancar la bretxa de gènere i dignificar les pensions de viduïtat.
En referència a la notícia de Dinamarca.
Un element clau de les mobilitzacions a Dinamarca ha estat el desig d'abolir un dia festiu a Dinamarca, anomenat "Store Bededag". El govern ha proposat ara abolir aquest dia festiu, incloent disposicions per a eliminar per llei tots els acords laborals que esmentin aquest dia com a dia lliure, o que exigeixin un pagament major pel treball en aquest dia festiu (normalment un suplement d'al voltant del 50% del salari).
Aquesta proposta d'intervenció legislativa ha posat al Govern directament en rumb de col·lisió amb el moviment sindical. Des de la setmana passada, aquest ha mobilitzat la major petició de Dinamarca contra la proposta del govern, i ha convocat una manifestació a escala nacional a Copenhaguen el diumenge 5 de febrer, amb l'expectativa de la major manifestació des del "moviment del benestar" de la dècada de 2000.
Referències de la notícia sobre el Regne Unit.
por Alexander Zevin, febrer de 2023
Article publicat en Le Monde diplomatique.
Després de la dimissió de Truss i la sortida del seu Govern, el nou canceller d'Hisenda (el ministre de Finances) va anunciar retallades suplementàries en el pressupost, la qual cosa ha provocat un auge de les mobilitzacions d'empleats del sector públic, el salari mitjà del qual porta estancat des de 2008. Les decisions sobre el pressupost militar esperaran a l'aparició de la pròxima revisió integrada, però el ministre de Defensa ja ha anticipat que, amb els seus 72.000 efectius, l'Exèrcit britànic a penes té els suficients per a “estirar una mica les cames” a casa (17).
Informació i imatges de Maxi Martos, redactor de las afueras.