Trabajo propio
-- CC BY-SA 3.0
- File:Памятник Ленину (пл. им. Ленина, Донецк).jpg
- Creado el: 12 de julio de 2013
- Subido el: 29 de septiembre de 2013
- Ubicación: 48° 0′ 8,5″ N, 37° 48′ 17,36″ E
Cafè Donestsk
_____________________________________________________________-
Siluetes d'una guerra civil.
Josep Miquel Puertas. Publicat al juny de 2023 a la revista El Viejo Topo.
Una immersió en un escenari de guerra: aquest text és una recreació de situacions, diàlegs i vivències personals dels anys en què l'autor va estar vivint a la ciutat de Donestk. De 2016 a 2018, abans que Rússia entrés en la guerra. Tots els personatges que se citen són reals.
Estic assegut en una taula del Don Kalyan, una garito kitsch de Donetsk on es fuma shisha i es pot menjar i beure gairebé de tot. M'estic prenent una Sarmat, una cervesa elaborada en Donestk. També he demanat una sopa solianka i un lodochka. Un pa calent amb forma de piragüa que té un ou mig cru surant sobre un llit de formatge fos, i que és bastant popular per aquí. L'ou es qualla i s'acaba de fer en remoure'l i barrejar-lo amb el formatge calent.
És dissabte qualsevol d'abril i són les quatre de la tarda . Fora està plovisquejant encara que fa sol. Les roses ja estan florint en els nombrosos parcs d'aquesta ciutat. Donestk, la ciutat de les roses. Així és com l'anomenen per aquí. La rosa és un dels símbols de la capital del Donbass. Com ho és també l'antracita negra que s'extreu des del segle XIX en aquesta regió. Diuen que hi ha també enormes dipòsits de liti i que s'han trobat diamants en algunes mines.
El Donbass és una terra rica en recursos naturals, dominada per clans d'oligarques rivals i sota un Estat central feble i corcat per les disputes polítiques i la corrupció. El brou de cultiu perfecte per a una guerra civil. Avui se sent l'olor de la primavera per tots costats i a ningú sembla importar-li massa les fortes detonacions que s'escolten, al fons, en la zona de l'aeroport. És el so de l'artilleria pesant de les tropes enviades per l'home fort de Kíev, l'oligarca Petro Poroshenko. Diuen que intenten reprendre l'aeroport. L'aeroport de Donestk va ser un dels més moderns d'Ucraïna. Ara mateix no és més que una pasterada d'enderrocs.
El Don Kalyan comença a omplir-se. És un local molt concorregut durant els caps de setmana. La resta de la setmana està mig buit. Menjar i beure aquí resulta una mica car. Car per al que és la butxaca mitjana d'un ucraïnès "separatista pro-rus" que viu i treballa en una ciutat mitj assetjada i sotmesa a un bloqueig econòmic gairebé total. el Don Kalyan no és una garito per a venir tots els dies. Aquí la feligesía acudeix una mica per a aparentar i per a fer postureo en Vkotakte, la xarxa social més popular a Ucraïna, Rússia i als països post-soviètics. És un lloc per a oblidar-se de la guerra durant una estona.
Ens van trobar en l'ID, un hostel bastant popular situat en el centre de la capital dels cosacs del Do. Era un dia calorós de juny. Serguey caminava ranquejant. Portava una gorra irlandesa grisa i una petita i antiquada maleta negra de pell sintètica. I suava la cansalada. Va arribar set hores tard a la cita. Travessar la frontera entre la República Popular de Donestk i Rússia pel pas de Uspenka no és tasca senzilla. Es tracta d'una frontera dura. Una frontera d'un país que viu una guerra civil des de l'any 2014. Serguey em va encaixar la mà i es va excusar per arribar tan tard a la trobada. Havia demanat una habitació en el mateix ID Hostel i vam acordar veure'ns a la nit per a anar a sopar. L'home estava fet pols pel viatge.
Jo havia arribat a Rostov-on- Don feia dos dies des de Lituània amb una motxilla i una bossa d'esport carregades fins als topalls de les meves coses i els meus records. Havia deixat enrere més de deu anys de vida en Kaunas i no sabia molt bé el que m'anava a trobar a Donetsk. Ni el que anava a ser de la meva vida. Em vaig anar a dormir, encara que eren les quatre de la tarda. Vaig posar l'aire acondicinonat a tota pastilla perquè la calor era insuportable. A les nou em vaig trobar en la petita recepció del hostel amb Sergey. Ell va ser qui em va convidar a treballar com a professor en la Universitat Nacional Tècnica de Donestk (DonNTU)i qui em va venir a recollir a Rostov-on-Don. El professor Dzhura és la persona que em va portar aquí a Donestk.
Sergey s'havia afaitat i mudat de roba. Ell és vegetarià i em va preguntar si volia acompanyar-ho a sopar a un cafè vegetarià pròxim. Un petit cafè situat en l'avinguda Pushkin. A Rússia totes les timbes que valen la pena semblen estar situats en la Pushkin prospekt o en la Lenin ulitsa. Li vaig dir que em semblava bé. Tampoc soc un addicte a la carn. Seguey continuava ranquejant en caminar. Em va dir que va tenir un accident de moto feia uns anys i que es va trencar el maluc. Des de llavors coixejava. Parlava un anglès de nivell B1 amb un fort accent rus. A vegades resultava difícil entendre-ho. Crec que a ell li passava exactament el mateix quan jo li parlava amb el meu peculiar spanglish.
Sergey és un bon tipus. Un seguidor de la teosofia pacifista del pintor i filòsof rus Nicolai Roerich i membre d'una associació filantròpica vinculada a aquest conegut pensador, aventurer i artista rus. En la universitat, Sergey a vegades participa en esdeveniments culturals on toca la guitarra i interpreta velles cançons dels Beatles.
Monumento dos Beatles em Donetsk (Foto: Rafael Maranhão/Globoesporte.com)
Sergey em va dir que li havia enviat diverses cartes a Paul McCartney demanant-li que mediés en el conflicte. Un conflicte que està dessagnant la regió del Donbass des de l'any 2014, quan el Règim del Maidan va enviar tropes i artilleria pesant per a aixafar a la gent d'aquesta regió. Per a acabar amb la resistència del que denomino "els altres ucraïnesos". És el que Petro Poroshenko, l'oligarca de la xocolata Roshen i home fort del règim filonazi impost per l'administració Obama a Kíev, diu "Operació Antiterrorista" o "ATO".
Aquest carnisser considera terroristes a més de quatre milions de ciutadans ucraïnesos que viuen en les zones controlades per la rebel·lió popular del Donbass. Una rebel·lió contra el règim sorgit després d'un sagnant cop d'estat marketitzat pel complex mediàtic-tecnològic occidental com a "Revolució de la Dignitat". Un canvi de règim que es va fer en contra de la Constitució i del legítim govern del país. I executat seguint els dictats de Victoria Nuland, esposa de Robert Kagan, el conegut ideòleg neocon nord-americà. Una senyora que exercia en aquells dies les funcions de virreina en el Protectorat Europeu de l'Imperi del Bé. (Una senyora que va ser enxampada in fraganti en una conversa telefònica manifestant "EUROPA QUE ES FOTI". Frase aquesta que li va costar demanar disculpes, però que, en efecte, EUROPA S'HA BEN FOTUT GRÀCIES A ELLA I ALS SEUS AMICS FEIXISTES DEL GOVERN DE POROSCHENKO, gràcies als EUA, a l'OTAN i a la Fotuda Europa).
Paul McCartney òbviament mai li va respondre a Sergey. No crec que ni tan sols s'hagi llegit la carta. Probablement, ni tan sols li hagi arribat. I si l'hagués llegit estic segur que no li hauria respost. MacCartney mai va ser Lennon. Segurament per això està encara viu. Per cert, al costat del Don Kalyan es troba el Liverpool. Una discoteca que era molt popular abans que esclatés la guerra civil en el Donbass. I que ara roman tancada. En l'entrada del Liverpool hi ha una estàtua en bronze dels quatre Beatles en la seva primera època. La seva època daurada abans que viatgessin a l'Índia per a fer meditació i fumar porros amb el guru aquell, el Maharishi Mahesh Yogi. L'estàtua reprodueix als quatre de Liverpool a grandària natural. Tocant en un concert. I després de l'estàtua, en la paret, hi ha pintada una enorme Union Jack.
Prop dels Beatles s'apilen diversos munts de sacs terrers. Els sacs terrers no són aquí per a protegir els quatre de Liverpool de les bombes sinó per a protegir l'entrada del nightclub transformat en caserna d'una de les milícies que controlen la ciutat de Donestk. Cada vegada que hi ha canvi de guàrdia es veu entrar i sortir milicians armats. És estrany veure als Beatles en aquest entorn cuartelero. Semblen estar cantant el "love me do" mentre uns milicians abillats amb barrets ushanka es fumen uns cigarrets.
Acaba d'entrar en el Don Kalyan un grup de milicians estrangers que conec molt bé. Es tracta d'Alexis Castillo, Edy Ongaro àlies "Bozambo", Txema, Adolfo i Renaud. Els cinc magnífics. Em veuen en la taula del fons. Txema alça el braç i em saluda amb la mà. I tot el grup ve a la taula on estic assegut prenent-me la meva Sarmat i acabant de menjar. Tots van vestits amb pantalons i abrics de camuflatge verd oliva. I calcen botes militars negres. Excepte Renaud que va de vestit i corbata i porta unes sabates Oxford legate de pell marró fosc.
Alexis es lleva la seva boina verda i la deixa sobre la taula. Demana també una Sarmat. I seu enfront de mi. Alexis és un jove comunista d'origen colombià que es va criar i es va educar en Espanya. Al poc temps d'arribar a Donestk va tenir un affaire amb una dyevuska local. La noia va quedar embarassada i Alexis es va casar amb ella. Es va casar amb ella per pressió dels comandants del seu batalló i, la veritat sigui dita, sense massa entusiasme. Té un fill que es diu Miguel, com jo. Alexis és, sens dubte un comunista devot. Va militar durant anys en els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC), l'organització juvenil del PCPE. I va venir a Donestk a combatre del costat de la gent del Donbass. En el bàndol dels "altres ucraïnesos"....